L’espanyolisme desbocat de Rivera esquerda el 155

TEMA DEL DIA
Cursa. Els partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 ja fa temps que no van a l’una, però avui al congrés espanyol s’ha escenificat una important desavinença entre el PP i Ciutadans. Les discrepàncies no són per a veure com s’aixeca, sinó per a veure com es pot fer més mal a l’autogovern de Catalunya. Hi ha una cursa desbocada entre PP i Cs per a veure qui és més dur, més contundent i més cruel amb les institucions catalanes i els membres del govern, perquè a Espanya l’anticatalanisme dóna vots. Rivera ha anunciat que trencava el pacte del 155 l’endemà que l’enquesta del CIS li donés una clara tendència a pujar, però sense arrabassar el primer lloc a Rajoy, que encara resisteix, tot i que cada dia més desgastat.

Rivera vol convertir la repressió contra Catalunya en la clau que li obri les portes de la Moncloa. No és cap novetat usar l’anticatalanisme amb finalitats electorals. També ho va fer Rajoy contra Zapatero amb la campanya de recollida de signatures contra l’estatut. L’ús de l’anticatalanisme per part dels partits polítics espanyols no és nou, fins i tot és previ al començament del procés. Només cal recordar les campanyes del PSOE meridional contra els ‘privilegis’ dels catalans, amb els anomenats ‘tres tenors’: Chávez, Rodríguez Ibarra i Bono. Les seves invectives contra Catalunya eren duríssimes i el PSOE els passejava alegrement per totes les places de bous d’Espanya. Era un anticatalanisme fiscal. Les comunitats subvencionades denunciaven els ‘privilegis’ de Catalunya per mantenir o augmentar el seu subsidi. I ho aconseguien.

Els motius que han dut Rivera a trencar són aparentment anecdòtics. L’excusa ha estat que el govern espanyol no ha aturat el vot delegat de Puigdemont i Comín i el fet que l’executiu no controla prou bé les finances de la Generalitat per demostrar que hi ha hagut malversació. Però Rivera està enfadat per unes altres coses, sobretot perquè el PP negocia el pressupost de l’estat espanyol amb el PNB i creu que el fet que el govern espanyol no hagi impugnat el vot delegat forma part del pacte amb els nacionalistes bascs. Els bascs consideren cosa feta que la setmana que ve hi haurà govern a Catalunya i es podrà aixecar el 155, amb la qual cosa tenen les mans lliures per a pactar els comptes.

La rebequeria de Rivera podria ser aprofitada per Rajoy per moderar les seves posicions i mirar de fer algun gest que serveixi per a destesar la política catalana, com ara el trasllat dels presos polítics a Catalunya quan s’hagi constituït el govern, la setmana entrant. De moment, no se sap que tingui pas aquesta intenció, tot i que és una decisió política que només depèn del seu govern. El PNB ha sondat el PP per veure si era possible un acostament dels presos polítics a presons catalanes, però la negativa del PP ha estat rotunda. Malgrat llevar-se del damunt Ciutadans, Rajoy és presoner del seu discurs i d’una societat que no li permetrà cap ‘concessió’ als independentistes, perquè això seria vist com una rendició que ràpidament aprofitaria electoralment Rivera, que sempre hi surt guanyant.

MÉS QÜESTIONS
Ciutadans i Podem demanen junts d’investigar el finançament del PSPV i del Bloc. La política a vegades fa estranys aliats. Els grups de Podem i Ciutadans a les Corts han registrat una petició conjunta per a la creació d’una comissió d’investigació sobre el finançament electoral del PSPV-PSOE i el Bloc entre el 2007 i el 2008, que hauria de començar a actuar abans de l’octubre vinent. Podem dóna suport a la majoria governamental, tot i que no forma part del Consell, mentre que Ciutadans és a l’oposició. També demanen que la comissió investigui la relació de l’empresa Crespo Gomar amb les administracions públiques i més partits polítics, i que elabori les conclusions en un termini de sis mesos. El portaveu de Podem, Antonio Estañ, ha indicat que en la recerca sobre el finançament del PSPV ‘ja s’han fet catorze imputacions’, dues de les quals de càrrecs de Benidorm en actiu, i considera que en aquest afer ‘hi sobra responsabilitat i hi falten explicacions’.

