L’espanyolisme s’aferra, obedient, al PSC però l’independentisme guanya millor que mai

Ha guanyat ERC i com a demòcrates cal felicitar-los i acceptar els resultats. L’independentisme ha tret el millor resultat de la seva història i és més forta que mai. El resultat permet per fí a ERC, després de molts anys, aspirar a tenir la presidència de la Generalitat però el resultat ha estat aquest gràcies al flac favor que Artur Mas ha fet a l’independentisme i al MHP Puigdemont a qui va proposar com a President. Els 76.000 vots llençats a la paperera del PDCAT un partit que durant la campanya ha dit reiteradament voler la independència. Sense aquests vots perduts JXCAT hauria quedat frec a frec amb el PSC i molt per davant d’ERC.
Pere Aragonés i les contradiccions d’ERC tenen un paper difícil per complir totes les promeses que han fet durant la campanya electoral. S’ha superat la condició del 50 % de vots reals de l’independentisme i han promès l’autodeterminació, l’amnistia, la república catalana i la llibertat de Catalunya.
Ho compliran o es baixaran els pantalons una vegada més ?.

Si aquest fos un país normal, amb polítics que l’estimessin de debò i volguessin avançar, ho tindríem a l’abast.
Però jo no sé refiar-me d’aquesta gent d’ERC, ni de la CUP diletant imprevisible. I els de Junts em fan una certa basarda… Caldria nova gent amb més empenta i que parlessin clar. Molt em temo un tripartit 2.0 amb els del 155 (PSOE i Comunes) a canvi d’indults i “passar pàgina”, com diu aquell sinistre, que sembla que els convé a tots, per mantenir el sistema…
Tant de bo m’equivoqui!

Atenció perquè el PSC ni tan sols ha crescut en vots. Segons dades de TV3 de fa una estona (i que no eren definitives) el PSC només creixia en uns 3000 vots. És a dir que l’ha votat el seu electoral de sempre, el que ja els va votar el 2017. Són els altres que han baixat de vots per la caiguda de la participació. O sigui que això de l’efecte Illa és molt relatiu. No hi han tornat els vots que van fugir cap a C’s fa tres anys.
És una dada que considero importat i que cal tenir en compte.
D’altra banda, l’espanyolisme de dreta (PP, C’s, VOX) es mou en els mateixos paràmetres: en conjunt no sembla que hagin guanyat vots.

Decebuda amb aquesta Catalunya que vol seguir pregant i pregant mentre blanqueja un règim feixista que teniem ben debilitat. Ara li tornarem a donar oxígen. Ens ho mirem com ens ho mirem, ja podem anar guanyant vots i escons, que si no serveixen per plantar cara, només serveixen per donar espais a aquesta Espanya que ens vol anorrear. Per cert la quantitat de vots que s’ han perdut en partits independentistes que no han obtingut representació són més de 100.000. A Espanya no li cal tupinada, ja ens els fem la feina nosaltres sols.

Per TV3, acabo de sentir parlar la Laura Borràs, en Pere Aragonès i la Dolors Sabater, els dos primers tot triomfalistes, parlant només dels seus respectius assoliments, i la tercera parlant de la feina que cal fer des de demà mateix.

Feina que —diu— caldrà fer, si volen, entre totes tres forces polítiques més la dels Comuns, afegint-hi els sindicats i resta de moviments socials, per tal de travar tots plegats un compromís de canvi adreçat a aconseguir l’amnistia, un referèndum d’autodeterminació —s’entén que, en primer terme, pactat—, i una millora de l’economia, del tractament del medi natural i sobretot de les condicions de vida de la gent.

Per a comprometre’s —en uns moments de tan extrema gravetat en tants i tants sentits— en un projecte urgent de millora nacional i social del país.

Sí, senyors, anar per feina. Justa!.

La verdadera ànima del país, avui, al meu parer, és la Dolors Sabater.
´
És la que hi veu més clar.

Moltes gràcies.

Decebuda perque veig a ER un partit molt sectari i no em refio d’ aquesta ” via ampla” que pregonen.. què vol dir? Per a què volen els comuns que ni tan sols estan pel referèndum ?(més clar no ho podia dir la Jessica Albiac…). Decebuda perque hagués volgut veure la 1a dona presidenta de la generalitat.
No m’ ha agradat el discurs de l’ Aragonès parlant només d’ ER i dels presos exclusivament del seu partit. Molt lleig no fer una referència a la repressió general de TOTS. En fi! Esperem que siguin capaços d’ entendre’s d’ una vegada i que sàpiguen gestionar aquesta contundent victòria de l’ independentisme. Ni tan sols els vots els hi poden servir d’ excusa. 3eres eleccions consequtives guanyades i aquestes darreres en vots i escons. Espero que aquesta victòria no serveixi per vendre la nostra llibertat com a poble a canvi de la llibertat dels presos polítics. Aquesta força hauria de servir per a exigir l’ amnistia a Madrid o deixar de donar suport al govern Sanchez.

La gran victòria de l’independentisme, i molt especialment de l’esquerra independentista (la secretària general d’ERC a l’exili suís no és pas més republicana i d’esquerres que el secretari general de Junts a la presó de Lledoners), obliga a TOTS els seus electes (CUP inclosa) a formar un govern d’unitat independentista, progressista, d’esquerra, feminista, ecologista … Després de la debacle dels postconvergents (el centra-dreta «independentistra a calendas graecas») que han passat a ser extraparlamentaris – i per tant irrellevants per a la formació i estabilitat del Govern- els partits independentistes tenen l’oportunitat i l’obligació de formar un govern independentista competent, fort i estable, amb una estratègia de lluita unitària per aconseguir l’amnistia, l’exercici del dret d’autodeterminació i, ja des d’ara, el finançament imprescindible per fer front a la crisi econòmica i social. De no ser així, haurem d’enviar a la paperera de la història a les persones o partits responsables d’haver-nos enganyat.

