Les víctimes de l’1-O, convertides en botxins

TEMA DEL DIA
Violència. Les imatges van fer la volta al món i quedaran gravades per sempre en la retina de molts catalans. La violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra els votants del referèndum del primer d’octubre de 2017 va ser absolutament desproporcionada, gratuïta i injustificada. Ho han confirmat organitzacions de drets humans a escala internacional, com Amnistia Internacional, però a la justícia espanyola tant li fa. En l’intent de justificar una violència indecent, ara vol convertir els votants, que en tot moment van actuar pacíficament, en autors d’un hipotètic delicte de ‘voluntat rebel’ i els acusa d’haver-se resistit ‘activament’ a l’actuació de la policia.

La decisió de la fiscalia d’investigar nou votants de l’1-O és un salt qualitatiu molt greu, perquè vol dir obrir la porta a la criminalització dels dos milions de persones que van anar a votar. I aquest fiscal ha menyspreat les víctimes a les xarxes i que hauria d’haver estat inhabilitat. És l’estratègia de convertir les víctimes en botxins, seguida per tots els règims totalitaris, per tal de justificar la repressió i la retallada de drets civils i democràtics. L’estratègia és la mateixa que segueixen al Tribunal Suprem espanyol els alts comandaments de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que relaten una suposada actuació violenta dels votants que no hi va ser mai. La mateixa que serveix per a convertir una manifestació pacífica davant el Departament d’Economia el 20 de setembre de 2017 en un alçament tumultuari en què la principal prova són les suposades cares d’odi dels manifestants i el llançament de clavells.

La fiscalia ha actuat a instàncies del Sindicato Nacional de Policia, però també de l’Advocacia de l’Estat espanyol, que exerceix la defensa dels agents. L’Advocacia de l’Estat és un òrgan que depèn del Ministeri de Justícia, és a dir, de la ministra Dolores Delgado. Té per directora Consuelo Castro, nomenada pel govern de Pedro Sánchez el juny del 2018. Els primers denunciats van ser dinou, però ara com ara la fiscalia n’acusa nou. Van ser votants que precisament van denunciar davant la policia espanyola haver estat víctimes d’agressions. Fan servir la llista de denunciants per denunciar-los, amb un cinisme sense escrúpols. L’objectiu és crear un clima de terror perquè els votants retirin les denúncies. Un mes després del referèndum hi havia 257 denúncies presentades contra la policia, però moltes han estat retirades pels afectats per por d’acabar essent investigats, com ara ha passat. Això li passà a Roger Español, que va perdre un ull per una bala de goma en una càrrega de la policia espanyola. Després de denunciar la policia, va acabar denunciat per atemptat contra l’autoritat.

L’estat espanyol encara no ha demanat disculpes per la violència exercida durant el referèndum de l’1-O i ara vol perseguir els votants. La indefensió en què es troba l’independentisme en aquests moments és absoluta. Els dirigents són jutjats al Suprem per delictes inexistents en un judici que cada setmana que passa esdevé més grotesc, però a partir d’avui els votants de l’1-O també poden ser perseguits. Encara hi ha gent que s’ofèn quan l’independentisme  denuncia la manca de garanties democràtiques que hi ha a Espanya, però cada vegada són més inexistents. El silenci del Col·legi d’Advocats de Barcelona davant aquests abusos comença a ser clamorós.

MÉS QÜESTIONS
Baldoví critica Sánchez per no haver canviat el sistema de finançament. El cap de llista de Compromís marca distàncies amb el PSOE i critica Pedro Sánchez en una qüestió clau per als valencians: el finançament. Joan Baldoví ha dit que estava decebut amb el president del govern espanyol per haver llançat la tovallola abans d’abordar el finançament i no haver establert mecanismes de compensació per al País Valencià. ‘No vam fer Sánchez president perquè fos tan poregós i perquè no fes justícia amb els valencians’, ha lamentat. També ha criticat que el govern espanyol hagi refusat d’aprovar un decret llei pel qual s’ha de condonar el deute de la Marina de València amb l’ICO, tot i que s’hi havia compromès al desembre. I ha recordat que els advocats de l’Estat no hi havien posat cap impediment.

