27.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 28.08.2019 - 09:40
L’oposició del Parlament de Catalunya vol saber els criteris de repartiment de la publicitat institucional de la Generalitat, en vista de les xifres tan sorprenents que s’han fet públiques aquest mes d’agost, amb la publicació de la memòria de la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional corresponent al 2018.
Només una reunió i quan els diners ja s’havien gastat
L’informe s’ha publicat aquest mes i aclareix que la comissió, que hauria de controlar el repartiment de la publicitat institucional de la Generalitat, només es va reunir una vegada en tot l’any passat, i quan ja s’havien gastat tots els diners, el 20 de desembre de 2018.
Cal tenir en compte que la Generalitat va estar intervinguda la primera meitat de l’any, però el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, que presideix la comissió i té el control efectiu de la despesa, va ser nomenat el mes de juny. El secretari, Miquel Gamisans, depèn del Departament de Vice-presidència i d’Economia i Hisenda, del qual és titular el vice-president, Pere Aragonès. I de fet fou a partir del juny, d’acord amb l’informe, que es van fer la major part de campanyes. Abans del juny, durant el període de la intervenció de la Generalitat pel 155, se’n van fer tan sols sis, i a partir del juny se’n van programar trenta-dues.
El 2017 la comissió, que aleshores depenia de presidència i era presidida per Antoni Molons, es va reunir, en canvi, tres vegades al febrer, a l’abril i al juliol –el 155 es va aplicar a l’octubre i en paralitzà les funcions. El 2016 la comissió havia fet també tres reunions, igual que el 2015, perquè la norma era de fer tres reunions anuals.
Tant el PSC com els comuns han sol·licitat que comparegui al parlament la comissió, presidida per Miquel Gamisans, i també la consellera de Presidència, Meritxell Budó, de qui depenen les subvencions als mitjans en català i en occità. Aquestes subvencions són regulades i no tenen marge per a la discrecionalitat, a diferència del repartiment de la publicitat institucional, que en teoria controla la comissió assessora. D’aquesta comissió, en formen part, entre més persones, alguns càrrecs dels departaments de Vice-presidència i de Presidència, i també d’institucions com ara el Col·legi de Publicitaris, el Consell Interuniversitari, l’Associació Empresarial de Publicitat i les entitats municipalistes. Ferran Pedret, del PSC, ha demanat si hi ha un ‘biaix ideològic’ que expliqui el repartiment als diversos mitjans.
Prop de cinc milions d’euros per al Grup Godó
La memòria de la comissió es publica d’ençà del 2007, però únicament els tres darrers anys ha inclòs la quantitat de diners destinada a cada mitjà.
De l’informe del 2018 es desprèn la voluntat d’afavorir uns determinats mitjans, que varen rebre unes quantitats desproporcionades de diners públics en comparació amb anys anteriors i amb l’impacte en el mercat. El Grup Godó n’és el més afavorit: rep prop del 20% del total de la despesa.
Per exemple, la televisió del Grup Godó, 8TV, rep 599.635 euros en publicitat institucional, més del doble que no el Punt Avui TV, i també més que TVC.
En la premsa escrita, La Vanguardia rep 2.657.244 euros, mentre que el Punt Avui rep 1.356.814, El Periódico 1.001.185 i l’Ara tan sols 600.980.
Com en molts altres casos, crida l’atenció el salt que fa la publicitat contractada a La Vanguardia, gairebé un terç més que no el 2017, quan va rebre 1.910.833 euros.
A més d’aquests diners, hi ha diversos suplements de La Vanguardia que tenen un epígraf propi. És el cas de Què fem?, que rep 58.412 euros més.
En la premsa escrita esportiva, també El Mundo Deportivo és l’afavorit: rep 182.398 euros, mentre que l’Sport en rep 119.617 i l’Esportiu – l’únic dels tres mitjans escrit en català–, 70.449.
Quant a les ràdios, RAC1, amb 1.429.254 euros d’inversió, s’hi destaca clarament. La segona emissora que rep més diners és FlaixBac, amb 449.425, és a dir, amb prou feines passa d’una quarta part dels diners que rep l’emissora del grup Godó. RAC 105 rep també 9.704 euros de publicitat de la Generalitat. Catalunya Ràdio rep 261.678 euros.