L’independentisme no ha guanyat, a veure si tenim les coses clares! Cal acceptar-ho i no amagar més que això que abans era ERC només serveix perque Catalunya segueixi sent colònia espanyola a canvi de les almoines que els donen els amos del corral.
No es pot seguir igual, tenint un Parlament i un govern com aquests més de tres anys de vergonya! Ara que ja tenen el que volien, que governin solets o pactin amb els PSoeros, cal que els acabi de caure la careta del tot, que, pel que veig, hi ha molt babau que encara no ha evolucionat i no veu en quina ignomínia han convertit el partit, el Parlament, el país i com ens han venut a tots pel seu únic interès!

Encima del destino de Catalunya pesa el nefasto conservadurismo de una izquierda española y catalana atrasada e ignorante que no busca el progreso de la sociedad sino que el poder de su aparato de partido encima de esta sociedad manipulada con los clásicos instrumentos de la mentira, el engaño y la represion que desde siempre, detrás de todo disfraz exterior, han caracterizado todo autentico fascismo.

Es esta izquierda la garantía más eficiente para que Catalunya continue callada por la represion y firmemente atada e indisolublemente unida a una España atrasada y reaccionaria.

Una España que en la realidad de los hechos se encuentra bajo el mando de una “Magistratura” irreformable e intocable, que mas allá de toda la farsa baroca del inútil conjunto de las demás instituciones es único autentico e incuestionable centro real de poder del régimen criminal franquista.

Primer de tot fantàstic que haguem resistit, malgrat la repressió, la pandèmia, la manipulació i la imposició de les eleccions quan li anava bé al PSC. Quelcom que en un país seriós seria considerat una cacicada (només una dada: a Alemanya, amb un índex de contagis de 50 per cada 100000 han tancat fronteres amb la república Txeca i Àustria i han perllongat el confinament total llevat d’escoles fins a 1 de març. Aquí la incidència de Covid és de 450 per cada 100000 i fem eleccions i festetes, com els Comuns)

Dit això crec que cal ser molt realista:

* Primer de tot hem passat del 50% del vot. Però és que el vot ha tingut una abstenció brutal, i probablement s’ha guanyat perquè més dels altres no han anat a votat respecte els “nostres” que no pas per haver incrementat el nombre de partidaris de la independència, malauradament

* Tot i que en el fons són el mateix pel que fa a Catalunya, podem dir que han entrat al parlament 11 energúmens que no només ens voldrien a tots a la presó, sinó que probablement fins i tot. afusellats. Gent que tenen la mateixa ideologia que el concili de Trento i pels quals Pizarro, Cortés i els Terços de Flandes eren herois i la legió un referent. I hi ha 200000 persones que els han votat (amb un escó per Girona i tot !) Que l’espanyolisme s’hagi radicalitzat així no és una bona notícia per la convivència, i tot i que a molts ens encanta veure l’Arrimadas i el Carrizosa posant cara desencaixada, crec que és un canvi qualitatiu gens positiu. Si la gent que els ha votat creu en llurs postul·lats, malament, i si ho han fet simplement sense llegir el seu programa, malauradament diu molt sobre la maduresa política i la cultura dels seus electors.

* El Parlament que sortirà tindrà una radicalització i una polarització molt més gran i els atacs contra tot el que representa la indentitat diferenciall del nostre país seran molt més durs precisament per la presència dels ultres. És un clàssic: en comptes de desmuntar-los, el que queda del PP i C’s intentaran competir amb ells a veure qui ataca més la llengua, la cultura i les institucions del país. I això arrossegarà el PSC. Veurem en els propers mesos el PSC fent servir desacomplexadament només el castellà al parlament, demanant la derogació de la immersió lingüística o clamant pels drets dels castellanoparlants. Simplement per a evitar fugues de votants cap a la dreta radicalitzada. Un clàssic al qual a més l’inefable Illa s’apuntarà sense problemes.

* Ara ERC ha aconseguit el seu somni de sempre: ultrapassar els malvats convergents. I ara què exactament ? Perquè els odis, les travetes i les rancúnies entre ells hi continuen essent. Si volen formar governs junts, no pot ser que siguin dos governs en un i que es dediquin a donar-se cops de colze un, dos o tres anys més. És suïcida, però crec que han perdut tots el sentit de la realitat

* Per molt que l’independentisme que no és de sofà i proclama hagi guanyat les eleccions, els amics de la CUUUUUP ja s’encarregaran que no es formi govern. No tinc el més mínim dubte que no votaran un govern on hi hagi Junts, única opció independentista possible, i li faran, com sempre, la feina bruta a Espanya des d’un independentisme impòl·lut de sofà i assemblea de facultat. Els bons resultats que han tingut no crec que els facin madurar. Jo també estic molt emprenyat amb com ho ha fet ERC i JxCat, però la gent que els ha votat té alguna memòria de tot el que han fet aquests “herois” des del 2015 ? Començant per ni permetre un pressupost pel país: si fos per ells encara tindríem el pressupost de….l’Artur Mas !!

* L’opció sincerament més raonable seria un tripartit Tris: ERC+PSC+Comuns (que per fí tornarien a tocar cuixa més enllà de la hiperalcaldessa) però (apart de semblar-me letal pel país) no veig clar com s’ho faran per a eliminar els vets creuats. El postureig acaba pagant-se, i probablement ara no sàpiguen sortir de l’atzucac. És evident que ERC es mor de ganes de fer un tripartit i donar suport al PSOE a Madrid (que invariablement els humilia i aixeca la camisa) i a canvi acceptarien de molt bon grat el suport del PSC aquí (és allò de les 2 ànimes: ara guardo al calaix la nacional en nom de ser pràctics i trec la de “sóc molt d’esquerres i m’importa la gent”) però és que els partits són com un transatlàntic: per girar des del no enteniment perpetu a convergir en un govern, es triga molt de temps.