Cabify continuarà operant al País Valencià malgrat el decret de les VTC. La companyia Cabify mantindrà l’activitat al País Valencià malgrat l’entrada en vigor, demà, del decret del Consell per a regular la seva activitat amb diverses limitacions. Ho ha avançat l’empresa en un comunicat en què, si bé no explicita la decisió, assenyala que opera amb normalitat i que ja treballa per analitzar el text publicat i també per adaptar el model operatiu als requisits de la normativa. L’aprovació del decret, que s’ha publicat avui al DOGV després de ser aprovat divendres pel ple del Consell, ha deixat en l’aire l’arribada d’Uber a Alacant, on havia d’operar des del febrer. De moment, la companyia no s’ha pronunciat sobre el seu futur a València, on fa tres mesos que s’ha instal·lat. En canvi, Cabify sí que operarà tant a València com a Alacant. En el comunicat, aquesta empresa diu té més de 300.000 usuaris registrats al País Valencià i lamenta que la Generalitat cedeixi al sector ‘més radical’ del taxi. Segons l’empresa la nova normativa fa perillar cinc-cents llocs de feina.

Bauzá es fa reservista de l’exèrcit espanyol. L’ex-president del govern de les Illes José Ramón Bauzá ha anunciat que serà reservista voluntari de l’exèrcit espanyol. Bauzà, actualment afí a Ciutadans, ha explicat a les xarxes socials que té ‘l’honor’ de complir un dels somnis de la seva vida. ‘Quan acabi aquest període seré oficialment reservista voluntari de l’exèrcit espanyol‘, ha dit. Bauzá ha informat que durant les dues setmanes vinents serà a Cadis rebent formació militar especialitzada, que s’acabarà amb l’acte de jurament de bandera divendres que ve. I ha afegit: ‘Si veieu que en aquest període no comento res és que tinc l’honor de servir Espanya des de la millor institució que tenim al costat de la corona: les forces armades.’ Fa unes quantes, setmanes Albert Rivera va dit que Bauzá assessorava Ciutadans i semblava que hi havia la possibilitat que anés en alguna llista. Aquesta possibilitat va irritar el responsable de Ciutadans a les Illes, Xavier Pericay, però no ha reeixit.

Estoy teniendo el honor de cumplir uno de los sueños de mi vida en estas dos semanas, y quiero compartirlo con vosotros. Cuando acabe este periodo seré oficialmente reservista voluntario del Ejército español 😊. Hilo 👇🏻 pic.twitter.com/kp2eU4vhh6

— José Ramón Bauzá 🇺🇦 (@JRBauza) April 1, 2019

Els partits d’esquerres de les Illes es comprometen a repetir la coalició de govern. Els representants de les formacions polítiques signants dels Acords pel Canvi han manifestat públicament que volen repetir el pacte de governabilitat progressista, perquè descarten que després de les eleccions del 26 de maig hi hagi majories absolutes. En una conferència de premsa conjunta, la representant del PSIB, Pilar Costa, ha manifestat que no es presenten com a coalició pre-electoral perquè cada partit té el seu full de ruta, però que són transparents i honests a l’hora de manifestar la voluntat de repetir el projecte desenvolupat durant aquesta legislatura. El representant de Podem, Alberto Jarabo, ha dit que aquests quatre anys s’ha demostrat que la pluralitat es pot posar d’acord i que s’hauria d’arribar a formar uns ‘Acords pel Canvi 2.0’. La representant de Més per Mallorca, Fina Santiago, ha dit que no pactaria amb Ciutadans ‘ni farta de vi’ i tant Costa com Jarabo han dit que tampoc no hi pactarien. La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha signat avui la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions del 26 de maig.

LA XIFRA
8 setmanes té el permís de paternitat a partir d’avui. Fins ara era de 5. El decret aprovat pel govern espanyol preveu que el període augmentarà fins a 12 setmanes l’any vinent i fins a 16 el 2021, quan s’assolirà l’equiparació temporal del permís de paternitat amb el de maternitat.

TAL DIA COM AVUI
El primer d’abril de 1939 els colpistes pronunciaven el darrer comunicat de guerra, signat per Francisco Franco, en què es considerava l’exèrcit republicà ‘cautivo y desarmado’. Començaven gairebé quaranta anys de dictadura en què centenars de milers de persones foren sotmeses a una sistemàtica persecució política i algunes altres van haver d’exiliar-se.