L’escandalós reportatge etnicista d’El País sobre els cognoms bascs

El diari El País ha publicat un reportatge en què avala un ‘treball d’investigació’ que divideix els ciutadans bascs entre aquells que tenen un cognom en èuscar i els que tenen un cognom d’origen castellà; és un article que defensa una tesi etnicista segons la qual ‘el nacionalisme basc’ margina els individus que no tenen un cognom en èuscar. L’estudi és de l’ex-rector de la Universitat del País Basc Manuel Montero. Fa una anàlisi ‘dels cognoms de qui conforma les corporacions municipals, les juntes generals, les diputacions i el govern basc’, i s’hi assegura que ‘l’etimologia eusquèrica [sic] multiplica per tres la representació que se li hauria d’atribuir en relació amb l’estatística’.

Què vol dir? Que hi hauria d’haver una distribució de gent treballant a l’administració proporcional en relació amb la recurrència dels cognoms al conjunt del País Basc. I s’endinsa a comptar cognoms: ‘Dels 48 representants nacionalistes existents avui a la cambra basca, 32 tenen els dos primers cognoms eusquèrics; 10, un en castellà i un altre eusquèric, i només 6 tenen els dos patronímics castellans. Al contrari, entre els parlamentaris bascs no nacionalistes, els cognoms s’ajusten bastant a la composició estatística de la societat basca’.

Aquest experiment és semblant al que ja va fer l’unionisme a Catalunya fa uns quants mesos. Societat Civil Catalana es va dedicar a comprovar els cognoms de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S. El diari La Razón va fer difusió del resultat del recompte i va arribar a dir: ‘Els nacionalistes fan neteja de sang entre els seus candidats.’ Hi va dedicar la portada i tot:

En aquest cas, el reportatge d’El País és farcit d’expressions que fan impacte, i que van més enllà de les dades d’aquest estudi.

Per exemple, l’autor del text diu: ‘Són dades reveladores i desconcertants en la mesura que demostren que el cognom continua pesant molt en la política i la societat basques, malgrat que el nacionalisme, en la doble versió, PNB i esquerra abertzale, va expressar ja fa un temps la seva renúncia a definir ser basc amb atributs etnicistes.’

En un altre punt, fent una lectura en diagonal d’un sol paràgraf, podem llegir-hi les paraules ‘religió’, ‘raça’, ‘PNB’, ‘Sabino Arana’, ‘èuscar’, ‘esquerra abertzale’ i ‘ETA’.

Vegeu-ho:

I el reportatge continua així: ‘Sembla cert que el nacionalisme basc s’ha nodrit en bona mesura amb militància procedent d’àmbits euskalduns, particularment de l’àrea rural, on els patronímics eusquèrics són molt més presents, però aquesta dada tota sola no pot explicar els resultats aclaparadors de l’estudi.’

Recull declaracions de l’autor del treball, i construeix frases com aquesta: ‘Al seu parer, el “peculiar etnicisme dels cognoms” sobrevalora una part de la societat i en relega una altra, i és la prova que el nacionalisme no ha integrat la població sense cognoms bascs de manera estatísticament normalitzada.’ I acaba així: ‘En el nacionalisme hi ha un debat implícit –i silenciat– entre etnicitat i identitat. Ho han resolt a favor del primer.’

Aquest reportatge ha rebut crítiques d’alguns usuaris a la xarxa, però també ha estat aplaudit precisament per Societat Civil Catalana, que va provar d’atiar el debat etnicista a Catalunya en la pre-campanya de les últimes eleccions.