Les xifres de la vergonya, al parlament

Vicent, ja ho deies ahir, si algú es pensa que aquesta legislatura serà normal que comenci a obrir els ulls. No volen deixar governar als independentistes, però ells mateixos els acusaran de ser els que ho impedeixen, com amb la violència.
I de cara a la seva galeria segur que els funcionarà. Dubto que hi hagi gaires dels seus votants que sapiguen com s’escolleix la mesa i quina és l’aritmètica.
Teim una feina difícil, no per que ens les havem amb ignorants, si no per que no volen deixar de ser-ho.

Els espanyolistes casposos, el trio PP, PSOE i Ciudadanos, ha perdut les eleccions. Això és inqüestionable i evident. I ara, estan en minoria. I alerta; les han perdudes amb molt de joc brut. En igualtat de condicions, no en seran ni la meitat. Ara, la seua única esperança és continuar fent trampes. El seu problema és que no les poden fer si els republicans (partidaris i defensors de la República Catalana) no els ho permeten. I no els ho permetran. Ja es veu amb les reunions d’uns i altres a Brussel·les. De manera que s’ho aniran trobant a poc a poc. Com a ells els agrada. És cert que fan vergonya. I fàstic, si m’ho permeteu. I una nota final, per acabar. Enguany farà quaranta anys que, mentre estudiava amb un company a casa, mon pare (Qepd) va passar per allà. I en sentir que parlàvem també de política, perquè eren els primers anys de la transición i la situació era engrescadora, va entrar i ens va dir, sense més ni menys: “els socialistes no han segut mai de fiar”. I, ves per on, es veu que tenia tota la raó. Ara; això sí. Cada vegada enganyen a menys persones.

El que trobo més penós i més vergonyós és que els periodistes, els tertulians i els mateixos polítics entrin a fer càbales i discussions sobre aquests números.

No haurien d’entrar en res que no fos denunciar que qualsevol acció u omissió adreçades a alterar aquesta majoria és un frau a la democràcia i que els que ho plantegen, ho proposen o hi especulen simplement no són demòcrates.

Altra cosa és que, donat que ja ha quedat clar que Espanya no és una democràcia i que el poder judicial, quan es tracta d’atacar Catalunya, està al servei del neofranquisme més ranci, els independentes maniobrin per recuperar el control de l’administració el més aviat possible sense deixar-los eines per on atacar.

Jo proposo que renunciïn tots a l’acta de diputat. Que nomenin president al l’últim de la llista. Que una vegada sigui president, aquest nomeni vicepresident Puigdemont i immediatament dimiteixi. Així Puigdemont passarà a ser president en qüestió de segons sense que el TC pugui anular res.

Si fer córrer la llista serveix per a tirar endavant i deixar el Bloc del 155 en ridícul, doncs endavant. Prou enervant és que tot s’hagi de fer costa amunt només perquè existeix Madrid. Però recordem-ho i observem-ho: el 27 d’octubre de 2017 es va proclamar la República Catalana i hi va haver una primera reunió del govern català. Per raons “x” es va decidir no desplegar la República, cosa que crec que va ser un error perquè Madrid s’ha cregut amb dret a tot des d’aleshores. Però recordem-ho: la República Catalana està proclamada. I el primer que hem de fer un cop constituït el Parlament és deixar-nos tots d’orgues i treballar per desplegar la República. No podem perdre més el temps. I, sobretot, no podem permetre més temps que Madrid decideixi sobre nosaltres: són els nostres enemics i com a tals els hem de tractar. Prou de “hippisme”.

M’agrada veure que els editorials del nostre apreciat director tendeixen cada vegada més cap a un cert pragmatisme. Sí, la situació que ens espera serà molt i molt complicada de gestionar i , per tant, en la meva opinió, com menys invents i giragonses legals o telemàtiques fem millor. Tenim un suport social sensacional a la República, la tenim al cor i al cap més de dos milions de ciutadans de Catalunya. Aquest és un actiu magnífic que no decandirà fàcilment. Tenim un vehicle institucional bastant avariat però que encara pot prestar un gran servei. Malgrat Montoros i altres insignificants decapitadores.
No tenim la majoria de vots que necessitem per implantar la República en condicions indiscutibles.
Em sembla que faríem santament en dedicar quatre anys a acabar de guanyar la majoria de vots -que tenim a l’abast -ocupant-nos dels més desfavorits perquè puguin comprovar que la República també es fa per ells.
Fem-ho de manera competent i amb l’esperit de governants d’un país just, lliure i sense corrupteles ni corrupció clientelar. Ara és possible.
Perquè si tot això depén d’un o altre líder, valdrà més que pleguem ja que voldrà dir que no hem entés res del nostre poble i no ens el mereixem.

