05.06.2017 - 16:53
|
Actualització: 05.06.2017 - 20:06
Misteri resolt. L’escriptor i advocat Carlos Zanón (Barcelona, 1966) serà el nou comissari del festival BCNegra. L’Institut de Cultura de Barcelona ho ha explicat en un comunicat penjat a la web. Sorprèn tant la manera d’anunciar-ho –no hi ha hagut cap presentació oficial del nou comissari– com el dia, durant la jornada festiva de la segona Pasqua, dia festiu a Barcelona.
Zanón prendrà el relleu de Paco Camarasa, el llibreter que va dirigir durant dotze anys aquesta trobada fonamental per als amants del gènere negre, fins al punt de convertir-la en aparador dels grans noms de la novel·la negra mundial i en cita indispensable del calendari, amb un èxit de públic extraordinari.
Jaume Collboni, tinent batlle de Cultura, assegura en el comunicat que amb la incorporació de Zanón el festival tindrà ‘mirada d’autor’. Tenint en compte que les especulacions sobre qui seria el successor de Camarasa han estat tan intenses aquesta primavera, sorprèn aquesta manera de fer l’anunci, una mica per la porta del darrere.
I no és que l’ajuntament no l’hagi encertada de ple, amb aquesta decisió. Si més no, el mur de Facebook de l’escriptor és ple de felicitacions de companys escriptors, afeccionats al gènere, lectors i directors de festivals de novel·la negra, tant dels Països Catalans com espanyols. És a dir, que ha aconseguit consens unànime en el món de la novel·la negra.
Aquests darrers mesos tothom en parlava, perquè s’ha sabut que era la persona triada per a continuar el personatge de Pepe Carvalho creat per Manuel Vázquez Montalbán. Ara com ara, no se sap quan sortirà el primer Carvalho creat per Zanón, però se suposa que serà l’any vinent, de manera que pot ser que estreni el càrrec coincidint amb la sortida del volum.
Tanmateix, sí que és cert que Carlos Zanón és un dels millors escriptors de novel·la negra en castellà, i molt possiblement el millor de la seva generació (els nascuts entre 1960 i 1970). Forma part dels renovadors del gènere i ha obtingut alguns dels guardons més importants, com el Pata Negra del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de Salamanca i el Dashiell Hammett –obtingut per Yo fui Johnny Thunders–, que s’atorga en el festival de novel·la negra de Xixon. També és autor de les novel·les Tarde, mal y nunca y de No llames a casa, a més a més a més de llibres de poesia i de relats. Ha fet de crític musical i literari per a mitjans diversos, com ara El Punt Avui. De fet, una de les preocupacions que expressaven els seus nombrosos fans és que el càrrec no li impedís de continuar la seva trajectòria literària.
Els desafiaments
Carlos Zanón tindrà tres desafiaments en la continuïtat del festival. El primer serà superar les possibles comparacions odioses amb Paco Camarasa. Camarasa ha aconseguit un festival de primer ordre quan a l’estat espanyol només hi havia la Setmana Negra de Xixón, i és un dels responsables directes que ara hi hagi una trentena llarga d’esdeveniments sobre aquest gènere literari. Tanmateix, el fet de deixar el comissariat del certamen el passat febrer ha de significar el tancament d’una etapa i el començament d’una altra. Ara Zanón haurà de demostrar que ha arribat amb les idees clares per millorar un festival que ja té un nivell molt alt.
El segon serà lluitar contra la crisi econòmica, garantir les partides pressupostàries de l’ajuntament i tornar a implicar-hi algunes editorials grans que últimament no invertien tant com abans en autors de primera fila. És a dir, BCNegra no es pot fer amb menys diners –idealment, el pressupost hauria de créixer–, però també és clau que les empreses que veuen com es promocionen els seus autors i tenen capacitat de fer-ho col·labori a dur-los al certamen.
El tercer serà establir noves sinergies i penetrar en indrets en què la novel·la negra encara no ha arribat: principalment les universitats i l’acadèmia, però també una certa crítica literària que s’autoanomena seriosa. El gran objectiu de Zanón i de tots els qui treballen en el gènere negre serà mantenir-ne el vessant popular –el gran èxit de públic no es pot perdre– i a la vegada convèncer una certa intel·lectualitat encara recelosa i l’acadèmia que el gènere negre és alta literatura.
Carlos Zanón pot fer-ho perfectament perquè té els coneixements, els contactes i el prestigi necessaris, perquè ha trepitjat tots els festivals d’ací i molts de fora –tiquets de restaurant inclosos– i perquè comença una nova etapa que cal desitjar que no vagi en detriment de la seva obra.
