14.12.2018 - 21:50
Aquesta setmana, Primàries Catalunya ha començat el procés per a configurar les llistes de cara a les eleccions municipals del mes de maig. Concretament, entre divendres i diumenge es vota en la primera volta de les primàries a la ciutat de Barcelona. La resta de municipis tenen un altre calendari, amb una sola votació que es farà el primer de febrer.
Segons els impulsors, l’objectiu és aconseguir com més batllies independentistes millor, a més de fer un exercici d’apoderament ciutadà, amb el control de tot el procés, dels candidats al programa electoral. La iniciativa té el suport de l’ANC i altres agents de la societat civil.
On es presenten les llistes?
De moment, hi ha mig centenar de municipis que faran primàries o bé treballen per fer-les. En tots aquests pobles i ciutats, tret de Barcelona, el termini per a presentar candidatures és el 18 de gener, de manera que encara poden sorgir més iniciatives.
Es faran primàries a les quatre grans ciutats, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Les primàries han fet forat, principalment, a la demarcació de Barcelona, on es faran la majoria de votacions, el 70% de les garantides, tot i que no s’hi aplega ni un quart dels municipis principatins. Moltes són ciutats grans, com Mataró, l’Hospitalet, Cornellà, Cerdanyola, Terrassa, Sabadell i Manresa, i a més, amb un clar accent metropolità, atès que 25 dels 31 municipis de la demarcació on es poden fer primàries són del Barcelonès i les cinc comarques limítrofes, que és on es concentra la majoria de la població principatina.
També hi ha garantida la votació de primàries a ciutats destacades com Reus, el Vendrell, Tortosa i Cambrils, i a les viles de Calafell, Santa Cristina d’Aro, l’Escala, Blanes i Calonge, entre més.
A Lleida, l’independentisme va obtenir més del 50% dels vots en les eleccions del 21-D, però hi governen els socialistes, amb un pacte amb Ciutadans, que ha destacat per algunes propostes polèmiques com la retolació bilingüe i l’oposició a retirar plaques franquistes.
Quin tipus de municipis són?
La iniciativa neix com un projecte transversal, en què tots els municipis eren convidats a organitzar-se per fer primàries. Però, finalment, s’ha acabat consolidant en nuclis amb un perfil concret. Hi ha dues dades relacionades amb l’independentisme que poden exemplificar bé les diferències entre els municipis on es fan primàries i els que no en fan.
Una primera, és que en el 60,1% dels municipis principatins (576 de 947), l’independentisme va assolir més del 70% dels vots en les eleccions del 21-D de l’any passat. En canvi, pel que fa als municipis que tenen intenció de fer primàries, només en el 5,88% el percentatge de vot independentista va arribar al 70% (3 de 51).
Una segona dada estretament vinculada a la primera és que només en un 14% dels municipis principatins (135 de 947), l’independentisme va quedar per sota del 50% dels vots el 21-D. En canvi, en el cas dels municipis que preveuen de fer primàries, són el 55% (28 de 51) que no van arribar a la meitat dels vots.
Sembla clar que allà on la majoria és més que assegurada no han considerat necessari de tirar endavant aquesta iniciativa. En canvi, s’han mobilitzat per fer primàries allà on l’independentisme no suma cap majoria còmoda i, per tant, han pensat que calia una estratègia.
Convé destacar que la gran majoria de municipis on es fan primàries (73%) es troba en un resultat força ajustat entre partidaris i contraris a la independència. Entre el 35% i el 65% dels vots.
Una alternativa als partits independentistes
Una altra comparació que ens mostra el perfil d’aquests municipis és el partit que hi governa. En el 74% dels municipis principatins, hi ha un batlle d’ERC o de CiU. El PSC només té un 13% de les batllies.
En canvi, a les ciutats, pobles i viles on preveuen de fer primàries, la proporció canvia radicalment, amb un 47% de municipis governats pels socialistes i poc més d’un terç amb un batlle d’ERC o de CiU.
Les diferències són clares, i en la immensa majoria de municipis on governa l’independentisme no es fan primàries.
L’anàlisi encara es podria portar una mica més enllà. En set dels municipis governats per batlles socialistes, l’independentisme va assolir més de la meitat dels vots el 21-D. Per tant, podrien ser consistoris on, en un context d’unitat en què es remarqués el caràcter plebiscitari de les eleccions, hi podria haver fàcilment una majoria independentista.
Entre aquests municipis, hi ha, per exemple, Centelles (Osona), on l’independentisme va assolir un 73% dels vots el 21-D però hi governa el PSC amb majoria absoluta. El PSC també té unes majories importants a Ulldecona i Granollers, tot i que aquests grups municipals mantenen un sentit molt més catalanista que no pas la direcció del partit.
Als municipis governats per CiU on s’ha portat la iniciativa també hi ha un perfil diferenciat. La majoria són ciutats grans on l’independentisme és fort i és fàcil que es creï un nucli disposat a organitzar-se. És el cas, per exemple, de Girona, Reus, Tortosa, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Manresa.
Les primàries: sumaran o restaran?
En un principi, les primàries partien d’una premissa molt clara. Tenint en compte que allà on cap candidat no arriba a la meitat dels vots del consistori hi governa la llista més votada, si s’agrupava tot el vot independentista en una sola candidatura, seria primera força en la majoria de municipis fragmentats. Actualment, per exemple, Ada Colau govern a Barcelona amb un 25% dels vots. I a Mataró els socialistes tenen la batllia amb un 18%.
En alguns municipis, l’independentisme difícilment obtindrà la majoria, però té prou força per a ser la llista més votada. A més, en molts casos és molt complicat que hi hagi una majoria alternativa, tenint en compte que potser s’haurien de posar d’acord els comuns amb Ciutadans i, fins i tot, amb Vox en el futur.
Un altre motiu pel qual podia ser útil és perquè no es perdés cap vot, com ha passat en alguns casos. A Cornellà de Llobregat, per exemple, CiU va obtenir un 4,18% de les paperetes i aquests vots es van descartar automàticament.
Però, tot i aquests objectius inicials, ha passat que les tres forces independentistes principals (PDECat, ERC i CUP) se n’han mantingut al marge, amb una clara predisposició a presentar un candidat propi.
Per tant, podria succeir la contrària i que, en comptes d’agrupar tot l’independentisme, amb les primàries s’acabés presentant una llista més. En aquesta hipòtesi, encara és una incògnita si els impulsors de les primàries mantindran la candidatura o si la retiraran i, mentrestant, simplement, mantenen la posició per mirar de forçar els partits.
També és cert que hi ha altres motius per a les candidatures que proposa Primàries Catalunya, més enllà de maximitzar el vot. Per exemple, situar l’independentisme per sobre d’interessos partidistes, forçar una regeneració política en alguns municipis i posar l’accent en l’apoderament ciutadà, amb la capacitat dels inscrits de controlar tot el procés de configurar la llista i elaborar el programa electoral.
Les primàries són un projecte nascut per guanyar, sobretot, allà on no tenen èxit els partits independentistes. Però encara té un futur incert i, en gran part, pot dependre de la força que acumuli fins aleshores la iniciativa. El 26 de maig de 2019 es podrà comprovar si, finalment, es presenten arreu, si serveixen per a sumar i si es poden convertir en un nou actor clau de la política catalana i del procés independentista.