Només pel mal de panxa que els anem a crear paga la pena de barrejar neurones amb malaòstia, com vaig advertir-vos ahir.

I com sabem que tenen els peus de fang en menys de tres mesos, quan l’economia española vaja en picat cap per a avall trauran els matxets per a perseguir els culpables entre el “trio de la benzina”.

La caiguda serà com les fitxes del dòmino: Garcia Albiol-> Iceta Llorens-> Arrimadas Garcia->Rajoy->Sánchez-> Rivera-> Borbón y Grecia.

Igual arroseguem també, de passada, al tal Pablo Iglesias II 🙂 que és el quart genet del colonialisme apocalíptic. Cal no deixar-hi ferits ni víctimes. Tots al clot.

Prengueu seient activament que l’espectacle acaba de començar.

En un termini de temps llarg, com ara una generació, no es poden posar massa excuses a la mala sort, en relació a la manera com es gestiona una comunitat de ciutadans.
O, en altres paraules, després d’una pila d’anys de prova-error, equivocacions i rectificacions, hi ha un moment en que cada societat té el que es mereix. Per la seva intel·ligència, pel seu coratge, per la seva habilitat.
Esperem que allò que ens mereixem sigui superior a la infàmia -espanyola- que patim, i a la incompetència -catalana- que intuim.

Totalment d’acord amb Melito Camprubi. I jo encara afegiria 2 coses:
– L’aparell de l’Estat tampoc funciona correctament i esta a punt de gripar el motor. Fins quan aguantarà la legislatura? Tornarem a veure el mateix serial?
– Fem servir la seva força de l’aparell jurídic perque li retorni contra ells. L’actual govern espanyol es un incomplidor de lleis i el seu principal partit politic el mes corrupte d’Europa. Recordem que finalment el TC va haver de donar la raó al Parlament en la modificació del reglament, cosa que desactiva les queixes sobre les sessions del 6 i 7 de setembre. Omplim el TC, TS i tribunals internacionals de demandes i recursos.

No va de matemàtiques, va de política… Tampoc. Va de repressió, va d’immoralitat, de cinisme, de crueltat, i si en el seu deliri per combatre el sol pensament independentista els molesta les seva jurisprudència n’inventen una altra. El que no poden els seus vots ho poden els tribunals.

Un cop constituït el nostre govern, poden imputar tots els consellers… perquè les seves idees generen violència contra l’Estat. p. ex. En l’agonia d’un estat podrit, es perden les formes. No ens refiem de la legalitat d’aqui i sí en la d’allà, la de Brussel·les.

Per inversemblant que sembli, com diuen els unionistes el partit encara no s’ha acabat. Les infinites trampes els donen esperança de guanyar quan han perdut.

M’agrada que el PSC que al temps del Franco era la Falange y las Jons i el sindicato vertical del criminal Onesimo Redondo ara s’ajunti amb els feixistes del 155 dictadura militar.
No entenc com es pot dir que el PSC ha canviat si sempre ha estat un partit falangista i nomes cal recordar els anys i panys que va costar que la crosta falangista acceptes les 4 barres dins l’escut de Barcelona.
Que els falangistes del PSC es converteixin a la demòcracia es un miracle I que estimin Catalunya un miracle doble

De la mateixa manera que sense cap legalitat ni cap dret es fan amos de la justícia, i de tots els altres poders que són de tots, també es fan amos de la injustícia, de la il·legalitat manifesta i de la fatxenderia més desvergonyida remuntant-se sempre al passat, a la bestialitat primitiva, perquè simplement són primitius, fets i deixats estar, que deia l’àvia.
Sempre -i jo el primer- cometem el mateix error de pensar que hi haurà un moment en què la mínima moralitat que els quedi els farà parar, l’error de creure que ells pensaran d’acord amb raonaments lògics i mínimament civilitzats i socials. I la caguem.
Ens equivoquem una vegada i una altra, perquè el seu objectiu no és la prosperitat, ni la felicitat social, ni l’avenç cultural, ni res que s’hi assembli. Tot això els fa petar de riure i diuen que son pensaments de criatura. El seu objectiu és la destrucció d’una societat i una cultura que no és la seva, pel simple fet que no ho és. El seu pensament és el del llop depredador, que no admet res que no se supediti a la seva autoritat, als seus costums, a la seva raça. I mata, i arrasa fins que no en queda res d’ella en l’espai que s’ha apropiat, que ha ocupat. Les lleis de la selva, les seves, les utilitza sempre en favor dels seus, mai pels que l’envolten. Aquells que no fan el que ell vol, els destrueix, o si mesura malament, és destruït. És una forma de raonar pròpia de la fauna, que no en te ni vestigis d’humanisme. És un pensament desproveït dels sentiments més bàsics de les persones que en diem “humanes”.
El dia que assumim això i deixem d’imaginar bondats alienes irreals, segurament tindrem més possibilitats d’alliberar-nos dels llops depredadors.