* Un cop més es demostra l’estupidesa de la no unitat independentista. La tàctica de l’exèrcit popular d’alliberament de judea contra l’exèrcit judaic d’alliberament sol acabar amb tots dos a la presó o sense escons. PDECats, FNC’s, Primàries, PNCs no han fet més que restar milers de vots a les dues opcions amb possibilitats. És la diferència entre tenir 66 diputats entre els dos i dependre de la CUUUUUUP o tenir majoria absoluta. I no diguem si s’haguessin presentat com a JxSi. Però malauradament, a Catalunya és evident que unitat i independentisme és un oxímoron. Com dic sempre: amb sort la propera generació

Per tot això, sincerament, crec que l’opció més probable, per a gran desesperació de tots, i sobretot per molt més gran cansament, serà una repetició electoral al juny o juliol (depenent de terminis). En aquesta, però, ja s’encarregaran de no autoposar-se línies vermelles uns i altres.

Temps difícils, i gens engrescadors, francament.

Vista la politica catalana d’aquests darrers anys, tenim “diàleg” per temps i política de peix al cove autonomista per quatre anys més. Res de plantar cara, res de desobeir, res de fer cap cosa que pugui incomodar al sistema ( a Madrid i aquí) . I a això veig difícil que la CUP hi doni suport.
Tot això en el millor dels casos. No vull imaginar que pot passar si ERC accedeix a fer un govern tripartit amb PSOE i Comuns o un govern monocolor amb el suport extern d’aquests dos socis esmentats que els situï en el “centre” moderat suposadament independentista.
Resumint, l’independentisme ha superat el 50% en vots i escons, però malauradament em temo que ens servirà de ben poca cosa…

Almenys el 50% de l’electorat d’ERC no és independentista. Per què tothom compta la totalitat dels seus vots com a vots independentistes?

Ens esperen 4 anys de fer regals al govern de Madrid a canvi de res. Ens esperen 4 anys d’ineptitud gestionarà. Ens esperen 4 anys més de mitjans manipulats. I no descarto un tripartit.

No plantar cara a Madrid és un error garrafa, com ja s’ha pogut veure. I jo insisteixo, què més ens han de fer perquè reaccionem? Es veu que res de res. El poble ha avalat la via de la submissió i de renúncia a un 1 d’octubre que ara venen com una derrota del poble.

Trist de veure el que ens espera.

Una gran nit per a la independència. Cal recordar que l’independentisme rupturista, com s’ha volgut nomenar a JxCat i CUP, partia de 39 escons, ara hi te 41. Globalment l’independentisme supera el màgic 50%, el que desarma cualsevol discurs contrari al referèndum, que és l’única forma civilitzada de superar el conflicte. Aquestes dues dades, obliguen ERC a fer una lectura una mica menys favorable al pacte amb l’espanyolisme. I a més a més, guanya el vot d’esquerres de forma clara, 50 (CUP, ECP i ERC), no hi conte obviament els vots del PSC com a vots d’esquerra. EL panorama doncs és molt i molt favorable a construir una República més social i justa.

Trist, molt trist, el veuré que aquesta societat ha votat partits que ens reprimeix’en, ens posen a la presó o ens espolia’n.
Quanta raó lo que gairebé dir el gran patriota espaÑol Martínez Anido : Hay que llenar Cataluña de españoles para que arraiga el sentimiento español, o aquells que va dir: Hay que llenar Cataluña de lo peor de EspaÑa.
A part d’això cal tenir en compte els vividors i botiflers catalans : Illa, la lesbiana Cunillera, Junqueres i una llarguíssima llista.
Quant raó Sr. Josep Salart, però jo seguiré llegint i col.laborant amb Vilawed

Hi ha qui encara l’anomena PSC, però qui ha guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya ha estat el P$O€. Li ha calgut imposar la data electoral des dels jutjats (res que els vingui de nou, això del “auxilio judicial”), i probablement no els servirà per coronar un ex-ministre al cap d’amunt de la Generalitat (si ERC no vol suicidar-se). A més han hagut de ser testimonis de la primera victòria en vots de l’independentisme, o al menys dels partits que porten la independència als seus programes, però la seva eficient brigada mediàtica ja deu estar esmolant arguments per llevar-li importància a aquest inqüestionable triomf de l’independentisme. El més preocupant, però, és que amb ells ha arribat al Parlament de Catalunya una mutació tòxica dels antics Ciudadanos, ara amb nom de diccionari i de color verd (com els rèptils). El seu candidat ja s’ha autoadjudicat el paper de cap de l’oposició, i ha amenaçat d’encapçalar el govern de Catalunya properament. Si s’acompleix el pronòstic de Miquel Gilibert, molt probablement hi haurà noves eleccions a l’estiu i aleshores podrem observar si la mutació verda dels antics taronges s’engreixa engolint també el que en resta del PP i les restes del naufragi de Cs.

En resum, alegria per la victòria dels electors independentistes, i preocupació per les perspectives de paràlisi institucional, amb bloqueig dirigit des del gobierno, edulcorada amb oportuns indults, mentre la bèstia creix dins casa nostra. Que no ens passi res!

Si no es posen d’acord els partits independentistes, naturalment debaten les jugades, pq uns són d’esquerres com la CUP i els altres són centre dreta. Vol dir que s’estimen més el partit que Catalunya,
Quan s’hagi fet la feina de deslliurar-nos de la lacra que tenim enganxada a sobre, podrem reconstruir els nostre país tant mal mès, però voler arregla ara amb les mans lligades. És veu clarament que el que volen és arreglar la seva situació econòmica política i social individual.
ERC, vares firmar que no pactaries amb PSC, jo t’ho recordo.

