11.01.2019 - 20:30
TEMA DEL DIA
Txistera. Si no hi ha cap novetat de darrera hora, Pedro Sánchez presentarà demà la seva proposta estrella per a aconseguir que ERC i el PDECat donin suport al pressupost de l’estat aprovat avui pel consell de ministres espanyol. L’oferta consisteix a complir la disposició addicional tercera de l’estatut del 2006, que preveia que Catalunya havia de rebre en inversió estatal l’equivalent del seu percentatge del PIB, que és del 19,2%, durant els set anys posteriors a l’aprovació del text. No s’ha complert mai. De dins la txistera, el president del govern espanyol també en traurà 1.700 milions més, entre els quals hi ha diverses partides, com els 150 milions d’euros per als Mossos. La proposta, que serà venuda com un una nova pluja de milions, té tres trampes:
—Tant el compliment de la disposició addicional tercera de l’estatut com el finançament dels Mossos es van acordar a la reunió de la comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF) Generalitat-estat el passat 25 de setembre a Madrid, a la qual va assistir per part catalana el vice-president Pere Aragonès. Als acords, que es poden consultar en la nota de premsa que va fer el Ministeri d’Hisenda, ja hi figura el compliment de la disposició addicional tercera de l’estatut del 2006 per als exercicis 2019, 2020, 2021 i 2022 i la dotació de 150 milions d’euros per als Mossos. Per tant, d’entrada, no és cap proposta nova.
—Amb aquesta proposta, Sánchez no fa cap gest, es limita a complir la llei. La famosa sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut, l’any 2010, va tombar el caràcter obligatori de la disposició i va limitar l’abast de l’article a un caràcter orientatiu. Però un govern que demana als independentistes que compleixin les lleis no pot deixar de complir l’estatut, que és una llei orgànica. És un deute, no pas un gest, que a més no obliga futurs governs. A tot estirar, Sánchez acabarà la legislatura l’any que ve, a començament del 2020, si aconsegueix aprovar el pressupost.
—Pel que fa al relat, no és cert que si ERC i el PDECat no donen suport al pressupost, caigui el govern del PSOE i pugi el tripartit PP-Ciutadans-Vox. La portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celaá, ha presentat els comptes com ‘el millor antídot contra Vox’, gairebé com si tinguessin propietats miraculoses. És cert que Sánchez queda debilitat si no els aprova, però pot prorrogar-los i arribar pràcticament fins al final de la legislatura. Aquest argument es fa servir només per crear un clima de por que faci créixer la pressió sobre ERC i el PDECat. Però aquesta amenaça feta en boca d’un partit que va avalar l’aplicació de l’article 155 té molt poca eficàcia sobre els partits independentistes, que tenen els seus dirigents empresonats i exiliats.
L’oferta té un vici d’origen, que és que el conflicte català no és un problema de diners i prou, sinó un problema polític que requereix solucions polítiques, no pas la propina d’un pressupost. La proposta és tan insuficient, que Sánchez sembla que cerqui el no dels independentistes per a anar a les eleccions espanyoles acusant-los d’haver boicotat un govern de progrés a Espanya. I potser algú s’ho creu, també, dins les files de l’independentisme.
MÉS QÜESTIONS
Els jutges denuncien un assetjament ‘inadmissible’ a la instructora del cas Zaplana. Els jutges destinats als jutjats d’instrucció de València han emès un comunicat en què expressen la profunda preocupació per l”inadmissible assetjament’ al qual és sotmesa la titular d’Instrucció 8, que dirigeix el cas en què s’investiga l’ex-president de la Generalitat i ex-ministre Eduardo Zaplana, empresonat des del 24 de maig. Segons que detallen en el text, les decisions adoptades per la jutgessa instructora relatives a la privació de llibertat de Zaplana han tingut el suport de la Fiscalia Anticorrupció i han estat avalades per l’Audiència Provincial de València. La jutgessa ha rebutjat quatre vegades de posar en llibertat Zaplana, malalt de leucèmia de fa anys i ingressat des del 18 de desembre a l’Hospital la Fe de València, on va ser traslladat des de la presó de Picassent. En un comunicat remès pel Tribunal Superior de Justícia, la junta diu que aquest assetjament ‘sense precedents’ també ha comportat ‘la publicació d’aspectes de la vida privada de la magistrada que pertanyen a la seva més estricta intimitat, amenaces més o menys vetlades, desqualificacions i insults de tota mena’. ‘Actuacions inadmissibles que, a més d’excedir els límits de la crítica raonable de les resolucions judicials, menyspreen la independència judicial i, sobretot, desconeixen el principi d’igualtat davant la llei’, afegeixen.
