08.08.2017 - 11:31
“Amb l’autoedició és l’autor qui tria el quan i el com”
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
L’escriptora barcelonina Pilar Parralejo, autora de llibres autopublicats com ‘No soy tu cenicienta’ i ‘Cásate conmigo’, ha assegurat que la inspiració a l’hora d’escriure és “com quan et despertes d’un somni i t’acordes de tot”.
En una entrevista d’Europa Press, l’autora ha dit que per escriure n’hi ha prou amb desconnectar, malgrat que acostuma tenir una bona organització dels seus projectes d’escriptura, amb resums separats per capítols, cercant imatges de models, actors, cantants i gent corrent per il·lustrar els seus personatges.
“Creo els meus ‘playlist’ en Spotify amb cançons que fan fluir les diferents escenes, cerco imatges de les diferents localitzacions”, ha agregat Parralejo, que ha recordat els seus inicis de la mà de la seva professora de Castellà, que li va animar a dedicar-se a escriure.
Autora de novel·les de romanç i chick-lit, Parralejo assegura que també té escrit l’inici d’alguns projectes vinculats a la fantasia, amb àngels i dimonis, vampirs i caçadors de vampirs, i ha assegurat que té pendent una novel·la ambientada al segle XIX.
EDITORIALS QUE “NO LLEGEIXEN SENSE SOL·LICITAR-HO”
Sobre el procés de publicació, ha dit que va provar amb enviar els seus escrits a editorials tradicionals en algunes ocasions: en la primera ocasió li van respondre que “no llegien res que no hagués estat sol·licitat” i li van donar les gràcies per no enviar res més.
La segona vegada va ser amb una editorial petita: “Aquesta vegada va sortir malament perquè en les dates en les quals havia de publicar-se, l’editora va decidir deixar-me penjada i anar-se’n de vacances a Sevilla, així que vaig cancel·lar el contracte i ho vaig publicar amb Amazon pel meu compte”.
Dos fracassos més van precedir al fet que la seva novel·la fos “un èxit de vendes en Amazon i es passés sis setmanes en els primers llocs del Top100”.
L’autora va decidir publicar amb aquesta eina la seva novel·la ‘Una segunda oportunidad’, que solament va aixecar l’interès de les editorials en paper després de comprovar que el llibre funcionava: “El curiós aquí va ser que uns mesos abans rebutjaven fins i tot la idea de rebre el manuscrit”.
Per a ella, les diferències entre publicar en paper o autopublicar-se són moltes, com el fet que “amb l’autoedició és l’autor qui tria el quan i el com, el preu, la portada, el disseny interior i la promoció”, mentre que amb una editorial l’autor pot fer poc.
Una altra diferència notable són els guanys, bastant més suculents que amb editorial, tenint en compte que l’autor és el que, al seu parer, passa les nits sense dormir “perquè l’editorial li doni un percentatge irrisori i la part grossa del tall se la quedin ells”.
MÉS PROJECCIÓ I MENYS PIRATERIA
No obstant això, ha considerat que un suport editorial és important en aquest àmbit: “Ells es mouen en cercles als quals un autopublicat no podrà arribar”, com la distribució internacional.
Ha assenyalat també que la pirateria s’aconsegueix evadir molt amb una publicació tradicional, “autopublicant-ho, als dos minuts de posar-ho ja està corrent com la pólvora a les webs de descàrregues il·legals”.
Encara que no acostuma a apuntar-se a concursos, l’autora va participar en el de Premi Autors Indie d’Amazon on “entre altres coses, part del premi era que el llibre podia traduir-se a l’anglès o editar-se amb editorial”, la qual cosa va cridar molt la seva atenció.
“Malgrat haver estat entre els primers títols en un parell d’ocasions, no he guanyat cap de les tres en les quals he participat”, ha dit l’escriptora, que aquest any tenia intenció de participar amb la seva segona novel·la, encara que per assumptes personals no ha pogut dedicar-se a això.
