Les portes giratòries de Montilla grinyolen

  • L'ex-president va prendre dues decisions que van afectar Enagas durant el seu mandat com a ministre d'Indústria espanyol *** El Consell permetrà la mobilitat interna a tot el País Valencià quan entri a la fase 3 *** Tornen les mobilitzacions pels presos polítics a Perpinyà després del coronavirus

VilaWeb

Text

Pere Martí

03.06.2020 - 20:15
Actualització: 04.06.2020 - 11:43

TEMA DEL DIA
Sospita. De portes giratòries, sempre n’hi ha hagut, a la política. Hi solen passar alts càrrecs que han estat en posicions de poder i que al cap d’uns quants mesos o anys són fitxats per empreses privades, normalment de sectors estratègics regulats i, sobretot, energètics. És una manera de pagar serveis prestats quan el polític en qüestió era al sector públic. La llei no ho prohibeix, però la sospita és inevitable i apareix el dubte sobre les seves decisions anteriors com a responsable polític i sobre els motius que les van impulsar. Les portes giratòries no tenen ideologia, són tant de dretes com d’esquerres, però són èticament reprovables i moralment inacceptables.

El fitxatge recent de l’ex-president de la Generalitat José Montilla per l’empresa energètica Enagàs ha reobert el debat sobre aquesta pràctica dubtosa. És una empresa on sis dels quinze membres del consell d’administració són ex-alts càrrecs del PP i el PSOE. La porta giratòria de Montilla grinyola més com a ministre d’Indústria: entre el 2004 i el 2006 va avalar dues decisions que van afectar Enagàs. La primera va ser el 2006, quan va facilitar que l’actual president d’aquesta companyia, Antonio Llardén (considerat pròxim al PSC), fos nomenat conseller d’Enagàs, llavors en representació de Gas Natural, si bé Llardén no va ser nomenat president fins el 2007, quan Montilla ja era president de la Generalitat i la cartera d’Indústria la detenia Joan Clos.

La segona decisió de Montilla va ser el seu suport sense fissures a la construcció del magatzem de gas Castor. Enagàs formava part d’una de les empreses promotores del projecte, que com a ministre va defensar a peu i a cavall. El va qualificar d’urgent, necessari i prioritari, tot i que finalment va haver de tancar-se pels sismes que causava a les costes de les terres de l’Ebre i dels Ports. El tancament va costar 1.300 milions d’euros, que l’estat espanyol va haver de pagar a l’empresa ACS, propietat de Florentino Pérez. La plataforma Castor era un projecte d’ACS (66,67%) i Castor Limited Partnership (CLP, 33,33%), empresa de la qual Enagàs tenia el 37,7% de les accions. Però, a més, era previst que quan entrés en funcionament, ACS vendria la seva participació a Enagàs, cosa que no va arribar a passar.

Naturalment, Montilla ha renunciat al sou d’ex-president, de 92.000 euros anuals, per passar a cobrar la substanciosa nòmina, com a membre de consell d’administració d’Enagàs, de 160.000 euros. Però pretén exercir la seva tasca privada des del despatx d’ex-president, com ha revelat avui el diario.es, un despatx que costa 400.000 euros a la Generalitat, amb tres persones a la seva disposició. La llei de l’estatut dels ex-presidents de la Generalitat, aprovada el 2003, permet als ex-presidents de combinar l’activitat privada amb la pública, però no preveu que l’activitat privada es pugui fer des del despatx públic. Aquí hi pot haver un conflicte jurídic, tot i que Montilla ha negat en un piulet que treballi per a Enagàs al despatx d’ex-president.

Més enllà de la llei, Montilla degrada la institució de la Generalitat practicant les portes giratòries d’una manera tan pornogràfica. Ja ho va fer quan va acceptar de ser senador, però ara hi ha un joc d’influències que potser no es pot tipificar legalment de corrupció, però que és clarament reprovable d’un punt de vista ètic. Vist l’ús que fa de les seves prebendes com a ex-president, el govern hauria de pensar si no ha de canviar la llei, perquè la Generalitat està obligada a preservar la seva dignitat institucional.