Per descomptat que caldrà fer tot el possible per a mantenir la majoria independentista incontestable a la mesa i al Parlament, tot malgrat les barroeres maneres dels Tribunals Inquisicionals.
Renunciar a l’escó els diputats a l’exili forçat, però mentenir-los com a govern, és un camí.

El President ha de continuar essent el President de la República i tindrà més ressò internacional si es manté fora d’espanya mentre el Tribunal Inquisicional es mantingui amb perfil polític a les ordres del ultranacionalisme espanyol.

Efectivament Partal, el que diu vostè és una veritat de la que no en volen parlar els un ionistes: és obscé que vulguin aprofitar-se d’una situació d’injustícia manifesta, clara i repugnant, liderada pel PP amb el suport de C’s i PSC, i amb la col·laboració amable dels jutges dels “alts tribunals”.
El que haurien de fer aquests partits unionistes -si fossin democràtics, que no ho són- és apartar-se i facilitar no només la investidura del president, sinó el govern dels que realment han guanyat les eleccions. I totes les disquisicions de la forma en que pot ser investit el president Puigdemont, no són més que misèries antidemocràtiques. Que no es pot fer a distància? Han vist com ha canviat el món? Els sembla que dir es que sempre s’ha fet així, és una raó de pes? No s’haurien de rebelar contra la bogeria dels jutges?
De veritat, aquesta no és la democràcia que volem els ciutadans.

Ja seria hora de passar a l’ofensiva contra un poder judicial que ha inciat un procés sense causa, sense fonaments jurídics, ni proves. Prevaricació?. Causa general?. Sembla que en el nou full de ruta de l’ANC es contempla aquesta iniciativa, de incerts resultats en el nostre àmbit, però de ben segur que pot tenir recorregut en els tribunals internacionals. S’ha de començar a dir ben fort i ben clar que no hi ha causa en els processos judicials oberts i que la “justícia” impedeix l’exercici democràtic i constitucional de la soberania popular : (CE. Art. 1 – 2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado). La presó preventiva abusiva i arbitraria té la clara voluntat d’impedir el lliure exercici de la voluntat del poble català clarament expressada en les passades eleccions del 21D.
Un tema relacionat: la denuncia en els Tribunals Internacionals de la llei d’Amnistia de 1977 que va permetre perpetuar un sistema judicial clarament controlat per la judicatura d’origen i ideologia franquista. Per quan?. Les conseqüències, la manca de separació de poders, utilitzat pel partit governant, el PP (antiga AP, fundat per franquistes) per impedir i vulnerar la lliura expressió de la voluntat popular a Catalunya.

Si tirem com en una legislatura normal quatre anys intentant aixamplar base em temo que la base es quedarà com està, en el millor dels casos. Els més desfavorits i els espanyolistes tots,
perquè haurien de voler altra cosa si en aquesta situació tenen l’atenció de les dues parts? És així com els Comuns no surten de la seva equidistància.

En la meva opinió cal forçar Espanya a equivocar-se molt. I eixir abans que s’hagi esfumat l’oportunitat.
Les polítiques socials han de sorgir de la llibertat.

@Pep Agulló: Ens hauríem d’esforçar tots els españols perquè “l’agonía d’un estat podrit” no duri tant com l’agonía del seu fundador. Sería una obra de misericòrdia fer els possibles perquè es mori de mort natural i racional, sense amargar la vida i sense provocar la mort de ningú més. El gran handicap és que una bona part de súbdits és tan ignorant que no s’ha enterat encara (o no vol fer-ho), de que el estado español està ja tan podrit i desvariejat que no té cap altra pervindre que, al menys, un funeral digne i respectuós per part dels seus adictes.