14.02.2017 - 15:57
|
Actualització: 14.02.2017 - 19:42
La informació que ha fet saber avui el diari Público situa la mà dreta de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, a l’epicentre de l’operació Catalunya. Avui Moragas ha comparegut al congrés espanyol com a secretari de la comissió de seguretat i el portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, ha aprofitat l’avinentesa per a demanar-li ‘qui paga la festa’ de l’operació Catalunya i etzibar-li una rastellera de preguntes. En la rèplica, Moragas ha dit que les qüestions formulades per Rufián eren ‘surrealistes’ i no n’ha respost cap. Prèviament Moragas havia respost a una intervenció del diputat del PDECat Jordi Xuclà. Li ha dit que no sabia què era la tal ‘operació Catalunya’, i que la informació de Público era una ‘xafarderia’ o una ‘maledicència’. ‘Això no es pot qualificar d’informació i això d’operació Catalunya m’és absolutament aliè’, ha dit.
Entre les preguntes de Rufián a Moragas hi havia aquestes: ‘Qui va posar el micròfon al despatx de Fernández Díaz?’; ‘S’han emprat diners públics per pagar alguna estona de relax a alguna autoritat de l’estat’ (referint-se a l’ex-rei d’Espanya, Juan Carlos de Borbó); ‘És cert que va ser vostè qui va crear l’operació Catalunya?’; ‘El seu cap, el senyor Rajoy, ho sabia? Qui paga la festa?’
🎥 @gabrielrufian a Moragas: '¿Consideran al proceso de autodeterminación catalán una amenaza para la seguridad nacional del estado español?' pic.twitter.com/IvT0hC3237
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) February 14, 2017
Moragas li replica dient que ha formulat ‘una cataracta surrealista de preguntes’, que és ‘molt lloable i molt respectuós’ però que ‘no té res a veure amb la seguretat’.
Y estas sus respuestas. Siempre ha habido Condes duques de Olivares. pic.twitter.com/BRVJakm6xQ
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) February 14, 2017
Més tard, als passadissos del congrés espanyol, Rufián ha dit que Moragas representa el pitjor no únicament de les ‘clavegueres de l’estat’, sinó del seu partit i de la política. I ha afegit: ‘Si una cosa és surrealista és que una persona que mana tant i que avui surt als mitjans per conspiracions miserables digui que això són xafarderies; això forma part de la supèrbia d’aquesta dreta tan reaccionària.’