No ens posem fatalistes ni derrotistes. Els sociates han apujat ben poc. L’abstenció ha perjudicat més els independentistes (han perdut més de 300 mil vots cadascú respecte al 2017), però aquí estem, amb més escons i percentatge de vot que mai! Ara és l’hora de la gent, del carrer! Cal agafar la iniciativa com en 2010, amb aquella força indeterminació, i dirigir el rumb dels partits cap a la independència des de ja mateix, no els deixem pensar ni embolicar-nos: Amnistia i república!. La societat civil, com abans, ha de concentrar la gent al carrer per tornar a marcar el camí del país. I a més, ara vindran les victòries de la gent a l’exili que ens poden donar força i legitimitat de portes enfora. Via fora, catalans!

Molt d’acord amb Miquel Gilibert. Sr Salart, penso com vostè però no ens podem rendir, és el que volen. Tenint en compte que han fet tot el joc brut que han pogut contra Junts, el resultat és prou bo. Ja no hi haurà un PdCat ni un PNC que dilueixin el vot i ERC haurà de donar la cara d’una vegada.
Per mi també és un dia trist perquè l’avanç cap a la independència ha quedat congelat (si no desactiavat) L’únic consol és pensar que tanta gent que ha votat ERc no és que hagi comprat el seu missatge comformista, és que no l’hi ha arribat; gent que vota el partit de Macià i Companys i no s’ha adonat del poc que hi te a veure la ERC d’avui.
Dels independentistes que han decidit no votar, pocs ho han fet per por al coronavirus i molts han decidit conscientment no fer-ho decebuts pel poc que ha fet el parlament per la independència. Em temo que això anirà a més perquè només els que viuen a la lluna, que esmblen ser molts, esperen que amb ERc avancem un sol pas.
En fi, paciència; encara haurem d’esperar.

Si haig de dir que estic content, menteixo. Si haig de dir que estic emprenyat, també. No sé com estic. Me n’alegro pels d’ERC, però estic trist en veure el mal que han arribat a fer els del PDcat a Junts per Catalunya. No m’agraden les jugades amb mala fe, per això, no m’agrada ERC, perquè han anat desfigurant una exigència social i neta fins que s’han tornat del grup de fill de puta l’últim, com els espanyols, i ara -no ens enganyem-, d’independentista, ERC no ho és, i gràcies al president del seu partit, que es veu que ha vist a la Verge Maria a la presó, aquest partit comença a fer oloreta religiosa. Tots sabem que seran quatre anys més de putadetes i de negociacions pornogràfiques amb el poder madrileny, i això no pot satisfer a ningú més que a Madrid. Hem perdut, és cert, però això no vol dir que ens hàgim de fer un Hara-Kiri, sinó que cal seguir empenyent a l’independentisme de debò. Plantejo d’entrada al president Aragonès, suprimir el vot per correu. O bé totes les Ambaixades tenen els impresos que calen, o no es compten els seus vots, però uns sí i els altres no, no pot continuar ni un dia més. I molt menys, deixar que un organisme estatal sigui el que guardi els quatre vots que arriben. Que tots els que treballen fora, MAI no puguin votar perquè l’Ambaixador, sempre madrileny, sap que són vots democràtics, és  escandalós. Doncs res, a esperar el referèndum incruent fantasma que proclamen des d’ERC durant quatre anys més i a aprendre a conviure amb la fluixesa política. Deixeu-m’ho dir, però: Calia que votéssim més massivament a Junts per Cat. Ara, els que puguin , que gaudeixin dels resultats.

No oblidem que una cosa es la QUANTITAT i un altre molt diferent la QUALITAT.
Som en un món on la quantitat enlluerna. Confio que mes aviat que tard es vegi qui son els que tenen QUALITAT que no han assolit de moment el que volien per venjances i persones egoistes de minsa intel-ligència que viuen de la “política”.
El Sr. Josep Salart ho ha expressat sintèticament molt bé.

Es de cel-lebrar que la QUANTITAT de Ciudadanos hagi recollit els fruits que ha anat sembrant.

L’anàlisi del senyor Ortí és molt encertat: el vot dels socialistes ( aquell vot que ens comentava V.Partal provinent de l’època Navarro ) els ha tornat. Per tant, l’efecte Illa ha aconseguit fixar en el PSC una base per un espanyolisme d’aparença constitucional. L’unionisme que haurà de moure fixa algun dia o altre. La resta, entre vox, cs i pp es queden allà on eren, però marcant molt millor la frontera del que en altres contrades serien partits il·legals. Són l’espanyolisme inconstitucional i corrupte. Per tant la victòria de l’independentisme és important. Doble en vots i en diputats i doble per haver arraconat al contrincant.
En el bàndol independentista ( i el redactat explica per si mateix el grau de trencament constitucional existent ) la victòria dels moderats és corregida pel pes dels radicals. Bona notícia el posicionament de les CUP. I molt bo l’empat de Juntsxcat. I Esquerra que pot jugar el paper institucional plantant cara al PSC. Partits de govern, interlocutors arreu on calgui, per una situació que consolida la seva complexitat, ha deixat de ser interna, i no té cap altra sortida possible que la negociació tutelada.

MALGRAT TOT, LA POTÈNCIA DE L’INDEPENDENTISME. ¿DE QUÈ ENS SERVIRÀ?

1/ No confonguem aquestes eleccions com l’única via cap a la independència. De la Generalitat autonòmica no passarem a la República –aquesta gradualitat pacífica és un miratge–, sense el protagonisme de la mobilització, del paper que pugui jugar el Consell x la República i l’ofensiva internacional en el camp judicial. Sense revolta no hi haurà independència. Com tampoc vam passar de la llei a la llei. Recordeu.

2/ La lectura política de la persistència d’aquesta majoria independentista és l’expressió en el parlament d’un enfrontament inevitable entre les dues nacions: la catalana i l’espanyola. Tenim dins el país reductes espanyolistes irreconciliables i això s’ha de visualitzar en l’estratègia que escollim. La rupturista s’ha d’imposar a l’autonomista. No ha estat així. A veure ara un altre “govern efectiu”? Veurem quan dura la legislatura.

