Les set versions de l’acord de Pedralbes

TEMA DEL DIA
Passejar. Es fa difícil d’imaginar què devia pensar Pedro Sánchez quan aquest matí ha sortit de l’hotel Duquessa de Cardona, seu de tota mena de conspiracions parlamentàries, i passejava pels carrers deserts del passeig de Colom fins a la Llotja de Mar envoltat dels seus col·laboradors com a únics vianants. Una falsa normalitat imposada per un desplegament policíac sense precedents. A aquella hora ja havia esmorzat amb Ada Colau –que no es volia perdre la fotografia, ni que fos de cinc minuts–, però sobretot ja havia vist les portades dels diaris de Madrid, que el presentaven com un traïdor a Espanya per haver-se venut a l’independentisme. De lluny, se sentia el soroll de les cassoles que repicaven els veïns protestant per la seva presència i, una mica més enllà, darrere els cordons de la policia, la gent manifestant-se. Després d’aquesta absurda reunió del consell de ministres a Barcelona, Sánchez és vist com un traïdor a Madrid i continua essent un espanyolista pels independentistes. Es fa difícil de saber en què ha sortit guanyant.

Pel que fa als acords del consell de ministres espanyol, no ha deixat ningú content. L’augment del salari mínim interprofessional als 900 euros ha passat desapercebut enmig de tant soroll i, en el cas català, ha evidenciat la mentida que requeria l’aprovació del pressupost de l’estat per fer-ho possible. Els 112 milions d’inversió en infrastructures per Catalunya ja estan pressupostats i no s’han executat. Són la propina. La decisió unilateral de batejar l’Aeroport de Barcelona com a Josep Tarradellas és pròpia d’un govern que tracta Catalunya com una colònia. És una falta de respecte a un president que va patir l’exili quan no consulta ni tan sols la institució que va presidir, la Generalitat. L’única cosa que vol la majoria de catalans és el traspàs de la gestió de l’aeroport, segrestat per AENA per afavorir Barajas. El nom, si n’ha de tenir, ja el decidiran les institucions catalanes. La Generalitat ja els havia desaconsellat de fer aquest anunci.

I si no n’hi hagués prou, anuncien una ‘reparació moral’ de la figura del president Lluís Companys que no té cap conseqüència jurídica. Prèviament, havien filtrat a la premsa que aprovarien l’anul·lació del judici, cosa que requereix un projecte de llei, perquè és el Tribunal Suprem espanyol que ha d’anul·lar els consells de guerra. L’única cosa que faltava treure del cistell dels gestos socialistes era el trasllat del senat espanyol a Barcelona, però m’imagino que ja no s’han atrevit, perquè aleshores el resultat de la reunió hauria estat insultant. El guió de la visita de Sánchez sembla escrit per un dels seus pitjors enemics si pretenia ficar-se els catalans a la butxaca. Mentre tenim un president a l’exili, i nou dirigents independentistes a punt de ser jutjats pel Tribunal Suprem, Sánchez proposa de batejar l’Aeroport de Barcelona amb el nom de Tarradellas i insinua una anul·lació del judici al president Companys que només pot fer el Suprem obligat per llei. És clar que va desinformat o mal assessorat.

La millor metàfora de la seva estada la vam veure dijous al vespre, quan un membre de protocol de la Moncloa va tapar unes ponsèties grogues amb una ponsètia vermella davant tota la premsa gràfica. Un error de manual que va donar una dimensió a un fet que potser hauria passat desapercebut. Sánchez està massa preocupat pels gestos i poc pel contingut. Estava obsessionat a no fer una cimera i no la va fer. Només va fer una reunió bilateral amb el president Torra i una fotografia de conjunt. Però aquesta imatge i, sobretot, l’acord són vistos des de Madrid com una rendició als postulats independentistes. El text de l’acord de Pedralbes va arribar a tenir set versions i va ser negociat hàbilment els dies previs pel vice-president Pere Aragonès, amb la vice-presidenta Carmen Calvo, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, amb la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet.

A la redacció inicial, hi figurava que qualsevol diàleg s’havia de fer en el marc de la constitució espanyola i l’estatut d’autonomia, però Moncloa va acceptar de canviar-ho pel concepte de ‘seguretat jurídica’, que, segons Batet, és igual. També es va treure la referència a un ‘problema de convivència’ a Catalunya i es va canviar per l’existència d’un ‘conflicte polític’, i no es va fixar cap percentatge per acceptar-ne la solució, sinó que es va incloure l’ambigua fórmula de la ‘immensa majoria’ de la societat catalana. Ja no és el percentatge del 75% que havia esgrimit Sánchez en el discurs al congrés espanyol. A canvi, la paraula referèndum no apareix enlloc, cosa que satisfà el govern espanyol. Però l’absència de la referència a la constitució espanyola ha servit a la brunete mediàtica per a lapidar-lo. Que l’extrema dreta del PP i Ciutadans s’exclamin no fa bo l’acord, perquè el text tampoc no esmenta el referèndum que reclama el 80% de la societat catalana. Només serveix per a constatar que a Madrid sempre hi pot haver algú pitjor. I això ho sabem des d’abans del retorn de Tarradellas. Per posar una data com una altra.

