L’escola, aquesta vella obsessió de la dreta espanyola

La dreta espanyola, i no hem d’oblidar que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, vol ciutadans ignorants. Hem de pensar que ells ho són. No saben cap més llengua que allò que anomenen espanyol i que ni tan sols saben parlar bé. I de ciències, ja no cal ni parlar-ne. Només cal veure el nivell dels estudiants de batxillerat i veure com ha anat baixant en els darrers trenta anys (sense anar més lluny). I de lletres, tampoc és que en vagen sobrats. Es continuen ensenyant els vells tòpics de fa cinquanta anys, però encara retallats. Així que la existència de ciutadans cultes és incompatible amb la seua supervivència. I ho saben. Per això faran tot el possible per fer desaparèixer les escoles. Totes les escoles. Només permetrien aquelles que estigueren en mans d’aquells que ells consideren de la seua confiança. Per exemple, de les diverses ordres religioses. O si no, de qui són tantes i tantes universitats privades? Les mateixes que han creat una bombolla amb els titulats en medicina, odontologia, i altres branques sanitàries? Fixeu-vos que cap d’elles ofereix Física, per exemple. Els molesta el coneixement, en general. Estan abans del Renaixement, en realitat.

Per tant hem de concloure que som una societat “collonuda” (i perdoneu-me l’expressió). Suposo que es deuen fer creus de perquè els costa tant reduïr-nos a una reserva folclòrica. No ho entenen. Els ha de fer ràbia. Ni dues dictadures durant el segle XX, ni majories absolutes espanyoles al segle XXI. Nosaltres, i la nostra voluntat de ser, sempre surem.
No crec que estiguem en el pitjor moment de la història. Si hem resistit fins aquí, continuarem. Però… no ens passegem tant sovint prop de l’abisme. No fos cas que un cop, caigués creu.

1) Crec que aquest atac barroer a l’esperit de l’escola catalana forma part de la pressió als polítics catalans perquè s’afanyin, per a formar un govern acceptable per Madrid, a “sacrificar” el president Puigdemont.

2) Per tal de defugir en la mesura del possible les conseqüències d’aquesta pressió, crec que, entre altres coses, caldria bastir una estratègia comuna de defensa dels polítics encausats davant els tribunals basada en la regla següent:

—-els polítics que decidissin defensar-se defensant la legitimitat de la República proclamada –com ha fet la Mireia Boya–, caldria que ho fessin de manera coordinada i es mantinguessin en els seus càrrecs o escons,

—-els polítics que decidissin defensar-se individualment defugint d’afirmar la legitimitat de la República proclamada, caldria que deixessin els seus càrrecs o escons.

Fóra una bona manera de simplificar les coses: els polítics en actiu dependrien al mínim de les actuacions dels tribunals i se n’afavoriria l’agilitat en la presa de decisions.

És ben cert, Vicent, que en els últims vint anys els monàrquics beuen de la FAES per a tot el que tingui a veure amb anular la nostra cultura, i la llengua n’és l’exponent més escandalós.

Ens pensàvem que el català va ser eliminat el 1714 amb el Decret de Nova Planta d’en Felipe V, però veig a l’enciclopèdia que les prohibicions de parlar-lo començaren el 1482. Déu n’hi do! Set-cents anys prohibint el “polaco” i espanyolitzant-nos… i encara no se’n surten, pobrets!

El 155 és un comodí que s’estira i s’arronsa i l’adaptaran tant com vulguin i sempre que vulguin. Oi que ens han bloquejat els calés sense haver d’invocar el mantra 155? Doncs també ho faran amb el que sigui que els convingui pel seu objectiu d’eliminar-nos com a nació i convertir-nos en diputació.

Cada dia que passa ens van lligant i emmordassant més i més. No hi ha altra sortida que amb l’estat propi.

Visca la República!

Sincerament Vicent, tot el que m’explica no em sorprén. És més, ho trobo normal i encara poca cosa comparat amb el que somien fer-nos.

El que m’entristeix es la manera de fer nostre, tant absurdament passius, tant previsiblement acomodats a casa, tant incomprensiblement sense sang, esperant el watts de l’onze de setembre per veure a quin tram ens apuntem…

Nosaltres som aquells del seny, del fer pinya, de tots a una i tantes energies per lluitar per lo nostre?

