L’escola catalana, encara lluny de revertir les retallades

Els sindicats d’ensenyament principals han aprofitat el començament del curs 2018-19 per alertar, un any més, que l’escola catalana encara és lluny de recuperar les inversions d’abans de la crisi, reduïdes per les polítiques d’austeritat i retallades del govern d’Artur Mas. Enguany el curs comença a caminar amb el pressupost prorrogat i amb els sindicats avisant que els pròxims comptes han de ser expansius. Els 4.714 docents incorporats el curs passat, tal com preveia l’acord signat amb el Departament d’Ensenyament el 31 de gener de l’any passat, segons el sindicat majoritari USTEC-STES, només ha permès d’atendre l’increment de matrícula, no pas de millorar el sistema. USTEC-STES calcula que deuen caldre 7.200 docents més per a recuperar la capacitat de servei del sistema educatiu el 2010.

La denúncia principal del sindicat és que després del cinquè any de creixement econòmic, les retallades encara no s’han revertit. ‘La pròrroga pressupostària combinada amb el creixement econòmic d’enguany ha fet disminuir el percentatge del PIB del qual disposa el Departament fins el 2,04%’, denuncia Ramon Font, portaveu d’USTEC-STES. La UGT recorda que encara som molt lluny de la mitjana europea, que és del triple, un 6% del PIB. De fet, la Llei d’Educació de Catalunya ja prescriu que ha de ser d’un 6%, però encara no s’ha complert mai.

Amb vista al pròxim pressupost, USTEC-STES demana, pel cap baix, 5.000 docents per a recuperar la segona hora lectiva, la conversió dels terços en mitges jornades i la reducció de ràtios. Quant a la recuperació de la segona hora lectiva, és irrenunciable per a tots els sindicats: ‘Per la segona hora estem disposats a fer vaga, avisa Font. De fet, aquestes dues hores no són cap millora, sinó una recuperació de l’horari que els professors tenien abans de les retallades. L’any 2011, amb la consellera Rigau, van començar a fer una hora lectiva més i el 2012 el ministre Wert n’hi va afegir una segona. El curs passat ja en vam recuperar una, però ara, de cara al pròxim pressupost, volen assegurar la segona.

Per una altra banda, les ràtios, quants alumnes que ha d’assumir cada professor, no para de créixer. També és un dels principals cavalls de batalla de la comunitat educativa. I com la reducció de l’horari lectiu, aquesta necessitat també requereix més professors: ‘Les aules no poden continuar plenes de gom a gom, exigim que baixin les ràtios per qualitat educativa i per a assolir desafiaments com ara l’equitat i la igualtat d’oportunitats’, diuen a l’UGT. Com la CGT, defensen ràtios, a tot estirar, de 15 alumnes per grup a l’etapa infantil, 20 a primària i 25 a secundària.

Les places perfilades, aquelles que la LEC permet que les direccions dels centres triïn a dit, també ha augmentat, i això molesta els sindicats, que critiquen la falta de democràcia. Segons xifres d’USTEC, aquestes places han passat de 4.344 a 5.667, un 8,19% de la plantilla total de docents a Catalunya. A parer de l’organització, les adjudicacions a dit són ‘una xacra perquè creen unes condicions laborals diferents’ en els centres educatius. Asseguren que tenen constància de ‘mala maror i tensions’ quan, per exemple, canvia la direcció del centre.

Els efectes del 155
El nou curs escolar també és víctima de les conseqüències de l’aplicació del 155 a Catalunya, sobretot perquè el departament d’Ensenyament, sota el comandament del govern espanyol, va aprovar la renovació dels concerts en Infantil i Secundària, incloses les setze escoles que segreguen per sexe. La CGT i USTEC demanen que suprimeixin aquesta pràctica. El departament d’Ensenyament, amb Josep Bargalló al capdavant, ha agafat el guant i preveu que durant aquest curs s’elabori el Pacte contra la Segregació Escolar, un acord que serà acompanyat de mesures com ara la modificació del decret d’admissió o la vigilància més estricta de centres concertats que no actuïn correctament.

El 26 de setembre vinent, la mesa d’ensenyaments es reunirà amb els responsables del departament per a conèixer les millores proposades per al pressupost del curs vinent. Són conscients que l’escenari polític actual pot generar dificultats perquè una majoria parlamentària aprovi uns nous comptes, però avisen que una pròrroga més seria un fracàs.