La versió oficial per a justificar l’absència de Carlos Mazón durant les hores crucials de l’emergència el dia 29 d’octubre continua essent que havia anat a un dinar privat de treball. L’expressió és textual de Presidència. El president de la Generalitat va dinar, diuen, amb la comunicadora Maribel Vilaplana per oferir-li el càrrec de directora general de la nova À Punt, la que va nàixer després del canvi de llei que van executar el PP i Vox just abans de les vacances d’estiu. Vilaplana va aclarir ràpidament que havia declinat l’oferiment. Pocs dies després, Alfred Costa, qui era el director general elegit per les Corts en un concurs públic en què va haver de presentar i defensar un projecte, va dimitir. Aquell dinar extemporani de Mazón va tenir com a conseqüència el fet de deixar els mitjans públics sense direcció quan més necessaris i útils han estat per a la població.

Quan Mazón dinava, ni ell ni el seu servei de premsa, ni els assessors, ni el gabinet, ni la secretaria, ni ningú mirava ni havia vist ni cinc minuts de la televisió d’À Punt, o no havia escoltat ni tres minuts de la ràdio pública (si ho havien fet, el pecat seria doblement inqualificable).

A primera hora del matí, els serveis informatius, coordinats amb els magazins, tenien equips repartits per tot el país. Un parell de dies abans, la cap de meteorologia de la casa havia enviat un missatge a la direcció per a avisar que les previsions de l’oratge pintaven molt malament i va assenyalar, justament, que aquell dimarts podrien passar coses molt greus. En aquell moment, l’engranatge es va activar i el servei públic va funcionar com un rellotge. La televisió i la ràdio públiques van començar a informar de la pluja, els desbordaments, les inundacions, els desapareguts… i encara informen de les conseqüències de la falta de previsió del Consell.

Els coneixements adquirits a Canal 9

El president Alberto Fabra va tancar Canal 9 el novembre del 2013. Aquella televisió era criticada, amb tota la raó, perquè tenia uns informatius insuportablement manipuladors, i una programació allunyada de l’imaginari col·lectiu valencià. Però tenia dues coses en què excel·lia i que va crear escola. L’una era la informació de l’oratge i la cobertura dels fenòmens meteorològics més extraordinaris, i l’altra, la cobertura de la festa de les Falles de Sant Josep. À Punt, que va encabir un bon grapat de professionals d’aquella època, va heretar també aquesta capacitat de posar la càmera i el micròfon allà on passaven coses. En canvi, no va heretar la pulsió manipuladora dels informatius ni el menysteniment per la llengua i la cultura pròpies.

I com que l’engranatge s’havia engegat de bon matí, a l’hora de dinar À Punt ja entrevistava el batlle d’Utiel, que deia que no havia vist mai un desbordament com aquell. Ja va parlar de la possibilitat que hi hagués morts, però es veu que ningú del gabinet presidencial no ho va veure. També mostrava el riu Magre a punt d’eixir de mare en el pont dels Maristes d’Algemesí. I en l’espai de l’oratge, Victòria Rosselló deia que allò que vindria de vesprada era molt perillós. Passàs què passàs després, a l’hora de dinar, les cartes ja eren damunt la taula.

A la vesprada, i a mesura que les aigües anaven baixant o ferint de mort els diferents municipis, les càmeres hi eren. I si no era possible perquè les connexions fallaven, els periodistes n’informaven per telèfon. Alguns van posar la vida en perill, uns altres van restar, com milers de ciutadans, en carreteres que s’havien fet intransitables. Uns altres telefonaven a la cadena per informar en primera persona del pas de la gota freda pel seu garatge. Però no van deixar mai d’informar.

