10.01.2020 - 21:50
Junts per Catalunya té dos grups parlamentaris, un al parlament i l’altre a les corts espanyoles, però no és un partit polític. És una marca electoral, sense estructura orgànica ni implantació territorial i propietat del PDECat, sorgit de la refundació de Convergència i dirigit per David Bonvehí. Com que la sigla ja s’ha cremat, es presenta a les eleccions amb el nom de Junts per Catalunya, però a sota s’hi aixopluguen bona part de polítics independents que no volen saber res del partit de Bonvehí. Això fa difícil la convivència. Per cercar un contrapès, el president Carles Puigdemont va impulsar el juliol del 2018 la creació de la Crida Nacional per la República, un moviment polític que en teoria tenia com a objectiu eixamplar la base de l’independentisme i treballar per la unitat. El cap n’és l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez, actualment empresonat als Lledoners; i l’ex-batlle de Cerdanyola de la dissolta ICV, Toni Morral, fa de secretari general. Dins la Crida conviuen de dirigents del PDECat fins a ex-militants de Bandera Roja, i actualment té 6.800 associats, una xifra sorprenent tenint present que gairebé no ha tingut activitat pública.
Les tres organitzacions comparteixen militants, ideologia i espai polític, amb més matisos o menys. Tot i la proximitat aparent, les relacions no són bones, sinó tenses, sobretot entre el PDECat i els independents de JxCat. Els uneix la direcció del president Carles Puigdemont i la defensa d’un independentisme desacomplexat, que no renuncia a la unilateralitat, i partidari d’aplicar el mandat del Primer d’Octubre. Per si el ball de sigles fos poc, encara n’hi ha una quarta: Acció per la República, fundada per la diputada Aurora Madaula i l’historiador Agustí Colomines, que es defineix com una organització política independentista, republicana, ecologista i feminista, integrada per liberals d’esquerra i socialdemòcrates.
En teoria, l’espai de Junts per Catalunya s’havia de refundar l’estiu passat, durant el mes de juliol, però no va ser així. La convocatòria de les eleccions espanyoles del 10 de novembre va impedir que fos durant la tardor i, a hores d’ara, continua pendent. Però el temps s’acaba, perquè la inhabilitació del president Quim Torra per part del Tribunal Suprem espanyol –si el govern i el parlament l’acaten– farà arrencar el calendari electoral. Públicament, tant ERC com Junts per Catalunya parlen d’esgotar la legislatura, però les tensions entre els socis de govern i les atzagaiades judicials fan imprevisible el calendari.
Els contactes per a anar teixint un acord s’han accelerat aquestes darreres setmanes, però de moment sense cap. El fet que el president Puigdemont estigui a l’exili i que Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn estiguin a la presó dificulta les negociacions, perquè són els noms que pesen més a l’hora de prendre cap decisió, juntament amb David Bonvehí. Tot i que la marca Junts per Catalunya pertany al PDECat, David Bonvehí i Jordi Sànchez, en nom de la Crida, han signat un document pel qual cap de les dues formacions pot utilitzar-la d’ara endavant amb vista a les eleccions si no hi ha un acord mutu per a concórrer-hi plegats, segons que ha pogut saber Vilaweb. Tot i que no té validesa jurídica, aquest document obliga, per tant, a arribar a un acord o matar la sigla. I a hores d’ara tot és possible. Junts per Catalunya volia que el PDECat es dissolgués per enterrar definitivament l’herència convergent, però David Bonvehí i part de la direcció s’hi van oposar. De fet, el desembre passat va aprovar un document intermedi, en què s’assegurava que decidia de ‘transitar’ cap a Junts per Catalunya sota el lideratge de Puigdemont, però no especificava com i en cap cas no es parlava de dissolució.
Junts per Catalunya ho considera insuficient i acusen els de Bonvehí de mantenir la sigla per negociar una quota de poder en el futur ens polític que surti de la refundació. Però el PDECat recorda que sense la seva estructura territorial i, sobretot, sense els seus batlles, difícilment es podrà refundar. Aquesta és la carta de Bonvehí per a negociar amb Puigdemont i Sànchez, però a la Crida no volen ni a sentir parlar de les sigles del PDECat. Aquests dies, Sànchez farà una proposta d’acció política a la Crida, que implicarà fer-la sortir del congelador. Mentrestant, la majoria d’independents de Junts per Catalunya, liderats per Laura Borràs, pressionen Puigdemont perquè se separi del PDEcat si no es vol dissoldre, perquè creuen que és un reducte de l’autonomisme.
Enmig d’aquest embolic, Puigdemont no acaba de prendre cap decisió, i tampoc no és unitària la posició que mantenen els presos de Junts per Catalunya, perquè cadascun té el seu sector. La tesi que es desprèn de les últimes reunions és que la refundació podria acabar amb una coalició que es presentaria a les eleccions com a Junts per Catalunya-La Crida, cosa que evitaria una escissió. Hi ha sectors del PDECat que són partidaris de l’escissió i ressuscitar el partit com a formació catalanista i moderada, encapçalats per Marta Pascal, actualment senadora per designació autonòmica. Però Puigdemont, Bonvehí i Sànchez no volen deixar cap escletxa que els pugui complicar les expectatives electorals, independentment de quan hi pugui haver les eleccions autonòmiques.
