L’escó de Comín, en el canvi de rasant

Les eleccions a la presidència del Consell de la República han sotragat Junts i la seva estructura a l’exili. Toni Comín aspirava a rellevar Carles Puigdemont al capdavant del Consell, malgrat que li havien demanat que no s’hi presentés. I el conseller a l’exili va quedar en tercer lloc, contra vent i marea, arrossegant el desgast d’una campanya interna marcada per les acusacions de mala gestió i la denúncia per assetjament laboral i sexual d’un ex-col·laborador seu al comitè consultiu del Parlament Europeu. Junts també va obrir una investigació interna: la comissió de garanties del partit haurà de decidir si el sanciona o pren alguna mesura cautelar. Però el futur polític de Comín pivota sobre el Parlament Europeu i la pregunta que plana ara sobre Junts és si el resultat de les eleccions al Consell el podrien descavalcar.

Diverses fonts consultades intenten de separar els dos àmbits, el del Consell de la República i el de l’eurocambra. Malgrat que s’hagin disparat els rumors a Junts, no és previst que Comín variï els plans de perseverar a obtenir l’escó d’europarlamentari, que de moment no pot exercir sense l’aplicació de la llei d’amnistia. No es preveu que faci un pas al costat i, de fet, el partit tampoc no podria forçar-lo, malgrat el distanciament que la batalla política pel Consell hagi pogut generar amb Antoni Castellà, vice-president del partit i ex-portaveu del Consell, i amb Puigdemont mateix. Una hipotètica renúncia únicament dependria de Comín.

Aquestes darreres setmanes s’ha endurit l’enfrontament entre els contraris que presidís el Consell i Comín mateix. La decisió que havia pres l’anterior govern de Puigdemont era que no hi repetissin els qui n’eren membres, i Castellà ho va fer públic a X abans de les eleccions. En un piulet, va fer explícit que ell i el president a l’exili li havien demanat que no s’hi presentés. Comín també va rebre crítiques del raper Valtònyc, Josep Miquel Arenas, company d’exili durant més de cinc anys a Bèlgica, i el conseller Lluís Puig va exhibir el seu suport a l’advocat Jordi Domingo. També ho va fer l’advocada Neus Torbisco, número dos de la candidatura de Comín a les europees. El missatge dels afins a Puigdemont per a les bases del Consell era clar. Una volta coneguts els resultats electorals, i la victòria de Domingo, Comín va denunciar irregularitats en les eleccions. Sigui com sigui, diverses fonts consultades donen per aïllat el seu futur polític a l’eurocambra que, en darrer terme, només estaria en les seves mans.

Tanmateix, el litigi estratègic ha canviat d’ençà de fa mesos. Ara tot és en mans de l’aplicació de l’amnistia. En l’anterior legislatura europea, Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí van utilitzar la batalla jurídica per a l’obtenció de l’escó al Parlament Europeu com una via prioritària d’acció política dins l’estratègia de l’exili. No obstant això, la darrera resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea complica encara més el camí perquè qui va ser cap de llista de Junts pugui tornar al Parlament Europeu i hi exerceixi el càrrec pel qual va ser elegit pels votants. La seva situació judicial i la congelació de l’aplicació de la llei d’amnistia han complicat el front de Brussel·les. El pròxim pas l’haurà de fer el Tribunal Suprem el 10 de març: estudiarà el recurs d’apel·lació que van presentar Puigdemont, Comín i Puig contra la negativa del magistrat Pablo Llarena d’amnistiar-los del presumpte delicte de malversació pel qual encara són perseguits, i amb una ordre de detenció vigent a l’estat espanyol. Si el Suprem desestima el recurs –la cosa més probable–, ja podrien presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. El futur dels exiliats quedaria definitivament en mans de la majoria progressista de l’alt tribunal espanyol.

Si Comín fos amnistiat, podria complir el requisit de prometre la constitució espanyol i obtenir definitivament la condició de diputat que la presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola, li nega amb l’aval del TJUE, que va validar la decisió de l’ex-president Antonio Tajani de no donar-li l’escó el 2019. Però aquesta hipòtesi queda lluny, i abans hi hauria una altra via, que ell mateix apuntava en una entrevista a VilaWeb: que el Constitucional li concedís unes mesures cautelars que impliquessin l’aixecament de l’ordre de detenció i pogués complir el requisit de prometre la constitució. Si fos així, es declarava disposat a tornar per complir el tràmit que la Junta Electoral espanyola considera imprescindible. Comín no hi veia cap contradicció política, però va rebre crítiques internes. Amb Puigdemont abocat al partit, després de ser-ne reelegit president, i mantenint com a prioritària l’acció política a Madrid, el front de l’exili ha quedat fortament sacsejat. Les eleccions al Consell de la República, el futur polític i econòmic de la institució, i de Comín mateix apunten a un canvi de rasant.