L’apartat dels mitjans digitals és l’únic en què els del Grup Godó no reben més diners que els altres, però són entre els primers receptors. Lavanguardia.es rep 379.666 euros, una mica més que no el diari Ara, més del triple que El Periódico o el Punt Avui i sis vegades més que VilaWeb, que rep 65.420 euros. Nació Digital és la publicació digital que rep més diners.
En total, doncs, el 2018 el grup Godó va acaparar 4.716.048 euros dels 32.470.259 euros que el govern de la Generalitat va destinar a publicitat. És la xifra més alta de la dècada, i dos milions d’euros més que el 2017. La xifra més baixa va ser la del 2011: deu milions.
El Nacional i Nació Digital, afavorits pel repartiment en els mitjans online
Un dels detalls més sorprenents de les xifres presentades per la memòria és que no es manté cap proporcionalitat entre la incidència real dels mitjans en la societat i la inversió publicitària, fet que fa pensar en un intent d’acostament polític d’aquests mitjans. El cas més exagerat és el de la premsa digital, on s’observa com s’afavoreixen de manera desproporcionada Nació Digital i el Nacional.
Nació Digital rep 317.461 euros en publicitat del govern, als quals cal afegir 55.505 euros per al seu canal Adolescents.cat, 24.879 per al canal cultural Catorze, 149.200 per a eMercat (una web sense contingut aparent, però que Nació Digital va anunciar que havia comprat el 2002), 9.041 per a l’edició local de Terrassa i 10.691 per a la d’Osona. En total, 566.777 euros.
Per una altra banda, el Nacional rep 408.686 euros, als quals cal afegir 61.462 del seu suplement En Blau i 37.127 del suplement la Llança, cosa que representa un total de 507.276 euros.
D’aquesta manera entre el Nacional i Nació Digital es reparteixen més d’un milió d’euros en publicitat institucional. La xifra és especialment sorprenent, perquè no respon a cap proporcionalitat amb les visites ni amb l’audiència de cada mitjà.
Segons les dades del CEO corresponents al 2018, els cinc mitjans més seguits pels catalans van ser La Vanguardia, VilaWeb, l’Ara, El País i El Periódico. El Nacional apareix en la posició número sis i Nació Digital en la vuitena.
Segons les dades de l’OJD, que donen primacia als clics, el 2018 els mitjans més visitats van ser Nació Digital, l’Ara, VilaWeb, el Nacional, el Món i Directe.cat. Cal tenir en compte que publicacions com La Vanguardia, TVC o El País no formen part de l’OJD i refusen aquest sistema de mesura. VilaWeb també s’ha retirat de l’OJD aquest mes.
Sigui com sigui, comparant qualsevol d’aquestes posicions amb la inversió publicitària feta pel govern, el repartiment és evidentment desproporcionat.
Nació Digital, que és el vuitè mitjà segons les dades del CEO i el primer segons les d’OJD, rep 566.777 euros i el Nacional, sisè segons el CEO i quart segons l’OJD, és el segon en inversió publicitària, amb 507.276 euros.
Després de Nació Digital i el Nacional, els mitjans que reben més diners són LaVanguardia.es (379.666 euros), Ara.cat (343.352), Público.es (325.446), TVC.cat (191.822), el Punt Avui.cat (166.171), El Periódico.com (110.135), RBA (108.000), i el Món (77.740), a part diverses webs internacionals i plataformes. VilaWeb, tot i ser el segon diari segons el CEO i el quart segons l’OJD, rep només 65.420 euros, cosa que el situa en onzena posició, pràcticament amb la mateixa publicitat que publicacions d’impacte menor, com eNotícies.
La intencionalitat política es fa encara més evident si es comparen les xifres del 2018 –any en què la publicitat institucional ha passat a dependre de la vice-presidència del govern– amb els anys anteriors. No s’havien gastat mai tants diners i no hi havia hagut mai tanta distància en la inversió entre els diversos mitjans, ni s’havia fet cas omís de les dades d’audiència d’una manera tan evident.
