26.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 26.06.2018 - 23:19
Amb aquella solemnitat acadèmica que dóna el fet d’aplegar en un mateix acte totes les universitats públiques del País Valencià, la sala s’ha anat omplint sense estridències. Això que s’ha viscut a València aquest 26 de juny, a l’Octubre CCC, ha estat, de fet, un veritable esdeveniment. Tothom en sembla conscient. I la fita s’ho val.
Perquè, més enllà de l’escenificació, sempre necessària per tal que ens adonem que les cosses passen realment, hi ha la feina de fons, que ja fa temps que dura: l’any 2015, les cinc universitats públiques valencianes (la de València, UV; la Jaume I de Castelló, UJI; la d’Alacant, UA; la Miguel Hernández d’Elx, UMH; i la Politècnica de València, UPV) van constituir, juntament amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) un grup de treball amb un objectiu concret: ‘dissenyar propostes de política lingüística i cultural, amb aval acadèmic i social’ per tal d’avançar ‘cap a la plena igualtat lingüística’. Era el mes de març i es presentava públicament el document ‘Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica’.
L’acte del 26 de juny, a València, així doncs, s’ha emmarcat dins la perspectiva del darrer tram de legislatura al País Valencià. A la convocatòria, de fet, els organitzadors mateix ja ho explicitaven: ‘Volem fer balanç públic d’allò en què hem pogut avançar, i remarcar també allò que s’ha iniciat però que cal acabar de concretar: la reciprocitat de les emissions de les nostres ràdios i televisions, la competència lingüística en la funció pública, la col·laboració cultural entre territoris i l’atenció especial a la diversitat del nostre sud.’
A la sala, hi havia també representants dels partits polítics (Compromís, Podem, PSPV-PSOE, EUPV, ERPV i els Verds), dels sindicats (CCOO-PV i Intersindical Valenciana), a més de diverses entitats i associacions (Acadèmia Valenciana de la Llengua, Escola Valenciana, Associació Cívica Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats, Societat Coral el Micalet, Ca Revolta, Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir i Un Entre Tants).
‘Quasi no m’ho crec’. Joan Francesc Mira, president d’ACPV, començava així el parlament que obria l’acte. Després de la seva breu salutació, ponderada i emocionada també per l’evidència del pes de l’esdeveniment, hi intervenien Ferran Suay, vice-president d’ACPV; Artur Aparici, en representació de la UJI; Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la UV; i Javier Toledo, vice-rector de la UMH. A la sala hi havia també les vice-rectores de la UV, Isabel Vàzquez; de la UPV, Rosa Puchades; i de la UJI, Pilar Safont. Juntament amb Carles Cortés, vice-rector de la Universitat d’Alacant, que ha posat veu al manifest. El text, acordat per totes les universitats i ACPV, s’ha fet públic en el moment de llegir-lo i presenta al govern i a les forces polítiques que donen suport a l’Acord del Botànic els objectius que s’han de resoldre abans no acabi la legislatura en política lingüística i cultural.
Amb el títol ‘Per la igualtat lingüística’, el manifest recorda les propostes formulades, també conjuntament, l’any 2015, per tal de posar fi, ‘de manera efectiva’, a la discriminació per raons de llengua, es referma en principis i actuacions que s’hi apuntaven i, tot seguit, enfoca el curs de coll que encara resta: ‘Durant aquests tres anys s’han fer avenços en la línia que demanàvem, però alhora també trobem a faltar passes endavant en alguns camps fonamentals per a aconseguir la necessària igualtat lingüística de tots els valencians.’
Els tres punts: competència, reciprocitat i xarxa
I quin són aquests ‘camps fonamentals’? Es resumeixen en tres punts, ‘tres aspectes clau que han aconseguit importants acords i que podrien ser pactats abans d’acabar aquesta legislatura’: la competència lingüística per a la funció pública, els mitjans de comunicació en català i la col·laboració entre els territoris de l’àmbit lingüístic.
‘La competència lingüística en les dues llengües oficials per tal d’accedir a la funció pública’ és la primera de les consecucions que es reclamen. L’escrit apunta que l’acord ja hi és d’ençà que, l’any 2016, i al costat també d’ACPV, els principals sindicats van trobar els punts de coincidència per tal de poder ‘fer efectiva l’exigència de la competència lingüística en una aleshores imminent nova llei de funció pública valenciana’. Però ha passat el temps i la llei encara no ha estat presentada, recorden, per la qual cosa la competència roman als llimbs: ‘És necessari i urgent aprovar la nova llei o les reformes legislatives corresponents per tal que la competència lingüística dels servidors públics siga efectiva.’
El segon punt se centra en els mitjans de comunicació, tant en l’estrena, finalment, de la radiotelevisió pública À Punt, com en la recuperació de ‘la reciprocitat de tots els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, aprovada per les Corts Valencianes’ i l’establiment de ‘nous acords per tal de rebre també els mitjans públics balears, com ara IB3, o d’Andorra’.
I, finalment, el tercer punt reclama ‘la col·laboració efectiva en matèria lingüística i cultural entre tots els territoris de la nostra comunitat lingüística’. Tal com ha recordat també Rafael Castelló, de la Universitat de València, la Xarxa Vives d’Universitats és un exemple de treball col·laboratiu que funciona: ‘Per damunt les fronteres de quatre estats, hem institucionalitzat canals de treball conjunt en tots els àmbits de la vida universitària.’ En aquest sentit, el manifest remarca que ‘aquest model de col·laboració, mitjançant xarxes com ara l’Institut Ramon Llull o d’altres de similars, pot ser molt profitós i hauria de fer-se efectiu en tot el nostre àmbit lingüístic’.
Al capdavall, tal com ha explicitat, en nom de tots, Rafael Castelló (UV): ‘Avui la societat valenciana viu un kairós, un moment oportú. El resultat reeixit de la nostra acció serà en benefici del conjunt social.’
