13.02.2018 - 22:00
|
Actualització: 14.02.2018 - 07:34
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va anunciar ahir que portaria al Tribunal Europeu dels Drets Humans les condicions que el Tribunal Constitucional ha imposat per a la investidura del president Puigdemont. Més enllà de la idoneïtat o no de la decisió, l’anunci va sorprendre molt perquè la proposta no havia estat consultada amb els grups polítics, molt especialment amb Junts per Catalunya, la formació encapçalada per Puigdemont mateix. Aquesta formació, més tard, va expressar malestar tant per la forma de la decisió com pel fons.
Realment, és molt difícil d’entendre per què el president del parlament pren una decisió tan arriscada i d’aquesta importància sense comunicar res, si més no, als grups que formen la majoria que el va elegir. Semblaria normal, raonable, que hi hagués hagut unes consultes, almenys per a saber si tothom hi estava d’acord. Per més que es vulga argumentar que Torrent actua en exercici del càrrec de president, comença a resultar molt complicat d’entendre com és que pren decisions, repetides, que minen la confiança que els tres grups republicans haurien de tenir-se entre ells.
Perquè no és pas la primera actuació que desferma una polèmica important. Ahir mateix el president també va decidir de no acceptar a tràmit la proposta de modificació presentada per Junts per Catalunya per a modificar el reglament i permetre la investidura telemàtica. Com a raó, va adduir un defecte de forma que Junts per Catalunya discuteix, novament. No és habitual que passen aquestes coses i al parlament es prenguen decisions com aquesta; normalment, s’acorden abans. Per això torna a sorprendre molt l’aparent manca de comunicació entre el president i Junts per Catalunya i el fet que Torrent decidesca sobre aspectes que afecten d’una manera important alguna de les formacions que li han donat suport, sense ni tan sols tenir el detall de consultar-les.
Tot això resulta preocupant, però encara hi ha, si més no, una tercera decisió, més greu i tot, en la qual ja es va evidenciar aquesta manera de fer del president del parlament: l’anul·lació del ple d’investidura. Com és ben sabut, les tres formacions republicanes havien acordat de fer el ple el dia 30 de gener, però hores abans, el mateix dia al matí, Torrent va anunciar en una conferència de premsa que l’ajornava. Una altra volta sense que en sabessen res els grups de Junts per Catalunya ni la CUP. Tots dos grups parlamentaris van expressar públicament el desacord amb la decisió i va ser també evident l’estupefacció dels membres de la mesa, que se’n van assabentar pels mitjans.
En veient tot això, a hores d’ara és impossible de passar per alt que ja hi ha hagut repetides decisions del president del parlament que han acabat causant tibantor o un conflicte polític seriós dins la majoria independentista. I crec que molts devem estar d’acord que aquesta actitud és molt contraproduent, negativa per als interessos generals i difícil d’entendre. Inquietant, fins i tot. Sobretot en un moment com aquest, en què l’ofensiva de l’estat espanyol és total i en tots els terrenys i afecta totes les sensibilitats independentistes de la mateixa manera, amb la diputada Mireia Boya declarant avui, amb Carles Viver i Pi-Sunyer i Santiago Vidal declarant ahir, amb l’anunci de l’encausament de quatre empresaris més, amb les amenaces surrealistes dilluns de la fiscalia als qui denunciaven l’1-O a Girona, amb…
