Les plaques i els albats

Un servidor coincideix amb els qui aquests dies han explicat que la polèmica de les plaques de trànsit a València és en realitat un conflicte artificial fabricat amb el punt de mira encarat al govern de la ciutat. I al de la Generalitat. Trobe que tenen raó quan diuen que això de si els rètols s’entenen o no s’entenen és sols una excusa per a polemitzar i anar acumulant ‘greuges’ contra uns governants ‘culpables’ de voler canviar coses, encara que no siguen tantes com alguns voldríem.

Això no obstant, crec que és de destacar que per a fer possible aquesta campanya d’assetjament hagen recorregut a l’apologia de la ignorància. És a dir: no tan sols es declaren ignorants de no saber cap altra llengua que no siga la seua materna castellana, sinó que se senten orgullosos de la limitació, fan ostentació de la voluntat de no fer ni el mínim esforç per aprendre’n cap altra i animen els seus a apuntar-se a la burrera. I quan dic cap altra llengua em referesc a les que consideren subalternes, perquè és així com veuen la nostra.

Ja dic que tot açò em sembla part d’una tàctica de desgast. Però no deixa de ser cert que si recorren al sentiment de superioritat i a l’orgull del monolingüisme castís és perquè existeixen. I, en vista d’aquestes actuacions, es fa difícil de creure que voldran superar-los en benefici d’una ‘Espanya plural’ que hi ha qui ens promet com si no n’estiguéssem ja escamnats. Aquests optimistes, com diuen al meu poble, es moriran de vells i els tocaran a albat.