03.09.2017 - 22:00
|
Actualització: 04.09.2017 - 07:37
En aquesta setmana decisiva el govern té dues vies programades per a aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat. La primera és la més peremptòria: ha de ser aprovada i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) perquè el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, pugui signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.
La idea inicial del govern era aprovar les lleis amb la fórmula de la lectura única, inclosa en la reforma del reglament impulsada per Junts pel Sí i la CUP. Però el Tribunal Constitucional (TC), a petició del govern espanyol, no va trigar a suspendre la reforma automàticament i ha obligat el govern a cercar vies diferents. Les més probables són l’aplicació de l’article 81.3 i l’ús del decret llei.
L’article 81 regula el funcionament de l’ordre del dia dels plens i el tercer punt diu que es pot alterar l’ordre del dia si ho demanen dos grups parlamentaris o una cinquena part dels membres del parlament. Però cal que aquella proposició de llei en qüestió hagi complert els tràmits reglamentaris que li permeten de ser-hi inclosa. Ara mateix aquest requisit no es compleix perquè tant la llei del referèndum com la de transitorietat encara no han estat admeses a tràmit per la mesa.
Junts pel Sí i la CUP no ho van fer en la reunió de la junta de portaveus de dilluns perquè volien evitar la intervenció del TC. El govern espanyol ja va avisar que tenia els recursos preparats per a recórrer contra les lleis al TC tan bon punt es tramitessin i abans no fossin aprovades al ple. El govern podria optar per la desobediència, però aquesta via es reserva com a últim recurs. Per això vol continuar el procés sense xocar amb el govern espanyol fins que no sigui estricament necessari.
L’estratègia, doncs, depèn de la tramitació de la llei del referèndum i la llei de transitorietat, si Junts pel Sí vol aprovar-les en el mateix ple, en la mesa ordinària de demà. També es podria convocar una mesa extraordinària dimecres abans del ple per a deixar menys temps de reacció al govern de Rajoy, que ha de convocar el consell de ministres per aprovar el recurs. Una vegada aprovada la llei, es registrarà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i el president Puigdemont ja podrà signar el decret de convocatòria.
El precedent del 81.3
El 81.3 és un article que ja ha estat motiu de discussió dels grups parlamentaris, almenys en una ocasió recent. El 17 de maig passat, els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP van demanar d’alterar l’ordre del dia, fent servir aquest article, per sotmetre a votació unes resolucions que exigien al govern que canviés la posició dins el consorci del Palau de la Música de manera que s’acusés CDC pel cas de les comissions per obra pública. A més, aquell dia, a banda d’incloure aquest punt a l’ordre del dia, el parlament va aprovar per unanimitat –amb majoria absoluta n’hi ha prou– l’escurçament del període per a la presentació d’esmenes de set dies a setanta-cinc minuts i l’omissió de la publicació al diari oficial de la cambra. CSQP s’hi va sumar, però va demanar que aquesta via no fos un precedent per a més situacions. Ho va exposar Joan Coscubiela en aquesta intervenció, sabent que aquesta situació es podria repetir en l’aprovació de les lleis de referèndum i de transitorietat:
El decret llei, una via amb més dubtes
El decret llei es pot activar a proposta del govern i és d’aplicació immediata. Té una vigència de trenta dies hàbils i durant aquest temps ha de ser ratificat o derogat pel parlament. Tanmateix, no és l’opció que genera més consens. El portaveu del govern, Jordi Turull, va reconèixer públicament que era una via possible, però altres diputats, com el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, també han expressat els seus dubtes sobre aquesta fórmula. I és que, com que és una mesura que implica una certa provisionalitat, no acaba d’agradar al govern.
