23.01.2016 - 09:15
Lesbos, una petita illa grega propera a les costes de Turquia, es troba desbordada per l’arribada de milers de refugiats que pretenen arribar a Atenes per continuar el seu viatge cap al nord d’Europa. La guerra civil Síria va desencadenar el 2011 una greu crisi humanitària que va desplaçar més de quatre milions de persones de les seves llars, molts d’ells nens. Per això, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha fet crides a l’ONU perquè ajudi a afrontar aquest drama humanitari, però per ara no ha tingut molt èxit. Mentre a nivell mundial segueix sense saber-se com resoldre aquesta situació, els refugiats sobreviuen gràcies a l’ajuda d’algunes ONG i a l’auxili dels voluntaris que allí treballen. I a la Fundació Roger Torné, compromesa amb la salut infantil i el medi ambient, no hem volgut ser menús. De fet, part dels nostres esforços els destinem a la cooperació solidària com una manera d’entendre el nostre servei a la infància. Per aquest motiu, hem volgut aportar el nostre granet de sorra a aquest rama de la mà d’un membre del nostre equip, en José Carlos Hermida, que ha estat deu dies a Lesbos ajudant els refugiats.
-Vèiem, o veiem fa uns mesos, moltes imatges a la televisió sobre l’arribada de centenars de refugiats a Lesbos. Què et vas trobar realment quan vas arribar a l’illa?
-A l’illa s’ha creat una estructura i uns fluxos de refugiats que permeten veure des de diferents localitzacions el que està passant. En general, hi ha una gran quantitat de gent triada al terra, les dones bressolant els nens sota el fred, amb mantes… És molt impactant veure tantes persones en condicions infrahumanes, en unes cues que poden durar dies o setmanes, sota el fred i sense res.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
