28.03.2025 - 19:50
“Divendres amb bones notícies per a l’economia de les famílies. Segons les dades d’avanç de l’IPC de l’INE, la inflació general es redueix de set dècimes al març i se situa en el 2,3%. I la subjacent continua baixant fins al 2%, la taxa més baixa en més de tres anys”, piulava ben d’hora, a X, aquest matí, el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo. És una bona nova, però potser cal un advertiment previ: els preus no han baixat al març. Senzillament, han pujat a un ritme més lent que no pas fins ara. És important de no perdre de vista el sentit real de les paraules.
Com cada mes, la nota de l’INE ha estat d’un minimalisme informatiu exasperant. La d’avui es limitava a dir: “La inflació anual estimada de l’IPC el març del 2025 és del 2,3%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, implicarà un descens de set dècimes en la taxa anual, perquè el mes de febrer aquesta variació va ser del 3,0%.”
La valoració que n’ha fet el ministeri, a primera hora del matí, és que aquesta evolució és deguda, principalment, al descens dels preus de l’electricitat, en contrast amb la pujada del març del 2024. Uns preus que s’han abaratit, entre més raons, per la pluja i la producció d’energia hidràulica, que és la més barata. Segons Red Eléctrica, aquesta darrera setmana de març, per exemple, al voltant del 70% de la producció total d’electricitat a l’estat espanyol ha estat obtinguda amb renovables. Vet aquí la baixada mensual.
Encara que, amb menys importància, també es deu a la baixada dels preus dels carburants i lubrificants per a vehicles personals –que van augmentar el mateix mes de l’any passat– i, finalment, s’apunta el fet que els preus de l’oci i cultura pugen menys que el març de l’any passat. I fins ací l’explicació oficial.
Em sembla una frenada espectacular, en què, com no explica la nota del ministeri, hi ha jugat el fet cabdal que la pujada intermensual hagi estat molt minsa –tan sols del 0,1%–, mentre que el mes que es pren com a referència, corresponent a l’any passat, va ser el de la pujada intermensual més alta de tot l’any, un 0,8%. El BBVA Research explica que l’efecte calendari de la Setmana Santa, que enguany s’escau a l’abril i no al març, com el 2024, pot haver contribuït a suavitzar la taxa general.
I tenim un aspecte més a descartar. L’alentiment d’aquest mes, si durant l’abril no hi ha cap anomalia molt grossa en l’energia, es pot repetir el mes vinent, perquè la pujada intermensual de l’any passat va ser també molt alta, del 0,7%, a causa de la pujada del gas i als aliments frescs.
Però no ens precipitem. Ara com ara, el fet és que la taxa anual del març posa fi a cinc mesos de creixement continuat. De l’1,5% del setembre del 2024 havia pujat fins al 3% del febrer d’enguany. És a dir, s’havia doblat. I ara es troba en el punt més baix d’ençà de l’octubre de l’any passat.
De totes maneres, gairebé més que a aquesta baixada, jo donaria importància al fet que la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general, sense aliments no elaborats ni productes energètics) hagi disminuït de dues dècimes, fins al 2,0%. Aquí no hi entren els productes més volàtils, com l’energia, i el que ens diu és que pot ser que el nucli dur de les pujades vagi cedint. De fet, és el tercer mes consecutiu d’alentiment, d’ençà del desembre, en què era del 2,6%. Pensem que ara fa un any havia arribat al 3,2%.
Cal insistir en la importància d’aquest alentiment registrat per la subjacent, que, amb la dada d’avui, és la més baixa del novembre del 2021 ençà. No oblidem, a més, que aquest càlcul parcial de la inflació és la referència que pren el BCE a l’hora de fer les seves valoracions sobre l’evolució dels preus.
Avui també hem tingut notícia de les dades dels preus al consum de França, amb un augment del 0,2% mensual i un d’anual del 0,8%. Els tenen molt més controlats, com veiem. Les corresponents a la resta de països no les sabrem fins dilluns i dimarts vinents, inclosa la global de la zona euro. De moment, ahir van sortir les previsions del març, fetes pel consultor britànic MNI, un dels capdavanters mundials en aquesta especialitat, i que per a la zona euro apunten al voltant del 2,2% en l’IPC anual general i, en la subjacent el 2,5%. Si aquestes previsions l’encerten, l’estat espanyol –i cal pensar que també Catalunya– se situaria en un lloc interessant, fins i tot per sota de la mitjana, en el cas de la subjacent.
Per al preu dels diners, també és una bona notícia. Per una banda, ja ens acostem molt a l’objectiu del 2% del BCE i, sobretot, l’alentiment dels preus fa que l’euríbor a un any continuï a la baixa. Avui ha tancat al 2,324%, per sota de la mitjana del mes, que és del 2,407%.
En definitiva, tenim la inflació a la vora de l’objectiu d’estabilitat de preus que fixa el BCE i ara afrontem tres mesos en què podem veure caigudes addicionals, perquè les dades mensuals de l’any passat van ser bastant elevades; a partir de l’estiu probablement veurem l’efecte contrari i tindrem algun rebot. De fet, el Banc d’Espanya ha revisat a l’alça la previsió d’inflació per al 2025. Però això és a mitjà termini i poden passar moltes coses. De moment, que no estranyi ningú si aquí, a l’abril, veiem l’IPC per sota del 2%.
