La selecció espanyola als nostres països

Fa uns quants anys, en ple debat sobre si la selecció espanyola masculina de futbol havia de jugar a l’estadi de San Mamés, a Bilbao, el diputat general de Biscaia, José Luis Bilbao, del PNB, va dir que ell només aniria a San Mamés a veure el conjunt espanyol quan hi jugués un partit oficial contra la selecció basca. Li van ploure crítiques tant dels seus companys de partit –de fet, el primer de criticar-lo va ser el batlle de Bilbao en aquell moment, Iñaki Azkuna– com dels grans representants del sector hoteler.

Sempre m’ha semblat interessant analitzar això que ha passat durant molts anys, és a dir, que la selecció espanyola no jugués ni a Catalunya ni a Galícia. Maria, a l’hemeroteca d’un diari del teu país he llegit que la selecció espanyola va jugar a Galícia per primera vegada el 2009, passats vuitanta-nou anys des de la creació de l’equip. Espanya tornarà a jugar al vostre país cap a final de març, contra Islàndia.

La qüestió també fa parlar a Catalunya, perquè la selecció espanyola s’enfrontarà a Albània al camp de l’Espanyol just tres dies abans del partit a Galícia. Fa divuit anys que la selecció espanyola no juga a Catalunya. Dos partits en tres dies: l’un a Galícia i l’altre a Catalunya… No cal fer un gran esforç per a adonar-se que han engegat tota una estratègia. El següent partit es jugarà al País Basc?

I si algú en té cap dubte, se li dissiparà només llegir què va dir Joan Soteras, el president de la Federació Catalana de Futbol, ​​sobre el partit del març, en una entrevista de ràdio concedida dimarts: “L’Espanyol va fer la sol·licitud fa dos anys, però per aquell temps la situació no era l’adequada; ara sí, tots estem més tranquils amb la qüestió política i hem de començar a normalitzar la situació.” Quan va agafar impuls, va afegir: “Començarem amb un partit no oficial i acabarem jugant partits oficials.” Va deixar aquesta perla per al final: “El Camp Nou és un lloc inigualable per a un partit de la selecció.”

Hem parlat diverses vegades de com n’és, d’important, ocupar les institucions, fins i tot aquelles en què no es fa la gran política.

Aquesta columna es publica simultàniament la mateixa setmana en català a VilaWeb, en èuscar a Berria i en gallec a NósDiario.