Les quatre claus que expliquen l’èxit de Trump

1. Trump tenia raó quan deia que la classe mitjana blanca, obrera, era la clau de l’elecció. Per primera vegada en dècades, un republicà s’ha atrevit a cercar els vots en els estats tradicionalment demòcrates de la zona industrial dels Estats Units, des de Michigan a Pennsilvània. Ningú no es pensava que pogués vèncer en aquests estats, però s’ha demostrat que tenia raó. Trump confiava a guanyar-hi, convençut que les posicions de Clinton a favor de la globalització i les grans empreses no podien imposar-se en un territori que ha perdut molta ocupació per la deslocalització i la crisi.

2. Trump no ha tingut cap escrúpol moral a l’hora de fer servir la por com a argument electoral. Especialment la por de les minories, sobretot dels àrabs i dels musulmans, per una banda, i dels hispans per una altra. I l’Amèrica profunda hi ha respost de la manera que ell pensava. Donant la culpa als emigrants mexicans i del sud de la pèrdua d’ocupació i acusant tots els musulmans de fer perillar la seguretat i la llibertat.

3. Trump ha sabut presentar-se com el candidat contra els polítics. Els demòcrates li han aplanat el camí triant Hillary Clinton de candidata: era difícil de trobar ningú que representés amb més claredat el polític professional. Molt probablement Bernie Sanders, amb un missatge antiglobalització, hauria tingut moltes més probabilitats de guanyar contra Trump que no pas Hillary Clinton. I el fet que el Partit Republicà es trobés dividit, amb molts líders contra seu, no ha fet sinó reforçar la seva imatge d’inconformista i valent. D’alguna manera, podem dir que votant Trump la gent ha votat contra Washington i allò que Washington representa.

4. Finalment, Trump ha creat un model de campanya, molt directe, que no depenia d’allò que deien els grans mitjans de comunicació. Els mitjans ha anat consistentment en favor de Clinton, amb molt poques excepcions. Però han propagat un missatge que simplement no ha arribat als milions de votants de Trump, que s’han estimat més de no creure’s tot allò que s’explicava sobre el seu candidat. A més, en aquest missatge dels mitjans, Clinton hi ha abocat la meitat dels diners de la campanya.