Les residències públiques i l’atenció primària compartiran l’historial clínic dels pacients per a millorar l’assistència

Després d’anys en què els responsables de la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat hagin treballat en col·laboració al centre d’atenció primària per agilitar l’assistència sanitària als residents i millorar-ne els resultats, començaran a compartir la història clínica dels pacients a través de la integració de les plataformes informàtiques que emmagatzemen tota aquesta informació. És fruit de l’acord entre el departament de Salut i el departament de Treball, Afers Socials i famílies, que arriba aquest 2018 als 17 centres residencials de gent gran de titularitat pública. Es calcula que poder consultar l’historial des de la residència, al costat mateix del malalt, pot agilitar tràmits administratius, derivacions a urgències o ingressos innecessaris.

En només dos anys de treball conjunt, la residència Feixa Llarga, amb 94 residents i 32 usuaris del centre de dia, ha aconseguit reduir un 65% les derivacions innecessàries a urgències i garantir la continuïtat assistencial les 24 hores del dia, durant tot l’any, a tots aquests residents. Amb l’aplicatiu que ara es posa en marxa, es poden millorar encara més aquests resultats, ja que segons ha explicat la directora del centre, Conxita Barberà, es podran optimitzar les trucades telefòniques i les visites domiciliàries, per exemple, amb un millor suport mèdic extern, i aconseguir menys derivacions en facilitar tots els tràmits.

La mesura és necessària entre altres coses, pel perfil de resident que s’ha anat consolidant els darrers anys, en aquest centre i en totes les residències de gent gran, on la complexitat i la dependència han anat guanyant terreny. I és que cada vegada l’edat mitjana és més avançada, i el 2015 ja se situava a 85,1 anys. A aquesta dada, se li suma un major grau de dependència; el 50% dels residents tenen grau III, i el perfil clínic complex, de cronicitat, que es dóna entre els pacients. Per aquest motiu, es pretén arribar aquest 2018 als 17 centres públics però no es descarta fer-ho extensible a altres operadors. Així, amb la història clínica compartida, el metge o infermer disposa online en un dispositiu mòbil tot l’expedient sanitari i per tant, es pot saber la prescripció última d’un medicament o altres característiques del malalt que permetin evitar l’activació d’un altre dispositiu o, si és necessari, que es faci amb més eficàcia.

David Elvira, secretari general en funcions del departament de Salut, ho ha qualificat de ‘salt qualitatiu’ per als metges de les residències i també per als pacients i familiars que, ha dit, en aquest cas ‘no volem que facin de correus’. El secretari del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, ha especificat que calia impulsar una plataforma d’aquestes característiques que permeti assistir al perfil de resident actual.

Per a Iglesies ‘salut cura i afers social cuida les persones’ i per això creu que una millor interrelació dels dos sistemes ha de donar aquesta resposta a la configuració demogràfica actual. Es calcula que en un futur, i amb base al funcionament als centres públics, la mesura es podria estendre a la resta de residències d’arreu del país, públiques o privades, i per tant, 1a 1.600 centres amb una capacitat global de 70.600 places. Les 17 residències públiques, actualment, tenen una capacitat de 18.19 places i compten amb 184 professionals, entre persona mèdic i d’infermeria.