L’escriptor desconegut Joan Buades guanya el premi Crexells amb una novel·la autoeditada

Joan Buades, professor d’institut de llengua i literatura catalana, nascut a Inca fa cinquanta-quatre anys, ha estat el guanyador del premi Crexells a la millor obra publicada el 2016, que atorga l’Ateneu Barcelonès, per la seva primera novel·la, Crui. Els portadors de la torxa. És una obra pràcticament desconeguda perquè la va editar ell mateix i la va finançar amb micromecenatge i amb el suport d’un amic eivissenc, que disposa del segell Edicions Aïllades. La novel·la va ser ‘descoberta’ pel professor Anton Maria Espadaler, que, juntament amb el professor Jordi Llovet, la va proposar als altres membres del jurat del Crexells (Mita Casacuberta, David Castillo, Rosa Delor i Patrícia Gabancho).

Avui, la novel·la només es pot aconseguir a la pàgina web de l’autor. Buades espera que el premi li proporcioni els contactes necessaris per a tornar-la a publicar amb una editorial de més pes. L’any passat ja ho va intentar amb una quinzena d’editorials de Barcelona, València i Palma sense sort. Justament l’any passat el Crexells va destacar Gegants de gel, de Joan Benesiu, una obra que també va viure un periple similar, tot i que quan va rebre el premi ja l’havia editat Aniol Rafel a Periscopi. Joan Buades ha recordat que encara hi ha molts autors que no troben canals per explicar bé les seves novel·les als editors.

Una altra dada interessant és que els altres finalistes d’enguany també són mallorquins: Andreu Gomila i Carles Rebassa.

Aquest migdia Joan Buadas estava sorprès i content pel premi, tot i que també parlava amb aplom amb la premsa. Ha explicat que ‘crui’ és un terme que vol dir ‘escletxa’. I que ell va pretendre fer una novel·la europea: ‘Una cultura rica necessita perifèria, heterodòxia i extrems. Ha de ser una cultura transversal, on pugui aparèixer gent atractiva per ella mateixa que surti de la norma. Això costa que passi.’

Crui és protagonitzada per un home belga de noranta-cinc anys instal·lat a Mallorca, que ha tingut un negoci immobiliari que li ha anat molt bé, amb una cultura clàssica vastíssima, que ha decidit d’acomiadar-se de la vida fent una gran festa. Però una carta provinent de Londres precipita les coses. A partir d’aquí la novel·la es construeix fent salts en el temps per explicar diversos moments dels últims vuitanta anys de la història d’Europa. Buades es declara influït per Elias Canetti, Peter Handke, Thomas Bernhard, Sándor Márai, Stefan Zweig i Goethe.

‘De rerefons –continua Buades–, hi ha el nazisme que va restar després de la Segona Guerra Mundial; el turisme i la promoció immobiliària (Marbella, Costa Brava, Mallorca, Eivissa…) i el capitalisme més permissiu, el dels paradisos fiscals, la City de Londres (el paradís fiscal més important d’Europa), les illes Caiman… Són tres aspectes que es van vincular a partir dels anys cinquanta del segle XX. Un 70% del que explico es basa en fets reals, tot i que el personatge principal és inventat. A partir de la idea de “el mal coneix el bé, però el bé no coneix el mal”, la novel·la serveix per a explorar el mal. I també hi ha la preocupació per la transmissió generacional.’

Jordi Llovet ha defensat Crui. Els portadors de la torxa considerant-la una novel·la d’idees: ‘És d’aquelles novel·les que obre noves perspectives. Jo trobo que al Principat s’escriu novel·la amb un excés de retòrica, enormement cenyida, i que admet poques discrepàncies, fet que implica un escàs moviment intel·lectual. En canvi, aquesta té una enorme dimensió intel·lectual. És una novel·la d’idees. El món novel·lístic català és escàs en aquest gènere. El català és una llengua molt lexicalitzada i els escriptors sucumbeixen al llenguatge massa tòpic, massa fet. En canvi, trobo que un escriptor ha d’ambicionar un llenguatge literari pioner. Però a Barcelona no es parla bé i, per tant, no s’escriu bé. En canvi, en Crui no hi ha res prefabricat i això fa que signifiqui una enorme novetat.’