Les quatre Turíngies d’Espanya que serien imperdonables a Alemanya

Aquesta setmana el land alemany de Turíngia ha estat notícia. El candidat a primer ministre, el liberal Thomas Kemmerich, fou investit gràcies als vots del seu partit, dels de la CDU i els de l’extrema dreta, Alternativa per Alemanya (AfD). Els ultres el van votar per evitar que fos elegit un candidat de l’esquerra. El dirigent de Die Linke a Turíngia, Bodo Ramelow, havia arribat a un acord de coalició amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) i els Verds, fet que li permetia de ser triat en tercera volta per majoria simple.

El trencament del cordó sanitari contra l’extrema dreta ha desencadenat un terratrèmol polític a Alemanya. Ha rebut crítiques de la majoria dels partits polítics i va ser qualificada ‘d’imperdonable’ per la cancellera alemanya, Angela Merkel, que avui ha advertit que el resultat s’ha de revertir. La pressió sobre Kemmerich ha vingut també de la seva mateixa agrupació, el Partit Liberal (FDP), i del seu president, Christian Lindner, que ha anat a Turíngia amb l’objectiu d’aconseguir-ne la dimissió i una convocatòria electoral. Finalment, Kemmerich ha cedit en totes dues reclamacions i ha dissolt el parlament.

La reacció tan contundent dels partits demòcrates alemanys contrasta amb els de l’estat espanyol, on el PP i Ciutadans no han tingut gens de pudor de pactar amb l’extrema dreta per governar comunitats autònomes i ajuntaments després de les eleccions del maig. En cap de les dues eleccions generals els dos partits de la dreta espanyola no han pogut unir els seus vots als de Vox i aconseguir el govern espanyol.

Les Turíngies d’Espanya es poden dibuixar en un mapa de l’estat autonòmic que s’ha fet viral aquestes últimes hores a les xarxes. Són Andalusia, la primera comunitat on el PP i Cs van pactar amb Vox, el gener del 2019; i la Comunitat de Madrid, Múrcia i Castella i Lleó. A l’estat espanyol no s’ha proposat de fer cap cordó sanitari a l’extrema dreta, com s’ha fet històricament a la majoria dels estats europeus, i la dreta no solament hi ha pactat, sinó que també n’ha assumit part del discurs.