Lesmes fa una crida a evitar l’ensorrament del CGPJ i reivindica la venjança contra l’independentisme

El president del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ), Carlos Lesmes, s’ha negat a dimitir durant l’acte de l’obertura de l’any judicial, que s’ha fet a la sala de plens del Tribunal Suprem, tot i la crisi profunda que corca el sistema. Lesmes, que fa quatre anys que té el mandat caducat, s’enfronta ara a una rebel·lió interna del CGPJ per impedir la renovació de dos magistrats del Tribunal Constitucional.

Durant el discurs, sota l’atenta mirada de Felipe VI i de la ministra Pilar Llop, el president del CGPJ s’ha espolsat totes les responsabilitats de la paràlisi i ha culpat el PSOE i el PP de la situació. En aquest sentit, ha estat especialment crític amb la reforma legal del govern espanyol que impedeix que el CGPJ faci nomenaments –amb l’excepció puntual del TC– mentre tingui el mandat caducat. “Divuit mesos després de la seva aprovació, els efectes d’aquesta llei són devastadors”, ha dit.

Així mateix, Lesmes ha fet una crida perquè Pedro Sánchez i Núñez Feijóo es reuneixin d’urgència per acordar la renovació del CGPJ les setmanes vinents i desblocar el sistema judicial. De totes maneres, en cas d’un desacord més que previsible entre el PSOE i el PP, també ha obert la porta a allargar el seu mandat, i ha reclamat la restitució de les competències per a fer nomenaments.

“Tot i que la renúncia individual pot resultar admissible, la renúncia col·lectiva no ho és, ja que portaria la paralització total del CGPJ […] En cas que hi hagués aquesta renúncia col·lectiva, seria un comportament irresponsable i inacceptable des de la perspectiva de la ciutadania i de la carrera judicial”, ha dit sobre el seu futur.

Reivindica la venjança

Lesmes també ha aprofitat el discurs per fer gala del seu paper en la repressió contra l’independentisme. Coincidint amb el cinquè aniversari de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, el president del CGPJ ha recordat el seu discurs del 2017, en el qual va deixar palès que la unitat de l’estat espanyol passava per sobre de qualsevol reivindicació democràtica, encara que fos legítimament aprovada per una cambra com la catalana.

De fet, aquest fou l’eix central de la persecució que va orquestrar la fiscalia espanyola –que posteriorment va continuar el Tribunal Suprem– contra el govern de Carles Puigdemont, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. “Ni és lícit contraposar principi democràtic amb principi de legalitat, ni és admissible que una autoritat pública invoqui el seu origen democràtic per infringir la llei”, ha insistit Lesmes, que ha assegurat que la resposta judicial a l’1-O havia fet que millorés la imatge de la justícia entre els espanyols.

El president del CGPJ també ha esmentat l’acció internacional de la justícia relacionada amb les euroordres contra els exiliats i ha negat que les negatives de països com Bèlgica i Alemanya siguin cap humiliació.

A més, sense fer una menció directa, Lesmes també ha enviat un dard a la taula de diàleg i a les pretensions del govern català de fer prosperar una carpeta de desjudicialització amb l’amnistia o la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió. “Es parla, sense cap mena de rubor, de la necessitat de fugir dels jutges que garanteixen l’aplicació de la llei com a fórmula de solució pacífica i ordenada de les controvèrsies”, ha conclòs.