L’oposició veneçolana ha tingut tres etapes diferents –i, per tant, tres estratègies diferents– en l’intent de desbancar la supremacia del bolivarisme d’Hugo Chávez.

En la primera etapa, Enrique Capriles va ser el cap de l’oposició, moderat tant en les formes com en les propostes. Demanava una transició tranquil·la que va ser inicialment efectiva per captar els votants de centre, cada vegada més descontents amb la posició de suport a Chávez. El 2012, Capriles va aconseguir de reduir el suport a Chávez del 62% al 55%; i el 2013, després de la mort de Chávez, va reduir el suport a Maduro del 55% al 50,61%.

En la segona etapa, a partir del 2013, l’oposició es va endurir molt, i el moderat Capriles va restar fora de joc. Sota el lideratge de Leopoldo López, es va fer servir tota mena de mitjans per a enfrontar-se a Maduro: provocar disturbis greus que van causar més de cent morts, donar suport a cops d’estat i demanar la invasió de l’exèrcit nord-americà.

Ara María Corina Machado és la líder indiscutible de la tercera etapa de l’oposició. La justícia li ha impedit de presentar-se a les eleccions de diumenge; per tant, Edmundo González, un polític sense gaire atractiu, serà el candidat de l’oposició. Durant aquest últim any, i això preocupa Maduro, Machado ha moderat molt el discurs, conscient que sense captar la perifèria política del chavisme no podrà guanyar. I és que, en qüestions socials, Machado és ultraconservadora.