El País Valencià i Catalunya acorden de fer pinya davant la PAC i la crisi citrícola. El País Valencià i Catalunya defensaran els interessos comuns amb ‘visió mediterrània’ en matèria agrícola i pesquera davant les reformes previstes de la política agrària comuna (PAC) i en el model de gestió de la pesca d’arrossegament. Ho han acordat la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, i la seva homòloga a Catalunya, Teresa Jordà, que s’han reunit a València per abordar polítiques, iniciatives i preocupacions ‘comunes, en una trobada que ambdues han qualificat de constructiva i extremadament productiva’. Han tractat diversos temes, com la nova PAC, els avenços en la pesca i també qüestions relacionades amb la sanitat agrària, arran de les alertes fitosanitàries i els acords comercials que, al seu entendre, han de ser ‘sensibles a la nostra manera de produir’. Pel que fa a la crisi citrícola, les conselleres s’han compromès a demanar al Ministeri d’Agricultura espanyol que vetlli per la producció de cítrics amb motiu de l’actual crisi de preus. Concretament, li exigiran que activi mesures com ara elaborar estudis i informes d’avaluació d’impacte econòmic, la possibilitat d’activar una clàusula de salvaguarda i mesures compensatòries a llauradors i productors, a més de mantenir i reforçar el control i la vigilància dels productes.
Trobades les restes de tres republicans a la fossa de Llucmajor. Els arqueòlegs que dimarts van començar l’exhumació a la fossa del cementiri de Llucmajor ja han trobat les restes de tres dels quatre republicans assassinats el 1936 i enterrats en aquest indret. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha informat que en tots tres casos, la ubicació i les característiques de les restes humanes trobades –que presenten trets als cranis– coincideixen amb les dades recollides en el procés judicial obert sobre el cas. Sense proves més precises, els arqueòlegs creuen que han trobat els cossos de Macià Salvà, un obrer del Coll d’en Rabassa assassinat per franquistes a 32 anys, i Antoni Oliver, un altre represaliat de Pollença. El tercer cadàver descobert, que encara no s’ha extret del tot, sembla que és el de Miquel Martorell, un pagès de Bunyola víctima de la repressió. Les tasques continuaran a la recerca de Sebastià Vidal, un guàrdia civil retirat de Santanyí a qui van assassinar a 52 anys i el cadàver del qual va ser trobat al costat del de Macià Salvà. La del cementiri de Llucmajor és la dotzena fossa on se cerquen restes de republicans víctimes de la repressió franquista.
Els sindicats andorrans tornen dimecres al carrer contra les reformes del govern. El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) ha acordat en assemblea general extraordinària de convocar una mobilització dimecres vinent, 16 de gener, al vespre, en contra de les noves mesures socials i laborals del govern andorrà. Concretament, la protesta és motivada per la reforma de la F¡funció pública, que serà debatuda al Consell General l’endemà de la manifestació. És la segona mobilització que es fa al país en poc temps: l’anterior va ser el 17 de desembre, en contra de la reforma laboral, i va aplegar unes mil persones. Diversos sindicats, com el Sindicat de Personal Adscrits a l’Administració General (Sipaag) i la Unió Sindical d’Andorra (USdA), han donat suport a la convocatòria. Fins i tot, la USdA ha demanat als afiliats que assisteixin a la concentració vestits de negre i amb una espelma o un ciri, ‘perquè enterrarem la democràcia i la classe mitjana andorrana’, diu en un comunicat.
LA XIFRA
403.008 visitants va tenir el complex termo-lúdic andorrà de Caldea l’any passat, una xifra lleugerament superior a la del 2017, que va ser de 400.965. Responsables del centre termal diuen que hi ha hagut una millora dels ingressos i que l’exercici s’ha tancat amb un resultat d’explotació que s’acosta als 3,5 milions d’euros.
TAL DIA COM AVUI
L’11 de gener del 630, Mahoma va entrar a la Meca amb 2.000 seguidors i va proclamar la Ka’ba com la Casa de Déu.
