Les dades definitives de Sant Jordi: la demnada es decanta en favor del català

Les dades d’aquest Sant Jordi 2016 són molt satisfactòries. Aquest adjectiu ha utilitzat el president del gremi de llibreters, Antoni Daura, aquest matí, quan ha fet balanç del dia del llibre, al costat del president del Gremi d’Editors, Patrici Tixis i del conseller de Cultura, Santi Vila. Els números presentats: 20.096.000 d’euros de facturació que suposen 1.580.000 exemplars venuts de 45.267 títols diferents. I tot això representa un augment de vendes del 3% en relació a l’any passat. Aquestes dades són una mitjana de les 156 llibreries adscrites a la base de dades Libridata, que són representatives, però on no figuren algunes cadenes de llibreries importants.

Els gremis s’han apressat a dir que enguany el pes dels deu llibres més venuts només ha suposat el 4,87% del total d’exemplars venuts el dia de Sant Jordi (l’any 2015 va representar el 6,49%). I més enllà d’aquesta dada, n’hi ha d’altres d’interessants, que demostren que el lector en català té recorregut per créixer.

Cal recordar que la recent enquesta sobre hàbits de lectura mostrava que només un 26,4% de lectors llegien habitualment en català. Però per Sant Jordi les dades es capgiren: tot i que el total de llibres venuts suposen un 32,65% en català i un 67,35% en espanyol, en nombre d’exemplars venuts la xifra es capgira: el 54,62% són en català i el 45,38% en espanyol. Segons aquestes dades, l’oferta total de llibres beneficia l’espanyol mentre la demanada es decanta en favor del català.

Quan es desglossa, en ficció la venda total de títols suposa un 28,67% en català mentre el 71,33% és en espanyol. Però per nombre d’exemplars venuts, el català pren un lleuger avantatge suposant el 50,21% enfront del 49,79% d’exemplars de ficció en espanyol. Aquesta xifra es desequilibra en la no ficció a favor de l’espanyol: en títols venuts el català només ocupa un 19,31% i l’espanyol un 80,69% i per nombre d’exemplars de no ficció, el 38,42% són en català, mentre en espanyol la xifra s’eleva fins al 61,58%. Però en literatura infantil i juvenil les dades juguen a favor del català en tots dos casos. En títols venuts: el 55,07% són en català, mentre el 44,93 en espanyols. D’aquests, per nombre d’exemplars, la xifra es dispara a favor del català: 73,42% en català mentre només el 26,58% són en espanyol.

Aquestes xifres abonen una hipòtesi formulada aquesta setmana pel lingüista Rudolf Ortega en l’article ‘Més llibres en català, si us plau‘, on apunta que els baixos índex de lectura en llengua catalana coincideixen sospitosament amb la poca oferta de llibres en català en relació a l’espanyol. Escriu: ‘les xifres d’hàbits de lectura no són bones, però no deixen de reflectir el que genera la mateixa producció editorial. Amb dades de l’any 2013 (les darreres que ofereix el portal Idescat), sabem que la producció de llibres en llengua catalana arriba al 26,22% del mercat, una xifra sospitosament semblant a la dels hàbits lectors que dèiem.’ I es pregunta: ‘Llegiríem més en català si hi hagués més llibres en català? Què passaria si l’oferta del sector editorial equiparés les dues llengües? Ja s’ha fet, i es diu Sant Jordi.’

Les vendes de Sant Jordi, puntuals o reveladores?

Preguntem al conseller Santi Vila i als presidents dels gremis si creuen que amb més oferta també pot créixer el nombre de lectors en català. I si les xifres de venda de Sant Jordi abonen aquesta teoria de la necessitat d’incrementar l’oferta en català. Les respostes gremials no són gaire optimistes, més aviat escèptiques.

Patrici Tixis del Gremi d’Editors assegura: ‘El Sant Jordi és una festa molt específica i catalana i no és extrapolable a la resta de l’any, on la venda del llibre es mou sobre el 25% en català davant del 75% en castellà, inclosa la campanya de Nadal.’ I fa notar que segons l’enquesta d’hàbits de lectura, el 95% de lectors enquestats asseguren que són capaços de llegir tant en català com en espanyol. Després ha dit que les vendes de Sant Jordi representen al voltant d’un 10% de l’activitat total del sector durant tot l’any. I dins d’aquest 10%, el català té un avantatge considerable. Però ha reiterat que això només passa per Sant Jordi.

Per la seva banda, Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters, ha comentat: ‘Certament, la producció en català és molt menor que en castellà i fins i tot en alguns àmbits temàtics i de gènere el català és minoritari.’ Es refereix a la traducció, l’assaig i ja no diguem els llibres d’àmbit científic.

Fa molts anys que els editors catalans reclamen polítiques de suport a la traducció en català, per a poder ser més competitius davant l’edició en espanyol. Li preguntem al conseller Vila si davant la possibilitat que un augment de l’oferta de llibres en català suposi també un augment de lectors en català, si caldria enfilar polítiques de suport a aquests àmbits de l’edició en català. Resposta del conseller: ‘Enguany tant des de la Institució de les Lletres Catalanes com des de la Direcció General de Política Lingüística afavorirem el suport a la traducció d’assaig.’ La xifra que suposarà aquest suport no l’ha concretat. I sobre la hipòtesi que a més oferta més lectors en català, ha assegurat: ‘Hi estic d’acord, però això no ho tenim objectivat. Perquè davant d’un títol que s’ofereixi en totes dues llengües, no sabem què tria el lector.’

Efectivament, aquesta dada no la podem saber perquè els gremis no han facilitat el nombre d’exemplars venuts dels llibres més venuts. Segons Antoni Daura, aquestes dades no s’han ofert per preservar la confidencialitat de les empreses. Tanmateix, es tenen i seria útil que fossin públiques.

Certament, els factors per fer créixer el nombre de lectors en català són múltiples i complexes: l’oferta, els tiratges, quina edició destaquen les llibreries, quina edició recomanen els llibreters… Ara, que el català superi en nombre d’exemplars venuts l’espanyol per Sant Jordi, fa pensar i molt. Són dades significatives que els gremis potser farien bé de no considerar puntuals i estudiar-les en profunditat per extreure’n conclusions, que portin a millors polítiques tant institucionals com sectorials, perquè afavoreixin el llibre en català i, al cap i a la fi, per incrementar aquest trist 26,4% de lectors que només avui les enquestes diuen que llegeixen habitualment en català.