Demà cerco un especialista per veure si no em semblo cada dia més a l’Albert Boadella.

Ningú es capaç de donar-me un paper en aquesta auca?.

Si fos espanyol? ostia!!! estaria com peix a l’aigua, feina cada dia contra els catalans !!!

Doncs, què esperem??

Els fa pànic Puigdemont president i els fan pànic unes noves eleccions. Per això branden amb el tancament de tv3 i el final de la inmersió lingüística.

Per tant, si els fa por Puigdemont, ell ha de ser President encara amb més raó. Que s’aparti Torrent que té fills i es posi al capdavant algú que no en tingui i estigui disposat a anar a la presó.

I que s’atraveixin amb l’escola catalana o fins i tot amb tv3, que es muntarà una vaga general indefinida de tres parells de nassos que posarà fi a l’Espanya actual i suposarà el naixament efectiu de la República Catalana.

Però no ens fem il•lusions, perquè ni ells són tan estúpids, ni nosaltres tan llestos.

El feixisme, el nazisme i tota aquesta sèrie de manifestacions de la incultura i de l’odi social, s’autoextingeixen més tard o més d’hora, perquè la manca d’intel·ligència porta sempre al caos i a la destrucció. Mirem a alguns que els serveixen d’exemple: Hitler, Mussolini, Stalin, Hissene Habré, Pinochet, Fugimori, etc, etc. Tots aquests intents basats en l’esclavitud del poble, han acabat igual. Doncs bé, jo crec que el feixisme espanyol ja està arribant a les portes de la seva extinció, perquè el caos, l’embogiment i el pànic de perdre-ho tot, així ho indica. Cal, però accelerar tant com puguem la caiguda. Ara, en el seu deliri, volen acabar com sempre amb l’educació i la cultura, elements bàsics que saben que sempre els acaba destruint. Odien les societats cultes, l’educació oberta dels infants, pel que és imprescindible defensar-los. Ens estem jugant el futur del nostre poble i la nostra cultura. Prou ja de paciència infinita i de ser més papistes que el Papa. Quan la segona guerra mundial, Anglaterra no va tenir més remei que demanar ajuda als EEUU, i a ningú li va fer vergonya fer-ho perquè es tractava de salvar al país o deixar-lo morir. Nosaltres estem aquí, i cal que demanem aliances perquè estem completament indefensos davant de la bèstia feixista. Fem-ho, si cal. Sense por. Ningú ens maltractarà més que la bèstia.

Davant la barbarie constitucional del tret al cap del 155, potser val més deixar que facin el barbar com cal.
Escoles per catalans i escoles per no catalans, a veure com ho fan aquesta banda de terroristes culturals.
Ara, la millor solució de tot, es que el Parlament anul.les l’ESTATUT DE MERDA QUE VA FABRICAR EL TC, i acabar amb la comunidad autonoma de Cataluña.
Fotem tot el sistema constitucional a la merda, i que Cataluña es governi des de Madrid, en mans del terrorisme constitucional-franquista.
Anem per totes i fora la IMBECILITAT CONSTITUCIONAL

S’han burlat de nosaltres. Ens han insultat i menyspreat. Sempre s’adrecen a nosaltres des de la burla,l’insult i el menyspreu. Això ho aguantem.
Ara han anul.lat unilateralment la democràcia i passem a ser uns conspiradors criminals i ens acusen de rebel.lió. Doncs això ja no ho aguantarem.
Tal com vam perdre la por a l’operatiu policial i cridavem:”No tinc por”, ara hem de perdre la por a l’operatiu judicial i poder cridar:”això em fa riure” o “jo també hi era”.
Els policies no ens van fer por, però els jutges i l’arbitrarietat de la justícia sí que ens en fan.
I amb por estem perduts.
Estavem legitimats i ja no ho estem? què ha canviat?
Ells han canviat el marc. Ja no és democràcia, perque en democràcia no hi ha rebelions sinó majories i on hi ha rebelions és en l’autoritarisme.
Ens cal recuperar la nostra autoritat.

L’ANC ha de començar ja a denunciar davant dels jutjats aquests polítics, que en nom de la democràcia han cessat un parlament i un govern elegits democràticament, i estan eliminant institucions catalanes, sense que hagin pogut relacionar-les amb els fets que reclamant del 155, en el convenciment de què el cost de restaurar-les es tan alt que ho fa pràcticament impossible. Per això se’ls ha de denunciar per usurpació de funcions i malbaratament de fons demanant-los fiances milionàries.

