19.09.2017 - 13:54
Proposa una naturalesa llatinoamericana travessada per “discursos artístics, històrics i polítics”
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)
L’escriptor de nacionalitat porto-riquenya i costa-riquenya Carlos Fonseca indaga en la identitat i en la seva construcció a través de diferents “màscares” en la seva segona novel·la ‘Museo animal’ (Anagrama), amb Amèrica Llatina com a teló de fons.
“Un cerca la identitat i el que troba és un joc de màscares”, ha dit l’autor en roda de premsa, on ha subratllat que aquest és un dels ensenyaments del subcomandant Marcos –alter ego del subcomandant Galeano, un dels ideòlegs de l’exèrcit zapatista–.
La seva novel·la viatja a l’eufòria per l’arribada del nou mil·lenni, quan un museòleg del Carib rep de part d’una reconeguda dissenyadora de moda una invitació per col·laborar en una estranya exposició; set anys més tard, frustrada la mostra, recupera l’arxiu de la dissenyadora i desxifra la seva enigmàtica història familiar a través d’un pelegrinatge polític a través de la selva llatinoamericana.
En roda de premsa, l’autor ha explicat que en realitat aquesta va ser la seva primera novel·la, malgrat la publicació primer de ‘Coronel lágrimas’, i que en ella relata la història d’una família –un pare israelià i mare americana– que fa un viatge per la selva centroamericana i no aconsegueix trobar “una essència ni identitat, sinó un joc de màscares en el qual veu reflectits els seus propis malestars”.
L’autor va afrontar la seva escriptura “mirant” cap a Costa Rica i Puerto Rico, i encara que transcorre en diferents ciutats, com Nova York, sempre té com rerefons Amèrica Llatina en tot el seu espectre polític i històric.
“TRENCACLOSQUES NARRATIU”
La novel·la es divideix en cinc parts i pren com a teló de fons la figura del subcomandant Marcos i el seu passamuntanyes, amb el qual desenvolupa una història de dobles identitats que convida el lector a desentranyar un “trencaclosques narratiu”.
Fonseca ha detallat que, a causa de la seva doble nacionalitat, sempre ha sentit “un doble exili estrany”, i que si les tradicions locals sempre li han resultat incòmodes, normalment s’ha sentit més còmode en la tradició global americana.
Per això, a les seves pàgines tracta sobre els malestars de la globalització, la relació dels pobles centroamericanos amb els pobles indígenes, la circulació de la informació, el funcionament de la premsa i els mitjans de comunicació i com aquests “creen un individu a imatge i semblança del sistema capitalista”.
FAMÍLIA I NATURALESA
No obstant això, també la família és una de les dianes de la novel·la, encara que ha admès que inicialment tenia quatre històries de quatre personatges separats fins que va reparar que “eren família”.
Ha explicat que inconscientment, és fill de la tradició llatinoamericana molt centrada en la família i també en el més recent desplaçament del focus als fills, de manera que les seves pàgines reflexionen sobre “què significa heretar una mica dels pares” en termes d’identitat.
Fonseca també reflexiona sobre la naturalesa, des de la qual ha volgut desarticular “aquesta noció de la naturalesa com a paradís idíl·lic”, i ha proposat uns paisatges travessats per discursos artístics, històrics i polítics, ja que considera que la selva és com un somni i que no existeix com a tal, sinó que està travessada per la cultura.
Ha explicat sobre el seu personatges que tots són obsessius i d’idees fixes, i entre els seus referents ha situat els protagonistes de Ricardo Piglia que consagren tota la seva vida a una idea, i ha afegit: “Jo també sóc bastant obsessiu”.
