28.01.2022 - 19:50
L’any ha estat bo per a una gran majoria de pimes industrials, però no prou per a arribar als nivells de negoci que hi havia abans de la pandèmia. Això es desprèn de l’enquesta “Evolució de la pime industrial catalana el 2021 i perspectives per al 2022”, feta per l’empresa GESOP i presentada avui pel president de PIMEC, Antoni Cañete, i el director de l’Observatori, Modest Guinjoan. Segons l’enquesta, les pimes han experimentat una evolució positiva respecte al 2020, any en què la crisi sanitària de la covid va fer caure fortament l’activitat econòmica general, però no n’hi ha hagut prou. Les vendes globals del sector industrial han augmentat d’un 9,2% durant el 2021, una xifra que contrasta amb la caiguda de l’11,4% de l’any 2020.
Amb aquestes dades, el president de la patronal ha demanat “un compromís clar del govern pel Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) i dotat pressupostàriament amb els recursos necessaris per a fer front als reptes del sector i del país”. En aquest sentit, ha dit que calia “treballar de manera consensuada i amb visió àmplia en aspectes clau per a la competitivitat del país com el coneixement, les infrastructures, el model i el cost energètic i la sostenibilitat”. Sobre el PNI, ha afegit que calia “accelerar-lo per encarar la recuperació”, que tingués una dotació pressupostària específica i que tingués un efecte d’inversió tractora, amb visió transversal. “I que sigui un pacte de país i no de partits, en què hi participin totes les administracions, i que tingui objectius a curt termini, clars i quantificats, a més de ser marcadament eficaç.”
Els resultats de l’enquesta aporten dos aspectes fonamentals, segons Modest Guinjoan. L’un és estructural i l’altre, conjuntural. Sobre la qüestió estructural, els resultats són concloents. “Les microempreses –on s’inclouen els autònoms– s’han recuperat pitjor que les petites; i les petites, pitjor que les mitjanes. Hi ha una correlació molt directa entre els resultats i la grandària de les empreses, en favor de les més grans. Queda clar que les microempreses, que s’han de convertir en petites, han d’augmentar la seva dimensió per ser més competitives i millorar els resultats.” És per això que la PIMEC demana una “atenció especial” de les administracions per a les microempreses, sobretot després dels efectes de la crisi de la covid.
De la part de l’enquesta que Guinjoan considera conjuntural, jo en destacaria algunes qüestions que em semblen adients. La primera és on tenen els seus mercats en aquests moments. És interessant de veure-ho per rebatre moltes coses que encara es diuen sobre la necessitat que tenim del mercat estatal. Hi és, però en una quarta part. Resulta que el 2021 les pimes industrials catalanes van destinar un 46% de les vendes al mercat interior català. L’exportació és el segon mercat (29%, repartit en un 18% a la zona euro i un 11% a la resta del món), i la resta de l’estat espanyol, el tercer, amb un pes relatiu del 25%. Les xifres no necessiten cap mena d’explicació addicional. Si de cas, indicar que la distribució és pràcticament la mateixa que l’any passat. Cal dir que les exportacions de la pime industrial catalana s’han recuperat molt després de la caiguda del 2020.
Quant als resultats finals de l’any 2021, per a les pimes industrials han significat una recuperació respecte als que es van obtenir el 2020. Un 57% del sector ha registrat més bons resultats que l’any anterior; un 19% ha registrat resultats iguals que el 2020; i un 21% diu que són pitjors.
Em sembla positiu que en l’enquesta d’enguany s’hagin incorporat algunes preguntes relatives a la incidència per la crisi de matèries primeres i altres productes. En aquest sentit, l’augment del preu del gas i l’electricitat ha representat un increment de costs del 82% de les pimes del sector. Un 46% d’aquestes empreses no ha pogut repercutir (ni totalment ni parcial) a la seva clientela els augments de costs; només un 7% els ha repercutits íntegrament. Els preus al consum haurien pogut pujar molt més, doncs, si la repercussió final hagués estat més alta. Fent un pas més enllà, l’enquesta ens diu que l’augment de preus de les compres (productes i subministraments bàsics) ha fet disminuir els resultats empresarials al 84% del sector. Només a un 16% del sector no l’ha afectat el compte de resultats.
I per a enguany què diuen? D’acord amb els resultats obtinguts, les previsions són globalment optimistes: per al 50% del sector, l’activitat augmentarà, i per a un 11%, disminuirà. D’aquesta manera, doncs, s’assoleix un saldo de respostes positives del 39%. “Estic segur que enguany, si no hi ha cap sorpresa que ho esguerri, les pimes superaran el llindar del 2019 i recuperaran el temps perdut. En general, hi ha optimisme… si s’acaba definitivament la pandèmia”, em comenta Guinjoan.
Sobre les inversions, la previsió també és positiva, amb el 25% de respostes del sector favorable a l’augment. Un percentatge prou rellevant (el 38%) considera que la inversió es mantindrà a un nivell similar al del 2021. Finalment, quant a la previsió de variacions en les plantilles, la dada que més destaca és que dues terceres parts del sector no preveuen canvis en la xifra d’ocupats.
Aquesta enquesta, jo la valoro com un reflex de l’esforç que han fet les pimes durant el segon any de pandèmia. De la lluita per no cedir malgrat els mil entrebancs que han anat sortint durant l’any. Uns per la pandèmia i uns altres per una gestió deficient de les administracions. I cal no oblidar que dins el grup de les microempreses, que són les que ho han passat més malament, s’hi inclouen els autònoms, que han demostrat una resiliència espectacular. Catalunya ha de ser industrial i no podem perdre mai de vista aquesta afirmació. Cañete ho ha exposat aquest matí quan ha demanat: “Una política industrial que aposti clarament per un teixit industrial viable, perquè és també una inversió d’immens retorn social. Una indústria forta genera progrés i benestar individual i col·lectiu; per això demanem dur a terme una política integral i decidida per fer-nos industrials”.
