22.11.2022 - 12:36
|
Actualització: 22.11.2022 - 21:12
La presidenta del Parlament Europeu, la conservadora maltesa Roberta Metsola, ha visitat Barcelona aquest cap de setmana passat. Justament ara té oberta una polèmica amb la Junta Electoral espanyola (JEC) per la validesa de les acreditacions com a eurodiputats de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Jordi Solé, perquè cap d’ells no ha jurat la constitució espanyola. I precisament aquesta setmana hi ha dues vistes al Tribunal General de la UE en el litigi entre els eurodiputats i el Parlament Europeu per la seva immunitat com a eurodiputats. El cas és que El Mundo ha publicat que divendres Metsola va dinar amb la cúpula del PP espanyol, que li va voler fer entendre que no poden ser eurodiputats i que la JEC té raó. Segons el diari, Metsola va dir que tenia intenció de retirar-los les credencials, però que li mancava l’informe dels serveis jurídics per poder-ho fer. Tant si és certa aquesta informació com si no, la coincidència del dinar amb un moment tan important no sembla anecdòtica, perquè no fa gaire hi ha hagut uns quants precedents de trobades sospitosament coincidents com aquesta.
N’hi ha dues que van ser just abans i just després del moment més transcendental del procés al TJUE sobre les pre-judicials de Pablo Llarena, la vista oral del 5 d’abril. En aquella sessió, va sorprendre molt la posició que va tenir l’advocada de l’estat de Bèlgica, que és una de les parts en la causa en què el tribunal ha de decidir si la justícia belga va fer bé de rebutjar l’euroordre de Pablo Llarena contra Lluís Puig. Durant els mesos de tramitació de les qüestions pre-judicials de Llarena, la posició de Bèlgica en les al·legacions escrites, a les quals va tenir accés VilaWeb, era indiscutiblement favorable a la decisió dels seus jutges, és a dir, a la denegació de l’extradició pel risc de violació de drets fonamentals.
El sorprenent canvi de posició de Bèlgica
Però aquell dia, els representants del govern belga es van fer enrere, es van desentendre de la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les de denegar l’euroordre, van dir que no volien entrar a valorar les decisions dels jutges per preservar la separació de poders… Un tomb argumental que va deixar sorpresos els magistrats, que van insistir a preguntar a Bèlgica per la seva posició. No se’n sabien avenir. I en aquella sessió no es va arribar a entendre aquell canvi de posició.
Què va passar abans? L’única dada comprovable és que dues setmanes abans d’aquella vista, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anar a visitar el primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, amb qui es va reunir a la residència oficial a Brussel·les del dirigent flamenc. Aquella reunió tenia el propòsit oficial de tractar de la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna, tot i que la Moncloa va voler destacar també “les excel·lents relacions bilaterals entre ambdós països”.
Lenaerts, de la topada amb Boye a la recepció a la Zarzuela
No tan sols hi va haver aquesta coincidència en relació amb el judici al TJUE. Si poc abans Sánchez es reunia amb el cap del govern belga, que és part en el litigi, només un mes després el rei espanyol Felipe VI i el president del Tribunal Constitucional espanyol, Pedro González Trevijano, rebien amb tots els honors ni més ni menys que el president del Tribunal de Justícia de la UE, Koen Lenaerts.
Lenaerts venia de tenir en aquella vista del 5 d’abril una topada amb l’advocat Gonzalo Boye precisament sobre l’efectivitat dels recursos que els exiliats i els presoners polítics havien anat presentant al Tribunal Constitucional espanyol. En aquella discussió, Boye mirava de fer entendre a Lenaerts que el TC no és una via de recurs eficaç per als dirigents independentistes catalans (fins al punt que la tramitació intencionadament dilatòria dels primers recursos dels presos va motivar la vaga de fam d’alguns d’ells), però Lenaerts deia que sí que ho era, ni tan sols ho discutia, malgrat la ingent documentació aportada per les defenses dels exiliats. Poc temps després Lenaerts era convidat al TC, on va impartir una conferència en què va defensar la primacia del dret de la Unió.
La visita desvergonyida de Sánchez al TEDH
Però el cas més sonat de coincidències d’aquesta mena fou la visita de Pedro Sánchez, gens dissimulada, al president del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Guido Raimondi, just quan començava el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem, el febrer del 2019. La reunió es va fer a la seu del TEDH, a Estrasburg, només cinc dies abans de començar el judici, la sentència del qual és examinada ara pels magistrats d’aquest tribunal per les múltiples denúncies dels condemnats sobre violacions dels drets humans de què van ser víctimes.
Segons la Moncloa, Sánchez va traslladar a Raimondi “el respecte d’Espanya a la seva jurisprudència i el suport constant del govern espanyol a la promoció dels drets humans”, i va negar que haguessin parlat del judici. No podien fer res més que negar-ho, perquè reconèixer-ho hauria estat molt comprometedor quant a la ingerència del poder executiu d’un estat sobre la feina d’un tribunal de jurisdicció europea. Però, tant si en van parlar com si no, la vista ja va ser per si sola tota una declaració d’intencions.
També sembla clara la intenció de la cúpula del PP espanyol de convidar a dinar Metsola quan hi ha en joc el reconeixement de totes les prerrogatives dels eurodiputats independentistes catalans. Puigdemont ha demanat explicacions a Metsola per la informació d’El Mundo. Però encara no hi ha cap resposta ni explicació de la presidència del Parlament Europeu:
The Spanish press says that @EP_President revealed in Barcelona that she will withdraw my seat as deputy. We had more than a million votes and won the elections in Catalonia. And such decision would contradict the decision of the General Court.
An explanation is needed. pic.twitter.com/kHNJd7QgPD— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 22, 2022