MÉS QÜESTIONS
El Consell permetrà la mobilitat interna a tot el País Valencià quan entri a la fase 3. El president de la Generalitat, Ximo Puig, espera que el govern espanyol autoritzi la mobilitat dins les comarques del País Valencià abans no acabi la fase 2; però si no és així, ha avançat que el Consell ho autoritzarà quan assumeixi el control de la gestió de la pandèmia, a la fase 3. En una trobada amb la premsa a la Fira de València, Puig ha insistit que quan el govern recuperi la capacitat de decisió, cosa que en teoria ha de passar durant la fase 3, el País Valencià serà un tot i no es mantindrà ‘provincialitzat’. Aquesta decisió permetria les visites a familiars de totes tres demarcacions i els desplaçaments a segones residències. La intenció de Puig també és autoritzar els desplaçaments a Catalunya i a les altres comunitats autònomes limítrofes sempre que siguin a la mateixa fase de desconfinament que el País Valencià i es mantinguin totes les prevencions. De tota manera, ha lamentat la manca d’informació del govern espanyol respecte de tots aquests moviments. Puig també confia que a partir de la fase 3 es podran tornar a fer actes a la Fira de València i ha anunciat que la setmana que ve es reunirien tots els departaments del govern del Botànic per preparar la sortida de l’estat d’alarma.

El parlament balear demana al govern espanyol que no implanti cap ecotaxa aèria. La Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial del parlament ha aprovat una proposta del PI amb què es demana al govern espanyol que no aprovi cap ecotaxa aèria que afecti els territoris extrapeninsulars. Aquesta petició ha estat aprovada amb els vots a favor de PI, Cs, Vox, Unides Podem, PP i PSIB, el vot contrari de GxF i l’abstenció de Més per Mallorca. Els dos socis del govern de Francina Armengol han votat diferentment. El diputat del PI Josep Melià ha explicat que la proposta d’aquesta ecotaxa aèria implica la negació del fet insular perquè per als residents dels territoris extrapeninsulars agafar l’avió no és pas una opció sinó una necessitat. Segons Melià, suggerir aquesta mesura només demostra un desconeixement total de la realitat territorial de l’estat espanyol i dels problemes derivats de la falta de connectivitat de les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. En virtut del text aprovat, el parlament també reclama a l’estat espanyol que garanteixi la connectivitat d’aquests territoris, sigui amb la península o entre ells mateixos, sense cap sobrecost que encareixi encara més la comunicació. Finalment, demana de fixar uns preus màxims de referència –tarifa plana– en els trajectes entre illes o amb la península. Aquest darrer punt ha tingut el suport de Més i el vot contrari de Vox i Cs.

Tornen les mobilitzacions pels presos polítics a Perpinyà després del coronavirus. Les mostres de suport als presos polítics catalans no s’han pas aturat en cap moment malgrat la crisi del coronavirus, però avui tornaran a sortir al carrer. Amb l’arribada de la pandèmia, el Comitè de Solidaritat Catalana va adaptar les mobilitzacions a les circumstàncies sanitàries i durant el temps del confinament tot s’han fet telemàticament. Cada setmana el comitè ha publicat cançons, poesies, lectures i més mostres de suport als represaliats. Però a partir d’avui ja tornen a ser al carrer. Com és habitual, l’acte començarà a les 18.00 a la plaça de l’Aragó i els manifestants aniran fins a la plaça de la Victòria, al peu del Castellet, on es faran els parlaments. Els manifestants hauran de respectat les normatives sanitàries.

LA XIFRA
El 80% dels treballadors del sector de la restauració andorrana han recuperat la feina després de l’aixecament dels ERTO a principi de maig, segons fonts del sector. Tot i que no hi ha tantes taules i alguns establiments han limitat l’horari d’obertura, les exigències d’higiene i seguretat fan necessària la feina dels treballadors.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de juny de 1763, en virtut del tractat de París, els britànics tornen a ocupar l’illa de Menorca. Sir Richard Kane, va ser el primer governador britànic de l’illa.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor