22.08.2016 - 22:00
Qui més defensa unes primàries obertes, que no protegeixen de les asimetries, sol ser qui més surt per la tele, de la mateixa manera que qui més defensa el lliure mercat sol ser qui té un monopoli.
És realment preocupant això que partits tradicionals com ara Podemos van fent amb la ‘nova política’ ciutadana després d’utilitzar la seva posició dominant als mitjans de comunicació per a apoderar-se’n davant de l’opinió pública.
Després de les primàries d’aquesta setmana a En Marea –la candidatura gallega de confluència a les eleccions autonòmiques de setembre– és difícil per a qualsevol persona honesta continuar passant per alt l’elefant a l’habitació: com la transparència i la participació han passat de ser eines ciutadanes per a controlar el poder a propaganda d’aquest poder mateix per a controlar la ciutadania [1].
El mètode escollit per a configurar les llistes ha estat unes primàries que han premiat els ‘fanboys’, que votaven llistes completes sense pensar en res. I castigava no solament els votants que van votar persones concretes després d’assumir el cost d’informar-se’n, si no els activistes i ciutadans que es van esforçar a crear llistes transversals que reflectien la pluralitat de la societat enlloc del clàssic repartiment a ganivetades dels càrrecs, tradicional al sistema de partits.
El resultat: Podemos Galícia –una sucursal de l’aparell a Madrid, els candidats de la qual representen una franquícia televisiva amb una implantació ciutadana ben escassa i una actitud que ha boicotat tot el procés– és la candidatura més representada, mentre que ANOVA, la candidatura amb més recorregut, que ha estat més generosa en el procés i que més es va esforçar a compondre llistes transversals en comptes de repartir els llocs entre els seus càrrecs, és la més poc representada.
Més enllà de totes les qüestions tècniques que comencen per la manca de rigor i de neutralitat de la plataforma escollida per al vot electrònic a les primàries [2], aquestes es barregen amb qüestions polítiques que comencen per convertir la sagrada unitat de l’esquerra en un objectiu en si mateix per sobre de tot justificant la inclusió de Podemos Galícia en el procés després que l’havia boicotat [3] i acaba modificant el procés per adequar-s’hi. D’aquesta manera va sorgir la paradoxa que els votants havien de ser inscrits prèviament i tenir escannat el carnet d’identitat per poder votar a les primàries, excepte si eren de Podemos. En aquest cas no s’hi havien d’inscriure prèviament i votaven des de la plataforma del partit mateix.
La culminació va arribar durant el dia de la votació, quan tots els pesos pesants i l’aparell mediàtic de Podemos es va bolcar a mobilitzar el vot acrític a les seves llistes completes.
Llavors va ser evident que aquesta era l’estratègia des del principi. Arran del fanatisme i la manca d’intel·ligència estratègica de la direcció de Podemos a Galícia, la direcció de l’aparell a Madrid sabia des del principi –i així ho va imposar– que presentar-se sense rival seria un desastre i que l’única manera de tenir algun pes a Galícia era, una vegada més, parasitant la feina d’unes altres iniciatives ciutadanes.
Tot i que confiem que la feina dels grups i ciutadans que fa anys que treballen amb concreció tingui més pes a l’hora de definir el full de ruta de la candidatura d’En Marea que els llocs que tingui l’aparell de Podemos, creiem que no fer una anàlisi sobre com l’aparell d’un partit ha manipulat a plena llum del dia i sense complexos un procés ciutadà és una temeritat. Les primàries d’En Marea marquen un abans i un després i continuar actuant en les diferents candidatures ciutadanes ignorant què ha passat i permetent aquest grau de fatxenderia seria una ingenuïtat perillosa.
Sergio Salgado i Simona Levi
(Membre i fundadora del col·lectiu d’activistes Xnet, dedicat a projectes de democràcia en l’era digital, la tecnopolítica i el hacktivisme com ara 15MpaRato, l’acusació ciutadana que va obrir i impulsar pel cas Bankia)