MÉS QÜESTIONS

Les Corts aproven el pressupost per al 2009. Les Corts Valencianes han aprovat el pressupost de la Generalitat per al 2019, amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem; el PP i Ciutadans hi han votat en contra, i els ex-diputats de Ciutadans s’han abstingut. Són els quarts comptes del Consell que presideix Ximo Puig i els últims d’aquesta legislatura. S’han aprovat després de tres dies en què s’han debatut vora 2.000 esmenes i el resultat s’ha celebrat amb aplaudiments per part dels grups que sustenten el Botànic. Fins i tot, el president Puig i la vice-presidenta, Mónica Oltra, s’han abraçat. El pressupost de la Generalitat per al 2019 ascendeix a 22.096,2 milions –tenint en compte el deute i els interessos–, la qual cosa representa un 10,7% més que l’actual. Les conselleries de Sanitat, amb 6.634 milions, i Educació, amb 5.121, són les de major import, i la despesa social, de 13.818 milions, representa el 84% de les despeses no financeres. La Conselleria d’Habitatge, per la seva banda, és la que ha vist incrementar més el pressupost. L’augment del deute i els interessos representa gairebé el 30% de l’augment total dels comptes, que s’han elaborat amb un objectiu de dèficit del 0,1%, en un escenari d’augment del PIB del 2,5% i una previsió de creació de 50.000 llocs de feina. La tramitació ha transcorregut sense sobresalts. Com a novetat, el pressupost ha arribat a les Corts amb un pacte previ entre les tres forces que donen suport al Consell –Podem va destacar els avenços aconseguits en lloguer solidari, escoles infantils i transició ecològica, entre més– en què se’n va destacar l’ambició com a punt de partida per a la pròxima legislatura.

El pesquer de Santa Pola que va rescatar migrants ja ha tornat a casa. Desenes de familiars, amics i veïns de Santa Pola han rebut amb aplaudiments i confeti i a ritme de batucada el pesquer Nuestra Madre Loreto, que ha tornat a casa després d’haver rescatat, a final de novembre, dotze persones davant la costa de Líbia. A les deu del matí, el vaixell patronejat per Pascual Durá i amb una tripulació de dotze mariners més ha arribat al moll, on els esperaven amb una gran pancarta amb senyeres i el lema ‘Benvinguts a casa. El poble és amb vosaltres’. Entre els qui han anat a rebre’ls, hi havia els pares del patró, José Durá i Josefa Irles, la batllessa, Yolanda Seva, i el secretari autonòmic de Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero. Aquestes darreres setmanes, el Nuestra Madre Loreto era a la zona de Sicília pescant la gambeta. El 22 de novembre, un patruller libi va localitzar dues embarcacions a prop del pesquer. Tres dels tripulants van pujar a bord del vaixell valencià, però la resta es va llançar a l’aigua. El patruller es va emportar les persones que continuaven en les embarcacions i va deixar a la mar les qui s’havien llançat a l’aigua, que van ser rescatades pel pesquer de Santa Pola. Els tripulants van ser a bord del vaixell fins que el 2 de desembre un patruller de Malta els va transbordar i els va acostar a terra.

El govern aprova un decret que regula els usos institucionals i administratius del català i l’espanyol a les Illes. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha anunciat l’aprovació del decret sobre l’ús de les llengües oficials a l’administració pública de les Illes amb l’objectiu de ‘completar l’ordenació jurídica de les llengües oficials’ en aquest àmbit. ‘Aquest decret té com a objectiu regular els usos institucionals i administratius de la llengua catalana i de la castellana per respondre als principis de foment i normalització de l’ús de la llengua catalana que es desprenen en el mandat estatutari’, ha dit a la premsa. La normativa també vol garantir el dret dels ciutadans d’escollir qualsevol de les dues llengües oficials en la relació amb l’administració i, en general, els drets lingüístics sigui quina sigui la llengua oficial triada. A més, s’incorporen novetats en relació amb la implantació de l’administració electrònica i el desenvolupament de les comunicacions mitjançant internet i les xarxes socials. També preveu de reactivar la Comissió Interdepartamental de Política Lingüística, que té com a objectiu vetllar per l’aplicació d’aquest decret i pel compliment de la legislació vigent en la matèria.

Les armilles grogues es reuneixen amb diputats nord-catalans. Una delegació del moviment de les armilles grogues s’ha reunit amb els diputats Romain Grau i Laurence Gayte, de Les Republicains, per fer-los saber les seves reivindicacions i insistir en la necessitat de convocar un referèndum d’iniciativa ciutadana. La reunió s’ha fet gràcies a la moderació d’un metge que n’havia donat les regles de conducta: ser amable, no renegar, demanar la paraula i esperar fins que la donin. Una condició bàsica perquè la reunió fos productiva, donada la diversitat del moviment. Els diputats han escoltat les demandes i les han anat responent. Les armilles grogues han centrat les reivindicacions gairebé de manera monogràfica en la convocatòria del referèndum d’iniciativa ciutadana i han demanat a Romain Grau que avalés una moció sobre el tema, però ell ho ha descartat. Els manifestants han acabat la reunió amb la sensació que els polítics no havien assumit les reivindicacions, però s’han emplaçat a reunir-se una altra vegada al gener.

LA XIFRA
15% d’anul·lacions hoteleres hi ha hagut a Andorra aquest cap de setmana pels talls de carretera al Principat, segons dades del gremi.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de gener de l’any 1651 nasqué a València Tomàs Vicent Tosca i Mascó, matemàtic, cartògraf i teòleg valencià, a més de fundador del moviment dels novatores.