01.07.2022 - 06:00
El dossier central “Bandes de música, vertebració territorial i construcció” reflexiona sobre una de les expressions festives més populars. Una reflexió panoràmica, que alterna l’anàlisi sobre aspectes musicals (la participació de les formacions en les festes, quina importància han tingut en la instrucció cultural de les classes populars) i extramusicals (les societats musicals com a instrument per arrelar la gent a la seva terra i enfortir la convivència).
Són alguns continguts que es tractaran en la presentació del Canemàs 23, diumenge 10 de juliol al (12.00 h) al Castell de Falset, que comptarà amb les intervencions de la directora del dossier Elvira Asensi, i dos autors dels sis articles que el conformen: Frederic Oriola i Isabel Asensi. L’acte serà amenitzat per les actuacions de l’Associació Musical Vila de Falset, que interpretarà els pasdobles Desfile de Mantones i Xàbia, així com la polca Fira de Rasquera i la Jota de Falset, aquestes darreres ballades pel Grup de Música i Dansa Tradicional La Clavellinera.
Altres continguts del Canemàs 23
La revista es complementa amb mitja dotzena d’articles sobre cultura popular arreu dels Països Catalans. En el marc del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Marta Grassot ens descobreix el fons fotogràfic que van generar les missions de recerca; l’antropòleg Lluís Bellas reflexiona sobre la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial Català i de l’Associacionisme Cultural, actualment en estat de tramitació; l’estudiós Nil Rider ens invita a un viatge històric sobre l’ús de la pólvora en les festes; José Maria Candela i Raquel Ferrero, conservadors del Museu Valencià d’Etnologia, expliquen com van museïtzar l’exposició “Faltar o morir”, dedicada a les pràctiques funeràries; els historiadors Andreu Ramis Puig-gros i Miquel Sbert i Garau ens apropen la figura del folklorista mallorquí Rafael Ginard; finalment, el periodista Guillem Carreras firma la crònica del IV Congrés de Pastorets de Catalunya.
La revista també inclou una extensa conversa amb l’escriptor i periodista Pere Baltà, figura clau en la dinamització de la cultura popular i l’associacionisme cultural els darrers quaranta anys. L’entrevista de Joan-Ramon Gordo i Joan Maluquer repassa la trajectòria cultural i política de Baltà. Algunes vivències que es detallen són l’oposició de Baltà al règim franquista des del Moviment de Regidors Democràtics, la direcció del Servei de Promoció Cultural del Departament de Cultura (1980-85), la seva participació en el sorgiment de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català o l’activitat de la Fundació Paco Candel durant els catorze anys que l’ha presidit.