Molt d’acord amb bona part dels comentaris. Sí que és cert que el final de la immersió lingüística és el seu somni, com també ho és el tancament de TV3, i que per tant malden per dur-ho a terme. Però també crec que és necessari analitzar per què aquestes amenaces arriben ara. Crec que el 155 i el desgovern els pot començar a passar factura a ells també i pressionen perquè formem govern com sigui abans que tot plegat tingui per a ells un cost polític massa alt (o si més no incert). Si això és cert, que crec que ho és, voldria dir que potser no hem de formar govern i insistir: O Puigdemont o Puigdemont. I si no, no hi ha govern i anem a unes altres eleccions, i així ‘ad infinitum’. Està clar que el preu serà alt per a tothom, això no ho podem negar, però també cal tenir en compte que la República Catalana -com la creació de qualsevol altra República o estat independent- no té cost 0. Si la pinça ERC-PdCAt contra JxC i la CUP perd força, aleshores hem de pensar en tirar endavant aquesta estratègia, d’alt cost, però crec jo que de més recorregut que no pas la que ofereixen ERC i PdCAT. Ens hem de convertir en una colònia ingovernable que al final ni ells puguin controlar per molt control dictatorial (democràcia orgànica) que hi apliquin. Hem d’aconseguir que la repressió els esclati a la cara. Per guanyar la República els hem de mantenir el pols. Serà un pols dur. Molt dur. Però l’hem de poder aguantar.
ps. No he votat la CUP en la meva vida perquè no em considero socialista, per tant que si us plau ningú no interpreti aquest punt de vista com un punt de vista de partit. No ho és.

No és cert que la seva obsessió sigui l’escola.
Què tenen en comú els mitjans de comunicació catalans i l’escola catalana a l’informe de la FAES, Sr. Partal? La llengua.
La seva obsessió és la llengua catalana, el fonament de la nació catalana.
Què representa el concepte de Tabarnia, si no? I el de Geronia?
Quina és la gènesi de C’s i de Societat Civil Catalana?
Tot és redueix a la llengua.
Ells ho tenen clar, que si acaben amb la llengua catalana acaben amb la nació i amb el problema, i tenen raó.
Tant de bo aquí ho tinguéssim igual de clar i deixéssim de negar la centralitat del fet lingüístic en el conflicte amb Espanya que fa segles que dura.

A mi el que em sorprèn més es que fa dos anys i escaig teniem a Catalunya el primer Parlament amb majoria independentista de l’era moderna i un soport social del 48% aprox a favor de l’independència.

Les forces polítiques amb aquest poder mai vist abans no se com s’ho han fet però han aconseguit obrir la porta a tot el que esta passant ara, a canvi de ja veurem què.

Definitivament crec es van equivocar d’estratègia.. Dos anys han durat.. Una mica com aquells que els toca la loteria i en dos anys ho han perdut tot i fins i tot tenen deutes..

Ja veurem quantes peticions hi hauran, però podem contar que els votants de Cs i PP portaran la seguida a l’escolarització estrucral en castellà només per a fer-nos la punyeta.. Es el principi d’acció reacció.

Sort que hi ha moltíssimes altres activitats extraescolars i molts altres nivells acadèmics.. No se’n sortiran..

El que no es pot fer es anar de llest ni de víctima, per cap de les dues parts, i en tot cas sempre saber analitzar la situació per ferla favorable, ja va sent hora que actuem com veritable estat, els estats consolidats es defensen, mai ataquen.

Per l’espanyolisme, espanyolitzar és fer com aquell qui dóna la benedicció: un gest, un fet i un acte buits. Cada volta sóc més independentista, un estat que fracassa per activa quan ho vol fer per passiva, i a la inversa; no és una bona aposta. Renoi si Puigdemont està derrotat, si l’independentisme va de baixa; a què vénen les presses? Aquest corre que t’atraparan deixarà a la vista uns quants petrecols. Escolta Safarat, en política es pot fer de tot, menys el ridícul. I no m’espanta defensar l’immersió. Aquesta oportunitat si me la donen, la veig i doblo. Cada batalla que em donen, una oportunitat.