L’escriptor tarragoní Jordi Tiñena s’ha mort als 62 anys

L’escriptor i professor Jordi Tiñena (Barcelona, 1955) s’ha mort víctima d’un càncer als 62 anys. L’òbit es va produir divendres a migdia a Tarragona, la ciutat on vivia des de feia molts anys. Tiñena era llicenciat en filologia castellana i catalana i doctor en filologia catalana. Va ser mestre durant molts anys a l’institut públic de Campclar de Tarragona, on va aconseguir que diferents generacions de tarragonins que valoraren molt les seves classes i la bonhomia com a professor s’engresquessin a la lectura i la literatura.

El seu treball com a intel·lectual es va iniciar l’any 1987, quan va començar a adaptar textos medievals per als seus alumnes. Així les coses, aquell mateix any va publicar l’anònim Blandín de Cornualla i el Viatge al Purgatori de Ramon Perellós. Després publicà les adaptacions de El llibre de les dones de Jaume Roig; l’anònim Curial e Güelfa, una de les dues grans novel·les cavalleresques catalanes; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l’altra gran novel·la cavalleresca; i Lo somni de Bernat Metge. Vinculada també al món de la cavalleria, el 1991 publicà Història de l’esforçat cavaller Partinobles, una versió catalana del segle XVI d’una novel·la anònima francesa. El 1992 va presentar la seva tesi doctoral sobre la novel·la històrica catalana, dirigida per Antònia Tayadella. Malgrat la dedicació a l’ensenyament i la trajectòria literària amb obra pròpia, mai no va deixar la investigació filològica i les propostes didàctiques per acostar les obres als més joves.

Segons que informa la premsa local tarragonina a les edicions digitals, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, es va mostrar ‘molt trist per la pèrdua’ i l’ha qualificat com un ‘referent cultural de la ciutat’. ‘Totes les pèrdues costen d’assumir, però aquesta ho serà molt. A la seva edat li quedaven encara molts projectes per dur a terme. Perdem un gran escriptor i un gran amic’, explicà a Twitter. Divendres a la tarda l’institut de Campclar de Tarragona també va expressar el seu condol. ‘Gran escriptor, gran professor i gran persona. Perdem un referent’.

La trajectòria literària de creació d’obra pròpia va començar el 1995 amb la publicació de Mort a Menorca, finalista del I Premi de novel·la Carlemany, que té com a protagonista un novel·lista de fulletons del segle XIX; aquest any també va publicar Un dia en la vida d’Ishak Butmic, sobre el setge de Sarajevo a la guerra de Bòsnia, guanyadora del Premi de novel·la ciutat d’Alzira i, a més a més, Els vespres de don Magí Castellarnau, la primera ambientada a la seva ciutat, Tarragona. Després vindran La dona del grill (1996) situada a la Barcelona del segle XV, coprotagonitzada per un escrivà i una alcavota, i El comediant de Perpinyà (1997), que enllaça una època històrica clau per la Catalunya Nord, el 1659, amb el món del teatre clàssic francès. L’any 1998 va guanyar el Premi Pin i Soler de narrativa amb Dies a la ciutat, situada a la Tarragona del segle XVI. Amb L’ombra del coronel (2002) retorna al segle XX, concretament a la postguerra espanyola, amb un vençut com a protagonista. L’any 2005 va publicar El mercant, inspirada en l’existència de les presons secretes. El 2011, Peix de gat, novel·la ambientada al Serrallo, el barri pescador de Tarragona, entre els anys 30 i els 80 del segle passat. Del 2012 és la novel·la El gos suïcida, en què un escriptor accepta l’encàrrec d’escriure les memòries d’un misteriós prohom francès en un mas aïllat de la Provença, sota la mirades de diversos personatges estranys i d’un gos inquietant. El 2016 va publicar La mort sense ningú, amb la qual entra al gènere criminal. Les dues darreres obres són El somriure del víking (2017) i Joc d’identitats (2018), en què tornava una altra vegada al gènere negre.

Precisament, en els darrers dos anys Tiñena havia tingut una projecció pública arreu de Catalunya gràcies als festivals de novel·la negra. Havia participat en moltes conferències i taules rodones del gènere, que sempre havia defensat al costat, per sobre de tot, d’elements diferencials com l’humor i, especialment, la qualitat literària.