3/ No hi poden haver 3 vies a la independència diferents (els escocesos no deuen entendre res). La ciutadania independentista ha votat independència en clau de partit. La crítica ferotge al partidisme ha resultat una catxa. La ciutadania també ha caigut al parany caïnita de l’independentisme. L’abstenció com a castic i la divisió ha perjudicat l’independentisme i encara i així hem superat la barrera del 50%.

4/ Junts no ha tingut més escons que ERC i PSC pels milers de vots perduts de P de Cat. Junts han patit la manca de definició política fins massa tard i ha penalitzat. Borràs haguera sigut una bona presidenta.

5/ Una part de l’independentisme torna a donar la clau política a un partit anti-polític com és la CUP. Una paradoxa. No saben d’aliances, saben de dogmes. Aquest “no a tot” sumarà políticament en contra de la governabilitat si no canvien la seva actitud d’eterns adolescents anticapitalistes, que tenen el suport de milers de vots que aspiren a construir alguna alternativa (pactada) i no posar pals a les rodes a tot.

(Un primer cop d’ull al panorama)

Com diu algun altre subscriptor, algo de tupinada pot haver hagut. Una en obert, com ho pot ser la de les dificultats del vot exterior, més baixa que mai, i no per la pandèmia. Vot que sempre ha estat majoritàriament per l’independentisme. L’altra en l’alt vot per correu. Jo vaig votar presencialment precisament pel malfiança del vot per correu.

Crec que la abstenció ha perjudicat a tots i beneficiat a VOX, amb un electorat més fanàtic, i per tant més mobilitzat. El resultat de la ultradreta al Parlament de Catalunya és algo molt negatiu, tot i que no deixa de ser la mateixa ultradreta que ja hi era dins de C’s. C’s repugnant partit nodrit de catalanofòbia i que ha polaritzat part deks que viuen a Catalunya, als quals, per molt que VOX ho digui, no puc considerar catalans, si no colonitzadors xenòfobs.

Com era previsible, els vots de PdCAT, principalment, i PNC, han anat directament a la paperera. La Chacon, i la Pascal, ambdues restes de la convergència del peix a cove, li han fet un mince favor a Catalunya, i un favor als socialistes.

Lo d’ER, l’electorat, no ho entenc després de lo que han fet, i no han fet aquests darrers tres anys. Han estat submisos al regne d’espanya i han impedit avançar en la autodeterminació tan com han pogut (ja ho van fer després drl 1-O), pensant només en el somni humit de Junqueras, guanyar la autonomia posant el partit pel davant del país. Per a mi demostra que l’altra gran part de convergència, dels pujolistes, està ara amb l’actual ER, ara són junqueristes. Independentistes convençuts no crec que n’hi hagi molts a ER, i si n’hi ha és perquè s’han deixat portar per la inèrcia.

Ara veurem si les enceses proclames independentistes de l’Oriol Junqueras durant la campanya, tenien un bri d’autenticitat o era un nou engany electoral.

L’únic positiu és que s’ha superat a l’unionisme declarat passant la barrera del 50%. No m’atreveixo a dir que l’independentisme ha, superat el 50%, això ja veurem si és cert amb el que faci ER amb els seus vots.

Recordeu que va dir el MHP Sr. Torra
Actualnent l’autonomia es el fre de l’independentisme.
Hi som en una crisi econòmica i social (internacional).
La vacunació no ens alliberarà d’ella, perquè el virus no és el problema i si un instrument per dosificar el problema.
Per a mi el problema el tenen els partits si pensen que amb inmunitat de grup i diners del BCE tot arreglat.
Som el poble els que hem de gestionar als governs i per això tard o d’hora serem nosaltres els que haurem de mirar pel país i no el nostra vot per aquest o per l’altre.
Doncs jo creia que els de VOX ja hi eren dins del organigrama dels partits, però amb diferent cara visible i distint nom.

No vull aquí repetir els mateixos motius de decepció, que ja han expressat a bastament els altres comentaristes. Tot ha anat com ha anat i les lamentacions no ens duen enlloc. Per tant mirem endavant. Tinguem en compte que els efectes de la pandèmia, la impossibilitat de fer pressió al carrer ha afectat tant els resultats d’ahir com afectarà encara bastant temps la pressió popular sobre el govern, el Parlament i els partits. L’efecte Illa era una entelèquia. L’efecte corona és una realitat tràgica. Ara a tot arreu on es pugui (xarxes socials, enquestes, etc.) cal demanar als tres partits independentistes al Parlament un sentit de país, una capacitat de compromís més grans que mai (i que a tants ha mancat en aquest passat proper).
Crec que, per fer possible un govern fort, inicialment JxCat i CUP hauran de donar suport a la “via dialogant” d’ERC., però han de fer-ho amb data de caducitat. Posem per exemple arbitrari (pot ser més curt o més llarg) fins al juny. Si fins llavors no s’ha aconseguit una entesa amb Madrid sobre amnistia, suspensió de la repressió, retorn de multes, i referèndum (en el que s’esculli entre Independència i una proposta séria de Madrid per a seguir pertanyent a Espanya) -i no és d’esperar que s’aconsegueixi- el pacte de govern hauria d’incloure decididament, com a alternativa immediata la via rupturista, i emprendre-la llavors de la manera més eficient possible.
Segurament somnio truites, però per què no ha de ser possible si a alguns polítics determinants encara els hi queda un bri de patriotisme?

Fa molt temps que ho dic i ahir és va confirmar. Les persones que realment volem la independència no superem el 30%., i això a partir d’ara anirà a la baixa, ja se’n cuidaran tots els colaboracionistes que són molts i protegits desde la Generalitat, donantlos-hi mil·lions d’euros per tenir-ho tot ben lligat. I això que la gent estan enganyats i no se n’anteren no és cert, a la gent ja els hi va bé.

