21.06.2018 - 20:19
|
Actualització: 21.06.2018 - 20:36
Guanyar una moció de censura de la manera tan barroera com no va fer el PSC a Badalona –amb el suport de Ciutadans i sobretot aliant-se amb el PP xenòfob de Xavier Garcia Albiol- implica que la governabilitat de la ciutat en els onze mesos vinents serà quelcom que s’haurà de suar molt. Les reaccions contràries al nou pacte del 155 no s’han fet esperar entre la ciutadania i entre la classe política i les xarxes bullen. Però entre totes aquestes reaccions una de les que més ha impactat per la seva coherència i honestedat és la de l’escriptor Jordi Cervera, que ha anunciat que plega com a jurat dels premis literaris de la ciutat. Cervera ha fet pública una carta al seu facebook a primera hora del matí:
‘Benvolguts,
Sé que, per desgràcia, la cultura és sempre la darrera baula de la tasca política, quan potser hauria de ser la primera. També porto prou temps en aquest univers com per saber que ser jurat d’un premi literari no és una feina ni valorada, ni reconeguda ni que, per suposat impliqui cap presència notable a nivell social. Però els que, com jo, porteu anys en això de la cultura de base, de resistència, de fer les coses perquè creus que s’han de fer, sense pensar en la feina que impliquen, en el nul reconeixement en tots els àmbits que suposen i arrossegant sempre aquella sensació estranya de viure en un espai anònim i sense gaire esperança de millora, sabreu amb exactitud de què estic parlant.
La cultura s’ha convertit des de fa molts anys en una qüestió secundària i poc valorada i encara més quan la crisi l’ha allunyat dels grans muntatges que donaven llustre i fotografies de propaganda política lluminosa i gens compromesa. Per això mateix, per sort i per desgràcia a la vegada, bona part de la cultura, petita o gran de casa nostra, es fa gràcies a la posada en pràctica de dues premisses bàsiques i fonamentals, la convicció i el voluntarisme. La convicció profunda de creure que un país es fa a base de petites coses i que no ens podem permetre mai el luxe o la frivolitat de fer cap pas enrere per petit que sigui i el voluntarisme, aquella força secreta i poderosa que ens porta a tots a fer coses amb una única recompensa, la satisfacció interna de fer-les, de saber que són una minúscula aportació al bé comú. És el que us deia abans, les coses es fan perquè hom té la convicció que s’han de fer, perquè son un petit gra d’arena en aquell treball col·lectiu, dur i constant de construir un país, de preservar una cultura de segles que s’ha fet a base de molts esforços, de grans altruismes i d’infinits sacrificis. Les coses es fan perquè formen part d’un projecte que està per damunt nostre, que ens supera, que és immens i que mereix tot el respecte.
I per aquesta mateixa raó, per respecte, pel respecte que personalment i col·lectiva, devem al treball que durant molts anys ha realitzat molta gent, de cor, sense demanar res a canvi, de manera convençuda i eficaç i, sobretot també per les meves pròpies conviccions personals, la situació que es viu a l’Ajuntament d’aquesta ciutat que no és la meva de naixement però que m’estimo com a meravellosa terra d’acollida, d’afecte i de pàtria petita, presento la meva renúncia a format part del Jurat dels Premis Literaris Ciutat de Badalona.
No vull col·laborar de cap manera amb la gent que tracta el meu país, la meva cultura i la meva gent com si fos rebuig, amb menyspreu, amb fúria, amb verí, que l’empresona, l’anorrea, que l’insulta i que la vol veure enfonsada. No, no vull i crec sincerament que no puc formar part de res, encara que només sigui una peça insignificant en tot el conjunt de la política, de la cultura i de la societat local com és ser un modest membre d’un jurat literari. Crec en cor, cos i ànima que no puc avalar ni amb el meu nom ni amb el meu temps res que porti la signatura d’una gent que, només moguda per l’ambició personal a l’hora d’aconseguir fites que mai podrà aconseguir per la seva vàlua personal i política, s’aliï amb algú que defensa unes idees feixistes i absolutament oposades a les meves, d’algú que veta la gent a les xarxes socials pel sol fet de no pensar com ell, de gent que actua per odi, per ràbia i per venjança. No, no vull que aquesta manera vil i barroera de fer política aprofiti ni una sola engruna del meu modest treball.
