Les portes giratòries, distanciar-se dels partits i la dissolució, a debat a l’assemblea de l’ANC

La independència de l’ANC respecte dels partits i la necessitat de tenir una estratègia pròpia centren bona part de les 118 esmenes que s’han presentat a la ponència del full de ruta que l’entitat votarà demà a l’assemblea general ordinària, a Barcelona. Fins i tot, una de les dues esmenes a la totalitat apunta a la dissolució de l’entitat sobiranista si no hi ha una ‘estratègia i una tàctica pròpies no supeditades a interessos aliens a l’independentisme’. Altres esmenes parcials proposen fórmules per a evitar el traspàs directe i immediat dels membres del secretariat a les llistes electorals dels partits. D’altra banda, la implantació de la República centra el debat sobre els passos que s’han de seguir en el procés.

Els dos últims presidents de l’ANC han format part de llistes electorals de partits just després d’haver deixat la presidència de l’entitat. Carme Forcadell es va presentar a les llistes d’ERC a les eleccions del 27 de setembre del 2015 i Jordi Sànchez va fer igual en els passats comicis del 21 de desembre, en aquest cas com a número dos de JxCat. ‘L’ANC no s’ha de poder utilitzar com a plataforma de llançament al món de representació parlamentària’, diu, en aquest cas, l’esmena 34.

En aquest sentit, moltes de les propostes per a modificar la ponència del full de ruta expliciten la necessitat de mantenir i reforçar la independència de l’ANC respecte dels partits polítics. De fet, aquest compromís ja és inclòs en la ponència, però és assenyalat com un dels problemes de l’entitat. Un exemple és que, més enllà de la formació de govern, l’entitat no ha estat capaç de marcar perfil i assenyalar als partits quin és el camí a seguir.

• Aires de renovació al secretariat de l’ANC

David Minoves, president del CIEMEN, i que té previst de presentar-se al secretariat nacional de l’entitat, deia aquesta setmana a VilaWeb que l’ANC havia de recuperar la transversalitat: ‘L’ANC no ha estat capaç de mantenir-la i hi ha hagut una tendència a esbiaixar-se. Han donat oxigen a arguments d’algunes forces polítiques. Algun comunicat i alguna consulta interna han coincidit en el temps i amb els arguments de Junts per Catalunya. Això motiva enfrontaments i resta força.’

Per a millorar aquesta independència respecte dels partits, l’assemblea territorial de Solsona proposa que totes les persones que formin part del secretariat nacional de l’entitat signin un document de bones pràctiques en què es comprometin a no formar part d’una llista electoral fins que no hagi passat, com a mínim, un any després d’haver deixat el secretariat. En la mateixa línia, una altra esmena opta per prendre mesures per tal d’evitar el traspàs directe de membres del secretariat a les llistes i estructures dels partits.

L’assemblea de Gràcia vol introduir en el text de la ponència que es garanteixi la llibertat de moviments i no supeditar l’acció de l’ANC als interessos de cap partit, salvaguardant la llibertat de l’entitat per a exigir a qui calgui allò que calgui a cada moment.

‘Dissolució’
Fins i tot, una de les dues esmenes a la totalitat avisa que si l’ANC no esdevé ‘l’eina de canvi necessària amb una estratègia i una tàctica pròpies no supeditada a interessos aliens a l’independentisme’, l’ANC passaria a ser una organització garant de l’statu quo. ‘Esdevindria inútil com a organització de coordinació i canalització del moviment independentista i es faria necessària la seva dissolució per a formular nous plantejaments organitzatius’, alerta el text alternatiu.

Aquesta mateixa esmena a la totalitat demana que l’ANC no es dediqui només a pressionar el govern sinó que sigui un agent amb capacitat de prendre decisions estratègiques. I proposa de crear un comitè on siguin representades totes les organitzacions, sindicats, partits i associacions per afavorir un marc d’actuació unitària.

Implantació de la República
L’altre debat destacat en el marc de la ponència política és com s’ha d’implantar la República després dels esdeveniments d’aquests últims mesos. El text inicial insta el govern de la Generalitat a ‘construir la República proclamada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que duu a terme l’estat’. Un poder efectiu i no depenent de l’estat espanyol en els següents àmbits: control de la hisenda, poder judicial i garantia de la seguretat dels catalans.

Sobre aquesta qüestió, una esmena de la territorial de Llinars insta el govern i el parlament a construir la República en la mesura que sigui possible, i argumenten que, tenint en compte la situació actual de les institucions, és poc realista demanar una construcció real de la República. Una altra de les esmenes presentades defensa un referèndum supervisat per les Nacions Unides o un dictamen internacional favorable a la declaració d’independència. Des de Badalona, es proposa de promoure ‘vies imaginatives’, com ara l’assemblea de càrrecs electes que permetin de superar les limitacions del marc autonòmic i es pugui avançar en la construcció de la República.

Data per a les eleccions
Per una altra banda, l’entitat encararà el mes vinent la renovació dels setanta-set membres que conformen el secretariat nacional –l’òrgan executiu de l’entitat– i que, al seu torn, haurà de triar un nou president. És previst que la comissió electoral proposarà durant l’assemblea que les eleccions es facin el 17 de març, una data que haurà de ser validada pels socis.