Catalunya mai serà independent, ara bé, som un 30% de persones que mai serem espanyols, tan sols estem sotmesos per les armes i els hi hem de pagar els impostos. Visca Catalunya Lliure ll*ll

Els resultats són els que són. La realitat és molt tossuda. Si ERC, JxCat i CUP saben llegir, els hem dit que s’han d’entendre. ERC s’ha guanyat la presidència del govern. I si comparem amb la passada legislatura, fóra just que JxCat en tingués la presidència del Parlament. I si de debò saben llegir s’ho han de fer perquè tots tres partits siguin al govern. Tots tres. Potser donar una conselleria com interior a la CUP. Si es forma govern en pocs dies i hi són tots tres partits, a Madrid més d’un s’ho fa a les calces. Si pel contrari, ho dilaten i fan els xous de sempre, tornarem a anar venuts. Anem per feina? Com diu en Jordi Turull, o anem units o ens penjaran separats.

Bon dia, un cop passada la pantomima democràtica, que aparentment canvia alguna cosa, però que en realitat tot continuarà sent el mateix, fins que no hi hagi veritable democràcia, es a dir, llistes obertes i democràcia directa. El mes remarcable, i que no se’n parla gaire, com si fes por, es la irrupció de Vox, en bona part gràcies als il·luminats progres esquerrans, això també correspon a la llei de causa – efecte, una llei simple i universal, que els saberuts polítics ignoren una i una altra vegada, el feixisme de Vox, creix també com a conseqüència del creixement del feixisme islàmic.

També i ja posats a dir alguna cosa diferent, els dos partits mes representatius de la “Open Society”, un a Catalunya, i l’altre a Espanya: https://telegra.ph/Los-v%C3%ADnculos-de-Pedro-S%C3%A1nchez-con-la-Open-Society-Foundation-06-11, son els guanyadors de les eleccions, ambdós estan al servei del “nou ordre mundial”, son els encarregats d’executar l’agenda 2030 als respectius territoris, tot lo altre es un paripé, i només serveix per mantenir entretingut el ramat, a veure si us queda clar d’una vegada, es va cap a un govern mundial, una mena de feixisme encobert i modern, i això s’està desplegant davant els vostres nassos aprofitant la pandèmia, com vols fer un país independent, amb gent que no es capaç de pensar de forma independent, i amb polítics molt ben pagats, però lligats de mans i peus per la UE?? .

Au ara ja podrem tornar a la nova normalitat, confinaments, restriccions, vaccins…etc

Els resultats son els que son, podem fer mil i una consideracions i analisis, però ara toca posar-se a treballar, i fer-ho rapit.
No serveix de res teoritzar amb la catalanitat de ERC o la deriva de la CUP. Tampoc es del tot cert que a Junts no hi hagi disidència, així que ara toca posar-se a treballar amb dos eixos principals.
Tenim més del 50%+1 així que hem de forçar a un nou referèndum d’independencia, ja que el aixecament de la DUI no entra amb el programa de ERC, però si el referèndum pactat com a primera obcio, ara bé si no rebem resposta tenim la obligació de la via unilateral.
En segon lloc, un govern majoritàriament d’esquerres significa polítiques socials, així que començem a moure els acords a Madrid per obtenir un finançament més just, perquè allà ara ERC te la clau del govern Sánchez.
Els catalans sempre ens hem distingit com treballadors, ara toca als nostres polítics refrendar-ho.

Després de l’alegria de saber que l’independentisme ha guanyat, no només en escons, si no que també en vots, hem d’aterrar a la realitat i mirar d’albirar que ens espera a partir d’ara. I a mi, francament, em costa veure un altre cop a ERC i a JxCat governant plegats, tal com seria desitjable després dels resultats d’ahir a la nit. I m’explico: ara mateix aquests dos partits són gairebé incompatibles, com s’ha vist aquests últims anys. Mentre els republicans representen el desig de passar pàgina i buscar un pacte amb l’Estat, els de Puigdemont representen la lleialtat al procés i al 1 d’octubre. És per això que no em sembla gens probable una nova entesa entre els dos principals partits independentistes. I sí, en canvi, una ERC de Catalunya governant en minoria i amb acords externs provinents del PSC i dels Comuns. Per arribar a aquest escenari, lògicament, Illa renunciaria a la presidència, i ERC a fer la independència. Resultat: presos indultats i independència al congelador. I aquí pau i després gloria.

Cal posar adequadament en context aquests resultats d’unes eleccions amb baixa participació i amb el país en estat de xoc a causa de la pandèmia. Cal apel·lar a la serenor per no malmetre els avenços, petits però constants, que els resultats indiquen. Cal entendre que aconseguir la possibilitat d’autodeterminar-se a Espanya no és el mateix que autodeterminar-se a la Gran Bretanya: fa falta acumular més força a les urnes i en el context internacional. Una cosa depèn de l’altra.
Confiem en que sabran fer un nou govern que tingui un president, aquest cop sí, elegit directament pels ciutadans, no és un detall menor, i un pacte que el faci estable. .
Caldria també acceptar esportivament els resultats, amb un estil més “british”. Indignar-nos només serveix per augmentar el nostre estrès particular i aporta poc al conjunt. El futur del nostre país no depèn de la nostra capacitat d’indignar-nos ni de confrontar-nos. Depèn de la nostra capacitat de resistència, de saber fer les coses ben fetes, de confiar i de cuidar-nos els uns dels altres. Tenim feina perquè treballem pels nostres successors i que un poble sigui capaç de fer això, és una magnífica notícia. Si no sabem construir, amb fermesa i sense presses, pensant en el futur, pot ser que no hi hagi futur.
Sóc optimista.

Han guanyat els independentistes: 51,37% vots i 74 escons. El processisme ja té una excusa menys pel seu immobilisme. Però, honestament, creieu que imposaran la seva sobirania al Parlament per a fer efectiva la independència o responent amb bons arguments al soroll de Vox i dels socialistes ja hauran justificat la seva feina?

