L’escena alternativa de Nova York dels anys setanta arriba a Barcelona amb Peter Hujar

Susan Sontag, William S. Burroughs, Andy Warhol… Si algú va retratar des de primera línia l’escena underground de Nova York de la dècada dels anys 1970 va ser Peter Hujar. La seu barcelonina de la Fundació Mapfre acaba d’inaugurar l’exposició ‘Peter Hujar: a la velocitat de la vida’, la mostra més detallada que s’ha fet fins ara de la feina del fotògraf nord-americà. S’hi exposen més de 150 fotografies, des que va començar la carrera, als anys 1950, fins a final de la dècada del 1980.

Hujar es va iniciar en el vessant més comercial de la fotografia, però aviat va abandonar-lo per centrar-se en el vessant artístic. Es va especialitzar en el retrat, un camp on va excel·lir fins i tot quan no fotografiava éssers animats. Estretament vinculat als moviments contraculturals de la ciutat de Nova York dels anys setanta, va capturar fragments de la realitat quotidiana i va retratar l’escena artística. Pel seu objectiu van passar artistes i escriptors de renom, però també molts personatges anònims del Downtown, activistes socials…

El recorregut establert en l’exposició atén les preferències de l’artista, que optava sistemàticament per presentar les fotografies en juxtaposicions enèrgiques, sorprenents i, de vegades, desconcertants. La majoria de les fotografies apareixen agrupades en conjunts, alguns dels quals reflecteixen preocupacions recurrents de l’artista, mentre que uns altres exemplifiquen el seu interès a emfatitzar la diversitat i les contradiccions internes de la seva feina.