29.10.2016 - 22:00
|
Actualització: 29.10.2016 - 22:03
Mariano Rajoy va fer un discurs d’investidura autocomplaent, arribant a afirmar que malgrat els més de tres-cents dies de paràlisi política ‘Espanya continua essent el país que més creix entre les grans economiesd esenvolupades’. Poca autocrítica i cap concessió a l’oposició que l’ha fet president. Les expectatives del govern de Rajoy, en minoria al parlament, no són pas gens clares. En la premsa internacional de referència els pronòstics són molt negatius: de la legislatura ‘roïna, bruta i curta’ que veu a venir el Financial Times a la repassada severa que fa l’agència Reuters a la situació política i econòmica espanyola, i als incompliments del govern de Rajoy.
Reuters inclou en una peça d’anàlisi publicada aquesta setmana avisos seriosos no només sobre la pèrdua d’influència d’Espanya, sinó sobre el fet que hagi esdevingut una nosa per al creixement. Citant un informe intern del ministeri d’afers estrangers britànic, ‘Espanya no només perd presència i visibilitat i s’allunya dels centres de poder; també és un fre per al creixement i per a la creació d’ocupació’. L’informe descriu Espanya com un ‘ànec coix’.
Avisa d’una amenaça que plana sobre el nou govern espanyol, la de les multes de Brussel·les, de les quals aquest any es va escapar pels pèls. Però la hipoteca és enorme, perquè la Comissió no perdona de franc, i just l’endemà de saber-se que seria investit president, Rajoy va rebre la trucada advertint-lo que hauria de retallar cinc mil milions d’euros en un any i onze mil en dos anys per a acomplir l’objectiu de dèficit.
La situació que dibuixa Reuters és ben reveladora: ‘Espanya corre el risc d’ésser multada per la no implementació de directives europees, com una de relativa a la venda d’explosius, i encara ha d’aprovar la seva participació en projectes d’alt nivell com un nou banc de desenvolupament amb seu a la Xina o l’acord de París per frenar les emissions de gasos d’efecte hivernacle.’
No és només la qüestió de les multes i la pressió per haver de prendre mesures econòmiques impopulars. Recorda Reuters que ‘el punt mort polític també ha fet difícil de donar resposta a la demanda d’independència de Catalunya, que vol fer un referèndum l’any vinent per a desconnectar.’
I resumeix així per què Rajoy té molt complicat de poder-ho resoldre: ‘La immensa cartera de temes pendents amenaça d’inundar el govern entrant de Rajoy, essent la situació encara pitjor per a un líder que pot fer ben poca cosa amb un parlament hostil’.
Catalunya i Brussel·les, els ossos de Rajoy
En la premsa internacional els ossos de la nova legislatura seran els pressuposts i Catalunya. Que pot fer, Rajoy? S’ho demana el periodista Tobias Buck del Financial Times: ‘Una nova reforma del mercat laboral? Improbable. Una revisió del sistema educatiu espanyol de tan poc rendiment? Utòpic. Un canvi constitucional que reescrigui les relacions entre l’estat i les regions, i que ajudi a calmar les tensions secessionistes amb Catalunya? Impossible’.
Buck opina que Rajoy té encara un as a la màniga. ‘Pot forçar unes eleccions avançades, esperant que els votants li permetin de tornar a governar amb una majoria adequada […]. No hauria de sorprendre ningú que la pròxima legislatura sigui roïna, bruta i curta.’
Les previsions gairebé eufòriques del govern en funcions de Rajoy i del PP són refredades per la cadena d’informació econòmica Bloomberg: ‘’Els economistes diuen que el nivell de consum i l’activitat exportadora han ajudat a mantenir el camí del creixement, però que l’impacte de les reformes passada i estímuls com el del baix preu dels combustibles s’esvaïen. La taxa de desocupació ha caigut al nivell més baix dels últims sis anys, però la gran majoria dels nous llocs de treball són contractes temporals.’
Més dubtes sobre Rajoy, en aquest cas de The Economist: ‘Fins a quin punt se’n pot sortir Rajoy amb una govern en minoria no queda clar. Rajoy té el suport de Ciutadans. Per aprovar un pressupost, i les mesures per estrènyer el cinturó requerides per acomplir els objectius acordats amb la Comissió Europea sobre el dèficit, el president espanyol haurà de mirar d’esgarrapar vots dels nacionalites bascs o confiar en l’abstenció dels socialistes’
I fa aquesta observació sobre la carpeta catalana, en què veu a venir un xoc: ‘A part de l’economia, el tema de més pressió del nou govern serà Catalunya. El govern català preveu de fer un referèndum el setembre vinent Rajoy, amb el suport de Ciutadans, es nega ni tan sols a parlar-ne. Els catalans podrien ésser dissuadits [de fer el referèndum] si se’ls oferís més autonomia, com proposen els socialistes. Però la confrontació sembla probable.’
La política espanyola ha evitat unes terceres eleccions consecutives i ha sortit de l’atzucac amb la rendició del PSOE. És un pas endavant però potser per acabar-ne fent dos enrere, perquè l’oposició política al PP ha quedat minada. Sobre això reflexionava aquest divendres el diari The Guardian en un editorial, destacant la crisi del PSOE en el context de la debilitat dels partits socialistes a tota Europa. I indicant el factor català com a pinyol del desacord entre els socialistes i Podem. ‘‘Les demandes catalanes d’independència no han ajudat el PSOE (contrari a un referèndum) ni Podem (a favor de fer-lo) a trobar un terreny comú. Un camí més progressista per a Espanya va quedar tancar per causa de diferències ideològiques i enemistats personals’ I afegeix: ‘la culpa pot ser àmpliament compartida (…). La divisió i la confrontació a l’esquerra ha facilitat la renovació de l’hegemonia de la dreta.’