Pel que han dit, si fa no fa els 3 partits, aniran pel camí de demanar l’amnistia i un referèndum pactat. No sabem del cert el resultat de demanar l’exercici del dret a la autodeterminació, però el podem preveure. El que és bastant segur és que amb aquesta comèdia del “sit and talk” es poden passar els 4 anys.

Si no hi ha carrer amb una pressió constant als partits, ni ERC, ni Junts ni la CUP aniran més enllà. Han tornat a guanyar els independentistes, sí, però no servirà de res si nosaltres no provoquem que es guanyi la independència.

Ara cal fer que guanyi la independència i depèn molt de nosaltres.

Molt decebuda amb el resultat d’ahir.
A Catalunya hi  falta sentit d’Estat. I sense sentit d’Estat no serem independents.

Sembla que hagi guanyat l’independentisme. Aquesta és la lectura positiva del resultat d’ahir.

Però ens enganyem nosaltres mateixos perquè, si bé és cert que els independentistes som molts i hem guanyat, s’ha fet guanyador un partit que no és independentista. És autonomista.
Dels 74 escons dits independentistes, els 33 d’ER no ho són. Fins ara no ho han estat, en els moments clau sempre han anat a favor d’España.

En tot cas ho hauran de demostrar.  Si és que fan un Govern amb Junts i la Cup, que està per veure.
Jo crec que ER traïrà com ha fet sempre.

La CUP també haurà de demostrar que és capaç de fer alguna altra cosa que no sigui posar pals a les rodes.

Llàstima també de tots els vots llençats  en partits que no han tret res.

Molt trista de veure com tanta gent ha triat el camí de seguir besant el cul dels españols, ha premiat uns ineptes incompetents i dóna la Presidència a un segon montilla, a un mediocre com l’aragones.

Ha guanyat España.

Jaume riu (11:00) i jo també amb el seu encertat comentari. Per uns, l’ampolla mig plena; per altres, mig buida. Bé, és el que hi ha rere el ritual d’aquesta democràcia semiorgànica i ho hem d’acceptar i els respecte tots, fora del radical de’n Salart. És hora de seguir amb el que hom té, que no és poc ni prou. La tupinada del vot extern ha arribat a nivell d’escàndol, l’estupidesa dels vots a l’aigüera també. Són els més urgents temes que reclamen solució democràtica i intel·ligent.

Victoria agredolça, però victòria. Contundent. El got més de mig ple. La meua anàlisi:
– Feta la llei (unilateral espanyola) per votar el 14-F, feta la trampa: El sr. Illa, “tramposament”, legal guanyador.

– ERC ?: Incauts, babaus, o espanyolistes? Que no posen pals a les rodes de la independència. Tenen la clau en la ma per guanyar credibilitat si són fidels al que han dit: Aconseguint la taula de diàleg sense vetar continguts amb Espanya, PERÒ que siga VALIDADA amb llum, fotògrafs i taquígrafs internacionals. I si Espanya es nega, fer front comú amb JUNTS i la CUP per fer una DUI.

JUNTS?: Malgrat el llast originat que han hagut d’afrontar d’on venen, estan sent coherents, clars i contundents. La seua aposta per la independència no deixa duptes. Han remuntat molts condicionants en contra. El seu resultat, que per mi mereixia ser molt millor, ha estat molt bo. Enhorabona. Endavant.

La CUP?: Enhorabona també. Amb el resultat aconseguit, sou determinants. Més enllà de preferències i colors partidistes, us emplace a ser els primers en estendre la mà a ERC i JUNTS, per tal d’aconseguir el més important que compartiu i volen (i mereixen) els votants. Poseu ( tots) el “perquè” de tot plegat, per damunt del “com”, que ja vindrà després. La collita ha madurat. És el moment.

EN COMÚ PODEM?: Pablo Iglesias és, per mi, un espanyol honest, sencer i sincer. El valore molt positivament. Crec que els resultats obtinguts a Catalunya l’emplacen a treballar per una futura, cresquent empatía mutua, en resposta fidel a les seues declaracions. Gràcies.

Ens cofirmem i reafirmem. Som una punxa al cul de l’Espanya antidemocràtica, excloent, absolutista i absoleta. Que no ens provoque més dient que som nosaltres el motiu de desencontre entre catalans. És ella qui ho fa. Nosaltres estem apostant perquè el poble desidesca lliurement. Inclús estant limitats desproporcionadament pels mitjans de comunicació Per bé de tots, nosaltres també apostem per la seua independència… de nosaltres. Per ser més i millors amics en el futur.

perdoneu-me però jo no parlo ja de PSC, la veritat és dir PSOE, cap partit veritablement socialista seria capaç de ajudar a ser dominat per una altre nació, que es el cas per això el falangisme que també es fa dir socialista els és més real, encara que la propaganda i el fet de que els politòleg ho avalin, fa que els poders econòmics que els va molt bé mantenir una Espanya corrupta i a la que poden dominar amb el capital, sigui acceptat per la majoria de la gent, el falangisme sempre ha estat controlat per els poders econòmics, i si no mireu: es fan dir republicans i son monàrquics, diuen que el dret a decidir de les nacions és el concepte que determina el dret internacional, i el PSOE no l’accepta, no volen que la monarquia sigui controlada, i augmenten la quantitat de diners per mantenir.la, encara no han arreglat el que els catalans de fora puguin votar, emb això es perden per el cap gros 200.00 vots independentistes, podria donar més informacions perquè es pugui dir falangisme al que és fa dir socialisme, però segurament que seria vetat per la informació dels poders eco nòmics.

SI DONEM PER BO QUE ERC ÉS INDEPENDENTISTA , HEM GUANYAT

Seguint en aquesta hipotesi, serà la CUP qui decideixi per qui és la presidencia de la generalitat: Pere Aragonès o Laura Borràs.

