11.12.2024 - 19:40
|
Actualització: 11.12.2024 - 21:02
No són temps fàcils per a la DO Cava, que vui un procés de transició sumat als embats del canvi climàtic i altres elements, i així s’ha vist amb els números que s’han presentat aquest migdia. Com és habitual quan s’acaba l’any, la DO Cava fa balanç i ofereix les dades dels primers nou mesos de l’any. Aquesta vegada, el president de la DO Cava, Javier Pagés, un home afable i habitualment positiu, ha hagut de donar dades que costen de pair: les vendes han baixat un 12,27% en relació amb les mateixes dates de l’any 2023. Enguany s’han venut 149,2 milions d’ampolles, mentre que l’any passat arribaven als 170 milions. La raó? Pagés ha parlat de l’efecte de la sequera que ha afectat les vinyes catalanes tres anys consecutius i que ha fet reduir la producció de cava.
Per això, les primeres dades que ha donat el president de la DO Cava han estat les dels quilos de raïm collits. Mentre el 2021 es van collir una mica més de 300 milions de quilos de raïm per a fer vi base cava, el 2022 la xifra ja va caure un 9,1% amb 276,8 milions de quilos. I el 2023 la xifra va patir una caiguda lliure, amb 213,8 milions de quilos recollits, que van suposar un 30% menys respecte del 2021. La verema d’enguany s’ha recuperat una mica respecte del 2023, amb una xifra de 219,5 milions de quilos, però encara suposa una caiguda del 28% respecte del 2021. Pagés creu que tot i que enguany ha arribat la pluja a les zones vinícoles més castigades per la sequera, recuperar la normalitat pel que fa a quilos de raïm, encara es tardarà i no serà a curt termini.
És clar, a menys quilos de raïm menys litres de vi base per a l’elaboració del cava. La reducció de la producció ha fet que hi hagi hagut més demanda que oferta i, en conseqüència, la venda se n’ha ressentit. Dels 149 milions d’ampolles venudes, 101,6 milions d’ampolles s’han exportat (suposa el 68% del mercat) i 47,5 milions d’ampolles s’han venut a l’estat espanyol (suposa el 32%). Pel que fa al producte d’alta gamma, de més alta qualitat i preu, els anomenats caves de guarda i caves de guarda superior, les vendes també han caigut. Un 11,71% pel que fa al cava de guarda, mentre el 17,08% en el cava de guarda superior.
La caiguda de les exportacions es concentren sobretot al mercat alemany, que suposen un 55% del total de la caiguda, mentre que el Regne Unit suposa el 12%. Actualment, els quatre principals mercats d’exportació de cava són Bèlgica, els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya. Li segueixen Suècia, Japó, França, Països Baixos, Rússia i Polònia. A Suècia, Japó i Països Baixos les exportacions han pujat.
El cava incrementa el valor en conjunt
Ja hem dit que Javier Pagés busca sempre el vessant positiu de la situació. En aquest cas, tot i acceptar que la caiguda de les vendes és important, ha destacat que la part positiva és la pujada del valor de l’ampolla de cava. “Volem que el cava que es vengui sigui un cava valoritzat. Reduint les vendes ho hem aconseguit. Amb tot, no reduir vendes i pujar el valor del cava és la nostra aspiració.”
Segons Pagés: “Afortunadament, la falta de producte també té aspectes positius. A l’ésser la demanda superior al producte disponible els preus i marges han mostrat una tendència a l’alça, permetent afegir valor en tota la cadena. Així mateix, els preus pagats pel raïm en l’última verema van tornar a ser significativament més elevats, però, d’altra banda, la gran majoria de viticultors van tornar a tenir rendiments molt baixos a causa de la sequera.”
Però davant d’aquesta caiguda, els temors apareixen: hi haurà cellers que marxaran de la DO Cava i trucaran a la porta de Corpinnat o de Clàssic Penedès o d’una altra denominació d’origen vinícola? Els mercats als quals no els ha arribat el volum d’ampolles de cava demanat, se’n ressentiran i optaran per substituir el cava per un altre producte? Són dubtes que s’aniran aclarint amb el temps.
Mentrestant, el president de la DO Cava, Javier Pagés, ha tret pit amb la qualitat dels caves de guarda i guarda superior i de les millores que des de la DO Cava s’han fet per incrementar la qualitat i que s’han anat implementant en els darrers anys, com ara la segmentació per destacar les categories superiors, la zonificació, la marca d’elaboradors integrals, els caves de paratge, etc, per ajudar el cava a diferenciar-se, remarcant la procedència també.
Avui, la DO Cava és la més important de les denominacions d’origen dels Països Catalans i és clau en el sector vitivinícola català, amb més de 38.000 hectàrees de vinya, 370 cellers i més de 6.800 viticultors. Dos de cada tres quilos de raïms catalans acaben convertint-se en cava.
