15.10.2015 - 02:00
No estem encallats. Però l’endemà del 27-S no va ser com molts ens pensàvem que seria. La incertesa i els nervis s’han apoderat de moltíssima gent que ho ha donat tot perquè això sortís bé. Però ara els desigs, els anhels i les esperances s’han de concretar en fórmules polítiques, calendaris i noms. I no és pas fàcil, perquè cada casa és un món. I cada partit té una olla de grills pròpia. El problema ja no és tan sols trobar l’entesa –és a dir, l’equilibri– entre partits, sinó que cal cercar l’acord a dins de cada formació. Junts pel Sí és una mena d’arca de Noè amb moltes espècies diferents. I a la CUP no tothom té la mateixa voluntat d’entesa amb els qui pensen diferent.
Diguem-ho clar: el 27-S dóna un poder a la CUP que ni ells ni els altres no s’esperaven. El pla era que Junts pel Sí es podria valer tot sol per a fer govern i que la CUP acabaria de donar la força parlamentària a l’hora de fer els passos decisius que el full de ruta preveia. Però la capritxosa aritmètica parlamentària no ha anat a favor del pla que em fa l’efecte que tothom comprava abans de votar. I ara cal fer la quadratura del cercle o ensorrar la torre i tornar-la a aixecar. Quines sortides hi ha per a aquest atzucac?
Sortida 1. JxSí i CUP tanquen un acord pel qual Mas és president; el govern impulsarà un pla de xoc social i desobeirà les suspensions cautelars imposades pel Tribunal Constitucional contra el decret de pobresa energètica i la resta de lleis de caràcter social. Dos diputats de la CUP votaran a favor de la investidura i la resta s’abstindrà. Si mesos enrere van fer un ‘sí crític’, ara poden fer una ‘abstenció generosa’. El govern obté el compromís de la CUP d’aprovar el pressupost i la garantia de suport parlamentari per als passos prevists en el full de ruta.
(1) A les eleccions espanyoles, s’hi presenta una llista de la societat civil sense polítics ni partits amb el suport de CDC, ERC, CUP, Demòcrates, Moviment d’Esquerres, etc. L’objectiu és refermar el resultat del 27-S i demostrar que la majoria és sòlida per a continuar avançant.
Sortida 2. No hi ha manera de tancar cap acord satisfactori per a les dues parts. Junts pel Sí i la CUP no troben l’equilibri. Ni JxSí està disposat a sacrificar Mas, ni la CUP a votar-lo. Les exigències en els gests de desobediència de la CUP no agraden als sectors més moderats de JxSí, que consideren que poden espantar sectors de població que han donat suport a la independència però que no són incondicionals. La CUP prioritza ser coherent amb les seves propostes electorals i considera que un sector de l’esquerra rupturista que ha votat independència no seguirà si no compleixen.
(2) Això aboca el país a unes noves eleccions el març del 2016. Per tant, ens trobem amb dues convocatòries electorals: espanyoles i catalanes. CDC i ERC decideixen ara de provar la fórmula que els republicans havien defensat des del 9-N fins a l’estiu passat i presentar-se separats. La CUP manté el criteri de no participar en les eleccions espanyoles i es prepara per als nous comicis al parlament.
Sortida 3. Mas renuncia a la presidència. No ha perdut cap referèndum, però fa com Salmond a Escòcia. Romeva assumirà la responsabilitat. La CUP aconsegueix imposar un president malgrat aportar tan sols el 17% dels vots independentistes. Per contra, el ritme i les formes de la construcció de l’estat, els decideix JxSí d’acord amb el seu programa.
(3) JxSí prepara la candidatura de Mas al congrés espanyol el 20 de desembre. Com va fer ERC amb Carod i l’SNP amb Salmond, el president processat per haver posat les urnes el 9-N és la cara de l’independentisme per a les eleccions espanyoles. La CUP hi dóna suport sense participar-hi, més enllà de posar Francesc Ribera ‘Titot’ en la tercera posició.
Sortida 4. Es crea un govern excepcional de concentració amb una durada limitada de sis a deu mesos. Mas, president. Junqueras, cap de govern. Romeva, Afers Estrangers. Anna Gabriel, Procés Constituent i Participació. Neus Munté, Afers Socials i Pla de Xoc. Elisenda Paluzie, Economia i Hisenda. Antoni Castellà, Interior i Governació. David Fernàndez, Transparència i Pla de Xoc Anticorrupció. Germà Bel, Mobilitat i Territori. Carles Viver i Pi-Sunyer, Justícia. Montserrat Palau, Cultura. Irene Rigau, Ensenyament. Marina Geli, Salut. Es basteix la república catalana tal com s’havia anunciat.
(4) No es fa llista independentista a les eleccions espanyoles. Es pretén enviar un missatge nítid al món a través de l’abstenció. La desconnexió és un fet. Ja no hi ha independentistes, sinó republicans. Es concreta el compromís de fer un referèndum vinculat a la constitució republicana la tardor vinent. Se sol·licita l’adhesió ràpida del nou estat a la UE. Els catalans no deixen de ser ciutadans europeus de ple dret mentre l’estat espanyol no reconegui la independència.
Evidentment, totes quatre opcions tenen pros i contres. No crec que n’hi hagi cap de perfecta. M’estimaria més que s’imposés la hipòtesi primera o quarta perquè em sembla que són les que ajudarien a reforçar encara més la majoria social per la república catalana independent. També és cert que les fórmules per a les eleccions espanyoles podrien intercanviar-se en algunes hipòtesis. Però em sembla que són opcions que s’ajusten a la lògica de cada sortida.
Els passos fets ja no es poden desfer. I no hi ha marxa enrere. La sortida que trobin els qui negocien determinarà el ritme, el suport social i l’acceptació internacional del procés cap a la independència. Però tinc la impressió que, en aquesta qüestió, tots els camins porten a Roma. Potser tots tots no. Segur que es poden fer les coses prou malament per a engegar-ho tot en orris. Ara, de moment, convergents, republicans i rupturistes han demostrat que saben trobar fórmules per a evitar-ho.