Sigui qui sigui, ens espera una legislatura molt semblat a les dues anteriors. Mig govern lluitant per la independencia i l’altre mig eixamplant la base. Una altre legislatura perduda.

Tant mateix existeix una altre possibilitat, pue és la que porto temps avisant que passarà.

Un tercer tripartit format com els anteriors, amb la presidencia del POSE, la vicepresidencia d’ERC, i un tercer partit nou, que aquesta vegada, seia els Comuns.

No trigarem molt temps a saber-ho.

Ni optimisme desbordant ni pessimisme absolut.
S’ha materialitzat el pànic de Sánchez que l’independentisme (amb tots els qualificants que volguem) arribés al 50%. Ara està per veure què farà ER, que ha guanyat per un marge mínim i no té espai il.limitat per actuar en solitari. No oblidem que ER és un partit antic i molt establert i Junts és un experiment nou amb el líder a l’exili mentre que en Junqueras ha tingut carta blanca del govern espanyol per fer campanya.
I, sobretot, no oblidem que el camí és llarg.
Sr. Salart, si’s plau no marxi. El necessitem.

Bona tarda! Un dia més gràcies Sr. Partat i gràcies VW.
Sí el Psc ha aconseguit 33escons i guanya en número de vots. ER també en té 33, d’escons i Junts (sense la remora del PDeCat) en té 32 [tot un rècord; partiem de zero].
Fer cabales de si hagués estat així o això o allò, ara no té cap sentit.
Ara toca trobar en la unitat independentista el govern i el camí per governar i anar fent via per assolir la República catalana. Cal fer-ho i fer-ho sense gaires dilacions. Confiar que Ñ i “su gobierno” ens voldrà algun bé és fer volar coloms, somiar.
Ñ mai ho farà, per tant, res de hipotesis de pactes “estranys” ja que no hi haurà ni taula de diàleg efectiva i eficaç,, ni cap solució que ens afavoreixi o ens pugui afavorir.

Ajudar als del “passar pàgina” i amb els del 155 no toca, ni ara, ni mai.

ER com a partit independentista que té més escons i més vots ha de fer proposta i Junts i la CUP han de negociar-ho. La unitat ens durà al camí vàlid per a assolir la Republica catalana ja. Tenim pressa, el país necessita redreçar-se. La pandèmia ens ha fet molt de mal, com arreu del món. Per fer bona feina i efectiva cal que units hi treballin.
A veure que passarà que faran!!!

Una vegada més és confirma l’espanyolitat dels nostres conciutadans , hem dol molt veure que els nostres conciutadans donant suport al 155 a la corona corrupta de dalt a vaig de jutges prevaricadors, amb el seu vot espanyolista ens diuen que ja els hi esta bé que hi hagi gent a la presó hi exiliats, conciutadans que no s’han integrat mai ni s’ha integraran mai, que saben parlar perfectament el català però no el parlen només per exercir el seu domini, amb aquesta gent hem de hem de conviure, nosaltres si som molt bona gent però els deixem que s’ha ens pixin a sobre (com pot ser que Vox entri al parlament) per aquesta gent conciutadans nostres ja els hi va bé el 155 hi les garrotades ens tenen sota el seu domini hi així s`ha senten importants, és la societat que tenim dins el nostre país hi com que som bona gent hi ells ho saben s’han aprofiten, saben perfectament que quant ens parlen en cristiano ens hi adrecem amb la seva llengua, el resultat és clar Vox al parlament, per acabar de abonar l’espanyolisme perdem vots inútils PdCat ( quina decepció Sr. Mas) els del PNC no cal ni parlar ne, molts comentaris escriuen que les pròximes eleccions no se que, les pròximes eleccions que penso votar seran per un referèndum d’autodeterminació, que no mi esperin en unes altres eleccions , per ser sincerament dit lo anterior ho tirem pel dret ho ens passaran per sobre.

Crec que els resultats, en termes democràtics, són molt bons per al sobiranisme. L’independentisme ha creuat un límit democràtic molt important i significatiu cap a l’exterior.
Si hi ha (que n’hi haurà) eleccions referendàries a Escòcia (acordades o unilaterals) caurà del tot un límit del constitucionalisme assumit per l’UE. A Espanya li serà molt difícil explicar la negació a una votació referendària a Catalunya.
ERC té dret a liderar el moviment sempre que no renunciï als principis democràtics i als drets com a minoria nacional.
JxCat té una posició molt bona per encarar les municipals de 2023 (2 anys no són gaire) i, juntament amb ERC i la CUP, assolir un èxit i unes majories rotundes a quasi tot Catalunya.
Cal reforçar el CXR i al president legítim com a eina indispensable de cara l’exterior i com a actor en les negociacions que es puguin fer amb l’Estat.
Si fora veritablement democràtic, l’Estat ho resoldria tot com cal: referèndum acordat.
Però no ho és, i cada cop perd més principis democràtics, com ve fent des de que fa anys va agafar la drecera traçada per la corrupció del PP, no només en l’àmbit econòmic, sinó la corrupció del sistema judicial (especialment el TC i després el TS, l’AN i els TSJ de cada autonomia), del sistema policial, de la monarquia, del sistema de convivència, dels mitjans informatius, del sistema polític (amb el 155) … tot deriva de la incapacitat democràtica del PP, que només sap imposar i agredir per subordinar a qui no pensa com ells.
Aquestes eleccions quasi fan desaparèixer el Partit Paràsit que va encendre i llançar varis còctels molotov sobre el sistema constitucional durant la segona meitat de la primera dècada del segle XXI. Esperem que no trigui massa a desfer-se del tot.
I a Vox, el que cal és aïllar-lo de tot allò que democràticament es pugue fer, no donar-li ni un pam de terreny, obviar-los quan cridin i deixar que bordin, per després ridiculitzar-los amb arguments humanitaris i democràtics.
En fi, molta feina per endavant per a tots, i a la ciutadania ens correspon no defallir i persistir des d’allí on puguem.