No, no hi vull ser, em nego a posar ni un sol maó en aquest mur de vergonya.
Aprofito per manifestar que m’ha agradat molt treballar colze a colze amb vosaltres, funcionaris, polítics, escriptors, editors, amics i ajudar a que els Premis Literaris Ciutat de Badalona no es perdessin, a que es mantinguessin vius en temps esquerps i a batallar des de la modèstia per aconseguir que, si podia ser, creixessin. He aprés molt de vosaltres i ja sabeu que teniu sempre tot el meu respecte i consideració.
Aquesta és, doncs, la meva renúncia oficial com a membre del jurat dels Premis Literaris Ciutat de Badalona. I no cal ni dir que, quan els vents canviïn podeu comptar amb mi si tots plegats ho creieu oportú, però ara per ara la meva consciència, el meu cor, el meu ànim i les meves conviccions no em permeten ser-hi de cap manera.
Tal i com va dir William Shakespeare, l’honestedat és la millor manera d’actuar. Si perdo el meu honor, em perdo a mi mateix, mentre que John Lennon va afirmar que ser honest potser no t’aconsegueix amics, però segur que t’aconseguirà esl correctes.
Jo no em vull perdre i vull tenir els amics correctes. No avalaré mai l’odi i la repressió salvatge contra la meva gent ni contra el meu poble ni contra la meva cultura.
Visca Catalunya Lliure!
Jordi Cervera i Nogués’
La carta de Jordi Cervera ha rebut abans de les cinc de la tarda més de 155 comentaris, la gran majoria afalagadors per la decisió presa.
Els premis Ciutat de Badalona varen iniciar la seva singladura el 1988 i enguany arriben a la seva trentena edició. Hi ha la modalitat de narrativa, poesia, narrativa juvenil, poesia i teatre. La majoria dels jurats han estat debatent molt durament quin posicionament s’havia de tenir després de la carta de Cervera. Des de la llibreria El Full, entitat coorganitzadora dels guardons, han explicat a Vilaweb que ‘segurament el que es farà és arribar al veredicte però no anar a cap acte públic on hi hagi aquests polítics, però entenem que la gent que es va presentar no en té cap culpa de la moció de censura’. Així mateix també hi ha el debat sobre si s’ha de resistir aquest any esperant un canvi a les próximes eleccions municipals de maig de 2019.
‘Heu de pensar que el PP ja ha fet molt de mal quan ha pogut a aquests premis. D’un any per a l’altre va reduir-ne la dotació a la meitat i hi ha hagut la temptació de fer-ne uns premis bilingües, o sigui que n’hem vist de tots colors. De totes maneres, entenem molt bé la posició del Jordi, però hem de valorar bé quin moviment fem per no perdre la feina feta’ expliquen des de la llibreria.
Des del món de la cultura també en Jordi Fernando, editor de Meteora, ha anat una passa més enllà i ha demanat responsabilitat a les alcaldesses metropolitanes del PSC perquè es posicionin sobre el tema de Badalona. Escriu en el seu mur:
‘Tot en aquesta vida té un límit. Fins i tot el fàstic que un pugui sentir davant d’un fet ignominiós.
Quan el PSC era equivalent a Reventós, Maragall, Obiols, Tura, Castells, Quim Nadal, M. Aurèlia Capmany o Lluch, per citar uns exemples, podies o no estar-hi d’acord, però era gent que et mereixien un respecte, gent que tenia clars uns límits, gent que, en les coses essencials de la vida, en els valors inqüestionables, era íntegra.
Ara, que aquesta patuleia de lladres de camí ral que acaben de robar Badalona encara portin les sigles del PSC no és només un insult a la decència, sinó una broma macabra per a tota la gent del PSC que no són lladres ni feixistes, que suposo que encara en deuen quedar.
Suposo que totes les alcaldesses metropolitanes socialistes sortiran corrents i en bloc a condemnar la vergonya, la defecació, que s’ha comès a la Plaça de la Vila badalonina. Perquè si no ho fan, voldrà dir que hi estan absolutament d’acord.
Esperaré unes hores, uns dies potser, però no més. Després, les consideraré còmplices del vòmit de Badalona’.
Això també ha estat avui al matí i a les cinc de la tarda l’havien compartit més de 14 persones i també havia suscitat nombrosos comentaris. Cap, és clar, de cap alcaldessa metropolitana.
