L’escumós més atrevit i literari, un museu vinícola d’interès nacional i una sommelier d’altura

Comencem el període de Setmana Santa amb la incertesa de com afectaran els aranzels imposats per Trump en el sector del vi del país, sobretot el cava, i què passarà amb la guerra comercial mundial que han generat. Però també obrim aquesta setmana amb bones notícies al món del vi, com és el fet que el VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb seu a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), serà nomenat ben aviat museu d’interès nacional. Així ho ha considerat la Junta de Museus de Catalunya, que n’ha fet un informe favorable i ara només caldrà que ho aprovi el govern. Els museus d’interès nacional són aquells que, per la importància i el valor del conjunt dels béns culturals que apleguen, per les característiques generals o específiques de les seves col·leccions o perquè l’interès de llur patrimoni museístic en depassa el marc, tenen una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya.

Segons que ha fet públic el departament de Cultura, el VINSEUM és l’equipament de referència nacional, estatal i internacional que recupera, preserva, investiga, interpreta i difon el patrimoni vinícola de Catalunya, i és per això que el va proposar per ser reconegut com a museu d’interès nacional. El VINSEUM ha estat guardonat com a millor museu del vi d’Europa el 2024 per Inter Vitis, la ruta cultural del vi promoguda pel Consell d’Europa.

Precisament, el novembre, el VINSEUM va inaugurar la nova seu, un edifici de nova planta, obra de l’arquitecte Santi Vives. El nou equipament es troba adjunt al Palau Reial de Vilafranca del Penedès, la seu històrica. El nou museu presenta un discurs museològic i museogràfic renovat, creat per l’arquitecte i interiorista Dani Freixes, que ha imaginat una proposta no pas cronològica sinó temàtica i atractiva, tot incidint en un nou relat on es visibilitza la importància de la dona al camp i, en concret, al món del vi, i també, entre més, de com el vi és una manifestació cultural de primer ordre i present en totes les arts. El director actual del VINSEUM és l’historiador de l’art vilafranquí Xavier Fornos.

Marta Cortizas, la millor sommelier

Per una altra banda, també aquesta setmana, Marta Cortizas, sommelier del restaurant Celler de Can Roca, ha estat proclamada millor sommelier de l’estat espanyol. Ja ho va ser de Catalunya el 2024. La sots-campiona, Anna Casabona, també formava part de l’equip representant de l’Associació Catalana de Sommeliers. És sommelier i enòloga i actualment treballa per a la marca Juvé & Camps.

Marta Cortizas (la Corunya, 1992), fa tres anys que va entrar a treballar al Celler de Can Roca. Havia estudiat Belles Arts, però es va decantar pel món de la restauració. Es va formar al restaurant Casa Solla, a Poio, Pontevedra, amb una estrella Michelin. Una mica més tard va entrar en el món del vi i es va formar com a sommelier. Com que va quedar primera de la seva promoció, va decidir de fer les pràctiques al Celler de Can Roca. Després de quatre mesos, Josep Roca li va proposar de quedar-s’hi. De Josep Roca explica: “M’ha aportat més curiositat. I l’exemple d’un home que, sabent-ne tant, encara dubta, que s’ha de ser senzill. M’ha aportat la idea que el sommelier és una persona amb un aprenentatge constant i que és bonic servir i cuidar. Per això m’he sentit tan pròxima a ell, perquè jo ho visc igual. Abans d’arribar al Celler, tenia una mirada molt més acadèmica, més tancada. I ell m’ha ensenyat unes altres realitats i unes altres formes i possibilitats per al vi. Tastant amb ell he descobert els meus vins preferits. I m’ha ajudat també amb els vins naturals i uns altres vins menys convencionals.” 

Precisament, fa dos mesos, un altre membre de l’equip de sala del Celler de Can Roca, que avui ja n’és el cap, el jove Cyril Vermuelen, va aconseguir el reconeixement de millor sommelier de Catalunya del 2025. Per a Marta Cortizas el gran desafiament d’un sommelier és que sigui més pròxim, menys elitista i més natural.

Els Pagesos 2017 de Pardas, un escumós de sumoll

La setmana entrant arriba la Setmana Santa, dies de vacances, celebracions i l’abstinència arraconada. Una Setmana Santa que queda a les portes de Sant Jordi, que enguany cau just després. És per això que, per maridar els àpats d’aquestes celebracions amb alguna novetat vinícola, us proposem de descobrir Els Pagesos del celler Pardas, un escumós de Corpinnat fet 100% de sumoll, el més literari del mercat català.

Un escumós 100% de sumoll és una raresa. No trobem escumosos amb segona fermentació elaborats només amb raïm de sumoll. Però el celler Pardas, si coneix bé una varietat i l’ha treballada a consciència des de fa vint-i-cinc anys, és precisament el sumoll. Amb aquesta nova referència ja són set els vins que elaboren amb sumoll Ramon Parera i Jordi Arnan, responsables del celler, situat a Torrelavit (Alt Penedès). 

Pardas va entrar a Corpinnat amb un primer escumós, l’Hermós, un cupatge de xarel·lo i sumoll. I ara han fet un pas més, i més atrevit i arriscat, amb Els Pagesos, escumós monovarietal de sumoll negre vinificat com a blanc de negres, de l’anyada 2017, amb 78 mesos de criança. Perquè creuen amb rotunditat que el sumoll és una varietat excel·lent per a fer escumosos. Cal recordar que el sumoll no és una varietat autoritzada per a fer cava, de manera que quan, es va crear Corpinnat, Parera i Arnan van entendre que era el camí per a començar a elaborar i comercialitzar escumosos de sumoll.

Gustativament, aquesta varietat sorprèn, per una banda, per la frescor i unes sensacions primàries que s’expandeixen i creixen en boca, alhora que l’expressió més robusta i rústica de la varietat ens aterra, ens arrapa a la terra, ens torna al paisatge, al terrer i a una anyada marcada per poca quantitat de pluja i molta calor a l’estiu. Hi havia poc raïm la verema del 2017, però era un raïm molt equilibrat i amb molta sanitat, expliquen els elaboradors. 

Les vinyes de sumoll que conformen Els Pagesos 2017 provenen de la parcel·la anomenada Vinya del Cementiri, situada al capdamunt del Serral del Titet, un paratge d’exposició sud en terrenys antics i de substrat argilo-calcari.

Diem que és el més literari dels escumosos catalans perquè tant en Ramon Parera com en Jordi Arnan, entusiastes de la prosa de Josep Pla, n’agafen l’univers literari per donar nom als seus Corpinnat. Ja vam explicar que l’Hermós és el nom d’un personatge de l’obra de Pla. I Els pagesos és el títol d’un dels seus llibres. Arnan i Parera se senten pagesos i els emociona la manera com Josep Pla parla d’aquest món.