Les tertúlies catalanes: opinions diferents, perfils similars

Les tertúlies són un format televisiu i radiofònic que s’ha estès molt. Per una banda, pel seu cost assequible. “Les tertúlies són molt barates. És molt senzill aconseguir quatre personatges que vinguin a donar la seva opinió per un preu molt reduït”, explica Daniel Camon, periodista de Mèdia.cat. Per una altra banda, pels seu objectius. Camon assegura que volen influir en la opinió pública, mentre que Manuel Sarrau, director del programa .CAT i ex-director de Els Matins de TV3, creu que ajuden a interpretar la realitat. Què hi ha de cert en aquestes afirmacions?

L’objectiu és realitzar un anàlisi de les tertúlies més representatives que es duen a terme en els mitjans catalans per determinar si són plurals, tan en aspectes relacionats amb el gènere com amb la ideologia dels tertulians. Què en pensen Manuel Sarrau i Daniel Camon?

El tertulià, doncs, és un opinador. En Francesc-Marc Álvaro, periodista i columnista a La Vanguardia, explica les característiques que hauria de tenir algú per poder ser-ho.

Criteri, capacitat de síntesi i coneixement de l’entorn polític. Amb aquestes premisses, quina és la funció que han de complir dins de les tertúlies? Francesc-Marc Álvaro i Antoni Puigverd, escriptor i articulista, expliquen quina creuen que és la seva funció com a tertulians.

També s’ha volgut establir si la figura del “tertulià habitual” és certa.  És un fet important ja que contra més aparicions als mitjans tingui, més es donarà a conèixer i més influència tindrà sobre l’opinió pública. Es formaran, doncs, com a líders d’opinió, i en ocasions seran ells els que condueixin el punt de vista de l’espectador / oient. Normalment, els tertulians repeteixen entre dues i sis vegades al mes, tot i que hi ha casos excepcionals com el de Vicent Sanchís, que ha aparegut a 26 tertúlies al llarg de tot l’octubre.

L’anàlisi mostra alguns dels trets que acompanyen a la figura del tertulià i que són determinants. Per una banda, les tertúlies tracten temes d’actualitat, majoritàriament polítics per la realitat actual de Catalunya. De fet, en Francesc-Marc Álvaro creu que les tertúlies, en general, són polítiques. En conseqüència, la independència és un tema força recurrent. Per aquest motiu un dels criteris d’anàlisi ha estat el de l’eix sobiranista dels tertulians, és a dir, si tiraven cap al bàndol unionista o a l’independentista, per poder comparar-ho amb l’eix esquerra-dreta.

Interessa conèixer també la mitjana d’edat dels tertulians i l’àmbit professional del que provenen. Podem distribuir-los en tres grans blocs: els que provenen de l’àmbit periodístic, els que vénen de l’àmbit de la política institucional (polítics i ex-polítics) i els de l’àmbit acadèmic (sobretot economistes i politòlegs). La immensa majoria es situen entre els 40 i els 60 anys, amb una manca significativa de presència de gent jove.

Aquest és el perfil mitjà del tertulià català: un home, d’una cinquantena d’anys i periodista. 

Amb aquest resultat, es podria afirmar que les tertúlies catalanes són plurals? Diversitat d’opinions, n’hi ha. Tot i que la tendència sigui apropar-se al bàndol sobiranista i tenir una ideologia de centre-esquerra, en cada tertúlia s’intenta reflectir una varietat d’opinions. Això mateix és el que va concloure l’informe realitzat pel Daniel Camon i la també periodista del Mèdia.cat Sílvia Martin. Els dos periodistes van fer una comparativa entre les tertúlies catalanes i espanyoles i els resultats van ser prou aclaridors: tot i que les opinions favorables a la independència eren lleugerament majors, hi ha molt més equilibri amb les opinions contràries que no pas als mitjans espanyols, on la presència de tertulians independentistes arribava fins i tot a zero en segons quines tertúlies.

Un aspecte a tenir en compte és la dificultat d’etiquetar a alguns tertulians. Per superar-ho s’ha establert una numeració de l’1 al 3 tant per l’eix esquerra-dreta com pel sobiranista, on 1 i 3 són les dues posicions contràries i el 2 correspon a aquelles opinions que no es poden classificar en cap dels dos bàndols, ja sigui perquè es mantenen neutres o perquè tenen un punt de vista més complex i difícil de classificar. Lluny de complicar la classificació, la fa molt més interessant, perquè d’aquesta manera es pot mantenir un equilibri real entre els dos extrems i en conseqüència, es pot aconseguir una major pluralitat.

Aquesta pluralitat, però, si la traslladem al terreny del gènere perd per golejada. A partir d’aquest gràfic comparatiu entre la presència d’homes i dones a les tertúlies dels diferents mitjans, es pot comprovar com les dones tenen una representació molt menor a la dels homes. Gemma Calvet, advocada i tertuliana, creu que s’ha de treballar al màxim perquè això canviï.

Ara bé, cal analitzar tertúlia per tertúlia per entendre que tot i ser el mateix format, cadascuna presenta diferències respecte de les altres. Per exemple, les de RAC1 són 8 vegades més llargues que les del Punt Avui TV. Si una cosa tenen en comú són els tertulians que comparteixen. TV3 i RAC1 n’han arribat a compartir dos per setmana. Amb les dades a la mà, es pot afirmar que la figura del “tertulià habitual” ha trobat el seu lloc als mitjans. Ara bé, sempre barrejat amb convidats esporàdics de perfils més especialitzats. I tot i que hi ha pluralitat ideològica, no n’hi ha ni de gènere ni d’edat.

Explicació de la metodologia duta a terme

Anàlisi de les tertúlies diàries a programes de les principals cadenes televisives i radiofòniques catalanes de l’àmbit públic i privat

• TV3 i Catalunya Ràdio
• 8TV i RAC1
• A més a més, també s’ha afegit una cadena relativament nova com ho és la del Punt Avui TV.

Marc d’estudi: tertúlies que s’han dut a terme durant tot el mes d’octubre.
Nombre total de tertúlies: 98
Xifra total de tertulians: 203

Els programes escollits per l’anàlisi han estat:

• Els matins i Divendres de TV3
• 8 al dia de 8TV
• El matí de Catalunya Ràdio de Catalunya Ràdio
• El Món a Rac1 de RAC1
• L’Illa de Robinson del Punt Avui TV

Característica comuna: format magazine. La tertúlia forma part d’una secció dins del programa.
Els matins, El matí de Catalunya Ràdio i El Món a Rac1 són magazines matinals.
Divendres és un magazine de tarda.
8 al dia i L’Illa de Robinson són magazines nocturns.

Duració de les tertúlies dins del programa:

• Entre 100 i 120 minuts: Els matins de TV3, El Món a Rac 1
• Entre 30 i 60 minuts: El matí de Catalunya Ràdio, Divendres i 8 al dia
• Entre 10 i 20 minuts: L’Illa de Robinson