Van informar, malgrat l’intent del president del Consell –que no va comparèixer fins a dos quarts de nou– de convertir À Punt en un mitjà oficial i oficialista. Paradoxalment, encara no ha concedit cap entrevista d’aquell dia ençà. Cinquanta dies després de la pitjor catàstrofe humana i material que ha tingut el País Valencià, el president de la Generalitat encara no s’ha posat a disposició dels mitjans públics per explicar què va passar aquell dia, com es fa la reconstrucció i què ha de passar d’ara endavant. Sí que va parlar en unes quantes cadenes privades per a començar a escampar la teoria de la seua innocència.

A desgrat de tot això, À Punt no ha deixat de contraposar les declaracions del president Mazón amb els fets reals, que han sostingut amb imatges i cronologies que, sovint, contradeien les afirmacions del president o de més membres del Consell.

Controlar À Punt com van controlar Canal 9

Al Consell, l’únic engranatge que li convenia d’engegar era el que consistia a consumar les reformes que havien pactat amb els socis de Vox. Una era de la llei d’À Punt. Aparentment, Vox no la vol, À Punt. O no la volia quan no la podia controlar. Els diputats van estar tota la legislatura passada, quan eren oposició, amenaçant de tancar-la i insultant els treballadors a vegades, fins i tot, mentre eren entrevistats en directe a les Corts, per exemple. També es podria fer una antologia amb les piulades a les xarxes socials contra tots els professionals. Això, mentre Carlos Flores Juberías, una de les cares més visibles de la formació, ara diputat al congrés espanyol, hi participava com a tertulià d’ençà del primer dia.

Però ara, quan les Corts aproven, en el ple que comença avui, la composició del nou consell d’administració, el PP hi tindrà cinc membres i Vox dos, nomenats directament. El vuitè el nomenarà la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, on el PP també té la majoria. Serà tota seua. Sense cap contrapès com per exemple el que en el model anterior feien en un Consell Rector de deu membres, els integrants nomenats pel Consell de la Ciutadania, el Consell de l’Audiovisual, o els sindicats.

El consell d’administració és l’encarregat de proposar a les Corts el director general que ha de ser elegit amb una majoria de tres cinquenes parts en la primera votació; si no s’assoleix, en la segona n’hi ha prou amb majoria absoluta.

L’assalt de PP i Vox a À Punt s’afegeix al que ja van perpetrar a l’Oficina Valenciana Antifrau, on van nomenar un vell amic d’Eduardo Zaplana. D’ençà que Eduardo Beüt ocupa el càrrec ha enfosquit la transparència de l’oficina i ha obligat a plegar els qui eren de la màxima confiança de l’anterior director, Joan Llinares.

La composició

La composició del consell d’administració formava part de paquet d’òrgans estatutaris que havien de negociar conjuntament el govern i l’oposició. Després del daltabaix de la gota freda i la gestió feta per Carlos Mazón, tant Compromís com el PSPV han decidit de no participar-hi i no han presentat cap candidat per a fer part del màxim òrgan de direcció d’À Punt. Els uns i els altres parlen de segrest dels mitjans públics per part de la dreta i de l’extrema dreta. Diuen també que ara hi ha coses molt més peremptòries a fer en referència a la reconstrucció de tot el territori afectat per la barrancada.

A proposta del Partit Popular, els nous membres del consell d’administració d’À Punt seran Vicente Ordaz, que actualment és el cap d’informatius de la Cope al País Valencià i tertulià d’À Punt d’ençà del començament; José Arambul, que va ser periodista de la Cope a Castelló de la Plana i actualment treballa en l’ajuntament de la ciutat; Alfonso Gil, que ha estat redactor en cap de l’agència EFE; Rosalia Mayor, presidenta de l’Associació de Periodistes de la Província d’Alacant; i Pilar Caro, que va ser directora general de la Fundació Conexus Madrid-Comunitat Valenciana.

Els dos consellers a proposta de Vox són Julio Utrilla, que va ser diputat al congrés espanyol i ara és patró de la fundació Disenso, i Susana Pérez González, tècnica en educació infantil que ha treballat en uns quants mitjans de comunicació locals i a À Punt. També va participar en un programa de televisió per a triar parella.