05.09.2017 - 18:31
|
Actualització: 05.09.2017 - 19:47
A mesura que s’acosta el moment de la convocatòria del referèndum, els mitjans espanyols crítics amb el procés independentista han anat canviant el discurs: de negar la possibilitat del referèndum han passat a desqualificar-lo per les condicions en què es farà o bé a reclamar al govern espanyol que actuï per evitar-lo. Es presenta constantment la paradoxa del menysteniment del referèndum i l’afirmació que no servirà de res, que serà ‘un altre 9-N’, que no tindrà garanties, etc., tot plegat barrejat amb la crida al govern de Rajoy perquè tingui mà ferma i faci tant com calgui per impedir-lo. D’ací ve que en aquests diaris, com més va més sovint, vagin apareixent tot de senyals de por per l’1-O, una por que sobretot té a veure amb la possibilitat que el referèndum surti bé i obri el camí inexorable cap a la independència.
La impotència de ‘la inacció’
‘El separatisme prem l’accelerador’, era el títol de la tertúlia d’ahir en el programa del locutor Federico Jiménez Losantos a l’emissora EsRadio. Hi participaven, entre més, el director d’El Español, Pedro J. Ramírez, i el periodista Herman Tertsch. Les coses que s’hi van dir han passat força desapercebudes fins avui, quan s’ha fet viral un fragment del vídeo de la tertúlia en què Ramírez assenyalava Soraya Sáenz de Santamaría i el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, de ser ‘els qui mouen els fils’ dels mitjans i de la policia per a mirar de ‘fer mal al separatisme’, en relació amb els atemptats del 17-A.
A Madrid ja admeten obertament que el Govern de Rajoy ‘mou fils’ a mitjans i policia per atacar als Mossos aprofitant l’atemptat del 17A. pic.twitter.com/kTqA1keJAd
— Federico (@AquestFrederic) 5 de setembre de 2017
A més d’aquesta revelació sobre una suposada estratègia planificada d’aprofitament polític de la matança per part de la Moncloa, en aquella tertúlia tant Pedro J. Ramírez com Jiménez Losantos criticaven que el govern espanyol no hagués activat l’article 155 per a prendre les competències a la Generalitat, lamentaven que ara ja fos massa tard per a fer-ho i dubtaven de la possibilitat que el Tribunal Constitucional espanyol tingués cap manera d’impedir l’1-O, fins i tot en el supòsit d’una inhabilitació de Carles Puigdemont. Ací podeu escoltar la tertúlia íntegra.
Aquesta por, l’ha exhibida aquests últims dies amb molta contundència el diari ABC. Per exemple, en aquest editorial de divendres passat, titulat ‘És l’hora d’aturar la secessió’, en què deia: ‘La majoria dels espanyols se senten indefensos i enfadats, no entenen què espera el govern [espanyol] per actuar. Els ciutadans, inclosos milions de catalans que se senten espanyols, contemplen amb perplexitat i desassossec la impunitat amb què avança el separatisme.’
‘Deixar de ser estat’
L’ABC demanava: ‘És urgent d’actuar, d’activar tots els mecanismes de què disposa un gran país per a defensar-se, incloent-hi, és clar, l’article 155 de la constitució.’ I acabava: ‘Un estat no pot renunciar a la funció més elemental que té: fer complir la llei i defensar els drets i llibertats dels seus ciutadans. Altrament, aviat deixarà de ser estat.’ I ahir, en aquest altre editorial, avisava: ‘Un estat que no fa complir la llei en el seu territori deixa de ser estat.’ I ací, enmig d’aquesta perplexitat, ataquen també el PSOE de Pedro Sánchez: ‘En comptes de fer pinya contra el cop, es dedica a repartir culpes entre el govern i els sediciosos i a fer anar conceptes tan lesius i esbojarrats com el de nació de nacions.’
Ni el PSOE, ni la premsa internacional…
Això ho deia l’ABC, però avui Sánchez també ha rebut a El País, en una columna de Rafa de Miguel destacada a la portada i titulada ‘El no-res en el pitjor moment‘. El retret és ací també no haver fet pinya en l’estratègia de la duresa i la repressió: ‘Quan no falta ni un mes perquè la Generalitat i les forces independentistes llancin —si finalment passa— el més gran desafiament a l’ordre constitucional espanyol de les últimes dècades, proposar una comissió parlamentària d’estudi per a “el diàleg, l’avaluació i la modernització de l’estat autonòmic” pot ser tan benintencionat i estèril com contraproduent. En primer lloc, perquè els independentistes ja no estan interessats en l’autonomisme; en segon lloc, perquè sembla suggerir que el problema urgent és un altre; en tercer, perquè difícilment s’hi afegiran abans de l’1 d’octubre el PP o Ciutadans, i es debilitarà una necessària imatge d’unitat en el pitjor moment possible.’
Però, a part ‘la qüestió interna espanyola’, és a dir, la capacitat que puguin tenir les institucions de l’estat espanyol de frenar l’1-O, hi ha una altra por que va més enllà, i que té a veure amb allò que diversos mitjans de prestigi internacional van expressar pocs dies després de l’atemptat de la Rambla i el de Cambrils: que Catalunya havia actuat ‘gairebé com un estat‘. És a dir, la por que tot allò que s’explica des de les pàgines d’aquests diaris sobre el procés independentista català sigui ben diferent d’allò que n’expliquen els mitjans internacionals. Ho expressava en aquest article d’El País la periodista Gloria Lomana, que lamentava que el Financial Times hagués publicat una entrevista a Puigdemont en què el president deia que disposava d’urnes i que no es podria aturar l’1-O. ‘No és la primera vegada que un diari americà ens fa un flac favor amb una portada. The New York Times va il·lustrar la nostra crisi, sense fer cas de la petició contrària del rei Joan Carles; il·lustrant el titular de “Espanya retrocedeix quan la seva gent famolenca busca menjar a les escombraries” amb un captaire escodrinyant en un contenidor al carrer.’
I, a més, Colau
S’acosta l’1-O i el govern català no afluixa. No es veu pas clar com podrà arribar a aturar-ho, el govern espanyol. La premsa internacional no explica la mateixa versió dels fets que la majoria dels mitjans espanyols… Heus ací els senyals de por més evidents que manifesten les portades, els editorials i els articles d’aquests diaris. N’hi ha una altra, que és que Ada Colau doni suport a l’1-O. La portada d’El País ho palesa.
