15.07.2016 - 02:00
Miguel Arias Cañete és aquests dies el símbol d’un problema que té Espanya des de fa uns quants anys, i que és com més va més evident: la pèrdua de pes i d’influència a Brussel·les. Cañete, comissari europeu d’Acció pel Clima i l’Energia, ha comparegut aquesta setmana en la comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu per donar explicacions sobre dos escàndols que l’esquitxen de ple: el dels papers de Panamà, en què apareix el nom de la seva muller, i el cas Acuamed, pel qual l’acusen d’haver condonat quaranta milions d’euros a l’empresa FCC quan era ministre d’Agricultura. És la baula més feble de l’executiu comunitari. I l’ombra de sospita que arrossega no ajuda gens a millorar la posició de la representació espanyola a Brussel·les, que aquests últims anys s’ha anat afeblint progressivament.
Cañete va negar totes les acusacions. Va dir que no incorria en cap conflicte d’interessos pel càrrec de responsabilitat que ocupa a la comissió. Això va passar en una sessió que va aconseguir que fos a porta tancada, cosa que irrità els representants dels altres partits. Però Cañete no s’ha pas escapat de l’escàndol: la comissió d’investigació a l’eurocambra sobre els papers de Panamà, acabada de crear, el podria cridar a declarar. La comissió d’investigació té encomanada una tasca que ha de durar un any, pel cap baix, però que no té capacitat de forçar o amenaçar amb sancions els compareixents. Ara, tant si Cañete hi acabés anant com si no, el desgast polític que tindria seria evident.
L’oposició ja ha demanat més d’una vegada a Rajoy que el rellevi del càrrec de comissari europeu, i se’n fa creus, que Cañete aprovés un dia en un consell de ministres l’amnistia fiscal, que l’endemà s’hi acollís la seva muller i que això no hagi estat incompatible amb el fet de detenir un càrrec públic com el de comissari europeu.
La derrota de De Guindos
L’episodi de Cañete és un botó de mostra de la mena d’actituds que han contribuït a erosionar la imatge d’Espanya a les institucions europees. També hi suma, per exemple, el fet que aquesta mateixa setmana la Comissió hagi imposat una multa al govern espanyol per incompliment dels objectius de dèficit. O que apliqui més retallades. La posició d’Espanya en el club europeu ha quedat molt tocada durant els anys de crisi econòmica i financera, i aquesta multa hi afegeix llenya.
Per acabar-ho d’adobar, els intents que ha fet el govern espanyol per mantenir posicions d’influència no han reeixit. El cas més sonat és el de la candidatura frustrada del ministre Luis de Guindos a l’Eurogrup. L’estiu de l’any passat, abans que el neerlandès Jeroen Dijsselbloem s’imposés a la votació, De Guindos va arribar a dir que Espanya tenia possibilitats d’aconseguir la presidència per la gestió que havia fet durant la crisi. Però va perdre. I, una volta derrotat, va insistir que l’estat espanyol es mereixia de tenir representació en altes institucions europees, però no ha estat així.
La cadira perduda al BCE
Encara més, en un dels organismes europeus que han estat més decisius en la gestió de la crisi econòmica, el Banc Central Europeu, Espanya també hi ha anat perdent pes de mica en mica. Perquè fins l’any 2012 l’estat espanyol havia tingut una cadira en l’òrgan de govern del BCE. Però quan José Manuel González-Páramo en va plegar, el candidat a substituir-lo que va designar De Guindos, Antonio Sainz de Vicuña, no va aconseguir el lloc. Era el primer any de govern de l’executiu Rajoy, en plena crisi. I els ministres d’Economia de la UE van estimar-se més cobrir la vacant amb el luxemburguès Yves Mersch. Espanya havia quedat fora del directori del BCE.
I des de l’any passat, encara ha perdut més influència al banc, arran del nou sistema rotatori de votació que s’hi ha establert. Un sistema que periòdicament deixa fora de les votacions el representant del Banc d’Espanya. Això va passar, per exemple, el gener del 2015, quan el BCE va aprovar la compra en massa de deute públic. Espanya, un dels estats més afectats per aquella mesura, no hi va poder dir la seva.
Són alguns exemples de la devaluació de la influència espanyola a Brussel·les, que és admesa i reconeguda dins les institucions europees. La gestió de la crisi, els escàndols i els episodis de corrupció que han afectat el partit del govern, el PP, ho han agreujat. I la situació d’interinitat, amb més de dos-cents dies sense govern, encara més.