Comparant les dades del 2017 i el 2018, per exemple, La Vanguardia digital rep un 53% més de publicitat del govern, Nació Digital un 36% més i el Nacional un 23% més. En canvi, l’Ara.cat rep pràcticament la mateixa quantitat i VilaWeb en rep un 54% menys. La davallada de Directe.cat/Larepublica.cat és especialment significativa: dels 59.854 euros que va rebre el 2017 als 23.818 del 2018. Aquesta publicació es considera pròxima als sectors crítics d’ERC.
Gamisans no respon a les preguntes sobre el volum de la despesa i el criteri del repartiment
VilaWeb s’ha posat en contacte amb el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Miquel Gamisans, demanant-li resposta a aquestes tres preguntes:
—Voldríem saber com és que el Grup Godó rep cinc milions d’euros en publicitat?
—Voldríem saber com és que el Nacional, Nació Digital (i publicacions associades) reben unes quantitats tan desproporcionadament elevades en comparació amb la resta de mitjans digitals?
—I finalment voldríem saber si considereu que el repartiment es fa d’acord amb un criteri polític per tal d’afavorir interessos de partit?
El secretari no ha respost a les preguntes concretes, però ha enviat a la redacció una resposta signada per una col·laboradora seva, que diu:
«Per indicació de la direcció general de Difusió, us remetem la següent informació sobre les preguntes que heu formulat:
Les xifres exactes de publicitat institucional estan detallades i publicades en la memòria de la Comissió Assessora de Publicitat Institucional (CAPI). Es poden comprovar i comprovar l’evolució dels darrers anys i no només amb l’any 2011.
La Comissió Assessora és un ens dependent del Departament de la Vicepresidència des de l’actual legislatura. Es reuneix una mitjana de tres cops l’any i analitza les campanyes institucionals de la Generalitat. Hi són representades –a més de la pròpia Generalitat– la comunitat acadèmica universitària i les associacions municipalistes (FMC i ACM), a més dels professionals: Col·legi de Publicitaris i Gremi de Publicitaris, entre altres.
La CAPI es va reunir el passat mes de juliol per retre comptes de l’activitat desenvolupada el 2018 i va comptar amb la presència de la pràctica totalitat dels seus integrants.
Cal tenir en compte que les xifres inclouen l’acció comunicativa i informativa dels Departaments de la Generalitat i també la de les empreses públiques i les concessionades que inverteixen en publicitat, com per exemple les campanyes de reutilització de residus.
Els criteris d’inserció de la publicitat, com és habitual, es fan sempre tenint en compte les audiències –targets– objectius als quals es vol fer arribar un missatge. A partir d’aquí, conjuntament amb la central de mitjans, s’elabora una planificació per assolir aquesta audiència. Per tant, es busquen cobertures d’audiència concreta.
Les campanyes generalistes i que van a tots els públics s’acostumen a inserir en la pràctica totalitat dels mitjans existents a Catalunya.
Altres administracions –no totes– inclouen les seves dades en memòries anuals com fa la Generalitat. És el cas de l’Executiu espanyol. La previsió de 2019 és de prop de 225 milions, una inversió per capita superior a la de la Generalitat. Catalunya també es troba per sota de la mitjana europea d’inversió per capita en publicitat institucional.
https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/cpci/Documents/Plan2019.pdf»
[Aquestes dades, a parer de l’empresa editora de VilaWeb, demostren, en general, una intencionalitat discriminatòria per part de la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana i, pel que fa a aquest diari, un intent clar de perjudicar-lo. VilaWeb també pensa que la despesa en publicitat institucional és excessiva i que el sentit d’aquesta publicitat hauria de ser d’informar la població i no pas d’esdevenir un fons per a maniobrar políticament des del govern, seguint els interessos dels partits, amb la intenció de convertir els mitjans en empreses dependents.
VilaWeb rep la major part dels ingressos, el 41% del total, dels seus subscriptors, que ja són més de 15.000. En canvi, la publicitat de tota mena i origen, pública i privada, hi representa el 33% dels ingressos i les subvencions de la Generalitat de Catalunya i Valenciana, només el 6% del pressupost anual.]