Els funcionaris de Cultura exculpen d’irregularitats l’ex-consellera Ruth Mateu. Els cinc caps de servei de la Conselleria de Cultura que avui han estat interrogats al jutjat han assegurat que l’ex-consellera Ruth Mateu no els va donar ordres ni indicacions per a contractar Jaume Garau, ex-cap de campanya de Més. La fiscalia, en canvi, sospita que es varen fraccionar contractes a les conselleries de Turisme i Cultura per beneficiar Garau. Els cinc funcionaris han assegurat que ni Ruth Mateu, ni el qui va ser el seu director general, Jaume Gomila, no varen beneficiar Garau. També han explicat que la consellera de Cultura no revisava els contractes menors de 500.000 euros perquè no entrava dins les seves competències. Entre els interrogatoris d’avui, el més destacat ha estat el de la cap de serveis jurídics, que ha assenyalat que havia donat l’ordre de pagar els contractes que s’atorgaren a Garau perquè complia tots els requisits que marcava la llei.

Les Corts limiten el mandat del Consell Jurídic Consultiu per frenar Camps. El ple de les Corts ha aprovat amb el suport de tots els grups tret del PP la modificació de la llei de creació del Consell Jurídic Consultiu (CJC), que redueix la durada del mandat de consellers electes a un màxim de vuit anys, i no de quinze, com fins ara. Els membres actuals podran optar a una única renovació. Amb la reforma es pretén expulsar d’aquest organisme Francisco Camps, que n’és membre nat com a ex-president, però els grups no es posen d’acord si el canvi ha de ser retroactiu o no. Per Podem sí que hauria d’implicar el relleu de Camps, però Compromís recorda que n’és membre nat i que això depèn de la llei d’ex-presidents.

BPA haurà de tornar els diners de les preferents. La Batllia ha declarat nul·la la venda d’accions preferents de Banca Privada d’Andorra a alguns clients, perquè no van rebre informació sobre el risc que corrien amb l’adquisició d’aquest producte financer. La sentència obliga l’entitat a tornar íntegrament l’import equivalent a les preferents que, cal recordar-ho, van passar a tenir totes valor zero amb la resolució de l’entitat. La decisió judicial té un impacte limitat, perquè es refereix a un tipus molt específic de client, relacionat amb el que presentava la reclamació, però la situació pot tenir un efecte en cadena perquè hi ha 64 milions d’euros en accions preferents.

El PP balear continua l’ofensiva contra el català. El PP balear ha decidit d’obrir el conflicte lingüístic a les Illes, a qualsevol preu i amb qualsevol excusa. Si ahir eren unes subvencions de l’Ajuntament de Pollença per a retolar en català, avui ha estat el reglament lingüístic de l’Ajuntament de Maó. El PP considera que és inconstitucional perquè dóna prioritat al català a l’administració per damunt del castellà i ha remès una carta al Defensor del Poble espanyol perquè insti l’Ajuntament de Maó a modificar-lo.

LA XIFRA
Zero són els tiquets que queden per al primer sopar groc de Mallorca que es farà dissabte, dia 12, en un restaurant de Campanet. S’han exhaurit totes les places per a l’àpat organitzat per l’Obra Cultural Balear, amb el suport de l’Associació Ona Mediterrània, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i el diari Ara Balears.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de maig de 1950 s’instal·la a la Zona Franca de Barcelona la primera fàbrica de la Sociedad Española de Automóviles y Turismos (SEAT). Els automòbils que fabricarà es convertiran en un símbol del desarrollismo del període franquista, com ara el popular 600.