Les àvies que han portat el govern suís al TEDH pel canvi climàtic: “Les dones grans no aguantem les onades de calor”

“Les dones grans no podem aguantar aquestes onades de calor.” Cofundadora de KlimaSeniorinnen (Gent gran pel clima), Pia Hollenstein és una de les 2.400 dones més grans de seixanta-cinc anys que han portat el primer litigi climàtic al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En una entrevista a l’ACN, Hollenstein assegura que el domini de la dreta a Suïssa impedeix d’avançar en la lluita contra l’escalfament global que amenaça el seu dret a la vida. Amb el suport de Greenpeace, han recorregut a Estrasburg per denunciar el govern suís i esperen que el TEDH es pronunciï a final d’any o principi del vinent. “D’una manera o una altra, aquesta sentència serà espectacular”, diu l’advocat Raphaël Mahaim, membre de l’equip legal que dirigeix el cas.

Mahaim, que també és diputat ecologista, anticipa un dictamen històric que creu que tindrà repercussions a tot Europa i permetrà de forçar els governs a adoptar mesures que frenin l’escalfament del planeta.

Ara que s’acaba de registrar el mes més càlid de la història i Europa s’ha vist afectat per incendis, sequeres i inundacions, Estrasburg estudia a contrarellotge la demanda de “les senyores pel clima” i dos casos similars més. Ho fa amb la màxima urgència i prioritat per intentar de donar resposta als ciutadans en poc més de tres anys. Una resolució ràpida tenint en compte els seus estàndards.

“Espero que amb totes aquestes inundacions i sequeres a l’estiu la gent s’adoni [de l’escalfament global] més que no ho fa ara”, comenta Hollenstein. El canvi climàtic és un fenomen mundial, però igual que impacta amb més cruesa en algunes parts del món, com ara les illes del Pacífic, també afecta particularment la salut d’alguns col·lectius. La necessitat de demostrar jurídicament una afectació concreta a un grup determinat va donar l’oportunitat a aquestes dones suïsses, decebudes amb els polítics, d’explorar la via judicial per exigir una acció més contundent per a reduir la contaminació.

Litigi climàtic pioner al TEDH

El cas de KlimaSeniorinnen és el primer litigi climàtic que escolta Estrasburg. El març d’enguany la sala gran del TEDH, formada per 22 jutges d’arreu d’Europa, va acollir una vista per escoltar les parts: el govern suís i l’associació de dones grans preocupades per la salut. No són les úniques. De fet, un grup de joves portuguesos va ser el primer a registrar una demanda d’aquesta mena al TEDH, un mes abans que les senyores suïsses. Tanmateix, Hollenstein reivindica amb humor que la seva entitat va néixer abans que el moviment juvenil Fridays for Future, popularitzat per Greta Thunberg.

Sigui com sigui, grans i joves han acabat plegats a Estrasburg en defensa del planeta, ja que el tribunal ha triat aquests dos casos i el d’un eurodiputat francès —que veu en risc el seu poble a causa de l’augment del nivell del mar— per marcar una pauta sobre la justícia climàtica a Europa. Així, és previst que el TEDH dicti sentència alhora per establir fins a quin punt els governs europeus estan obligats a adoptar mesures climàtiques per a respectar els drets humans dels seus ciutadans.

Què denuncia KlimaSeniorinnen?

Les senyores pel clima han denunciat Suïssa perquè no protegeix el dret a la vida i al respecte per la vida i la vida familiar (articles 2 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans). En particular, al·leguen que les autoritats han fracassat en la responsabilitat de “introduir legislació adequada” i “mesures suficients i apropiades per a assolir els objectius en la lluita contra el canvi climàtic”.

“El govern suís no fa la feina per lluitar contra el canvi climàtic, tot i l’evidència científica reconeguda pel mateix govern”, assenyala l’advocat en el litigi, i Hollenstein suggereix que podrien adoptar més mesures en àmbits com ara agricultura, alimentació, transport i habitatge.

KlimaSeniorinnen també es queixen que els han vulnerat el dret a un judici just (article 6) perquè els tribunals suïssos han desestimat repetidament les seves demandes contra el govern suís de manera “arbitrària” i “sense tenir en compte la seva situació de vulnerabilitat davant les onades de calor”.

Deshidratació, hipertèrmia, fatiga, pèrdua de consciència, rampes de calor i cops de calor són alguns dels efectes que descriu la demanda, que es basa en uns quants estudis científics. “Els metges et diuen que et quedis a casa per evitar-ho, però si he de viure tancada a casa, tindré més problemes de salut!”, protesta l’activista.

Grans expectatives

Fins ara, el TEDH només s’ha pronunciat sobre qüestions estrictament relacionades amb el medi, com ara la responsabilitat dels estats per l’abocament de residus i l’exposició a materials tòxics. Per això, hi ha una gran expectativa pel que pugui dir per primera vegada sobre justícia climàtica.

Tot i que el Conveni Europeu de Drets Humans no consagra cap dret a un medi saludable per se, s’ha instat el TEDH a desenvolupar jurisprudència climàtica perquè l’exercici de determinats drets —sobretot el dret a la vida— es poden veure afectats pels danys sistemàtics al medi.

El TEDH encara no s’ha pronunciat sobre l’acció dels estats contra el canvi climàtic, però Mahaim es mostra molt optimista i creu que forçarà Suïssa i més països a prendre més mesures per a “assolir els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle”.

“Som un país petit, però tenim una responsabilitat global”, defensa Hollenstein, tot recordant que l’estat alpí és prou ric per a assumir la part que li pertoca.