08.03.2016 - 02:00
La República de les Illes Marshall, a l’oceà Pacífic, va presentar el 2014 una demanda al Tribunal Internacional de Justícia (ICJ) de l’Haia contra les nou potències nuclears per ‘violació flagrant de la legislació mundial’. En concret, el govern marshallès acusava Corea del Nord, els EUA, França, l’Índia, Israel, el Paquistan, el Regne Unit, Rússia i la Xina de no avançar cap al desarmament tal com estipulava el Tractat de No-Proliferació Nuclear del 1968 i, a més, denunciava que continuaven modernitzant els seus arsenals.
En un pas més en la seva lluita, els representants de les Illes Marshall són des d’aquesta setmana a l’Haia per mirar de convèncer el Tribunal Internacional que és competent per a impulsar, si més no, els processos contra tres d’aquests estats, l’Índia, el Paquistan i el Regne Unit, els únics dels nou denunciats el 2014 que reconeixen l’autoritat d’aquest tribunal.
El govern illenc vol reclamar-los que adoptin totes les mesures necessàries per complir les obligacions del Tractat de No-Proliferació Nuclear, ratificat per Londres, però no per Islamabad i Nova Delhi.
Les Illes Marshall van decidir de perseguir judicialment les potències nuclears mundials perquè tenien ‘un coneixement directe de les terribles conseqüències de les armes atòmiques’.
Seixanta-set proves nuclears
Del 1946 al 1958, després de la Segona Guerra Mundial, les Marshall van esdevenir un dels principals indrets d’assaig de bombes atòmiques com a territori en fideïcomís dels EUA. Les seixanta-set proves nuclears van tenir importants repercussions en el medi i en la salut dels habitants i el 2001 el Tribunal de Reclamacions Nuclears va dictar una indemnització de 563.315.500 dòlars dels EUA a la població de Bikini, un dels atols marshellesos, que encara no s’ha satisfet. Per això el govern de les Marshall també va denunciar els EUA a un tribunal nord-americà.
L’arxiu nuclear de les Marshall, custodiat a Girona
Cal recordar que tota la documentació sonora i audiovisual del Tribunal de Reclamacions Nuclears sobre les proves a les illes Marshall s’ha digitalitzat a l’Arxiu Municipal de Girona, on és custodiat. Gràcies a un acord de col·laboració entre el tribunal i l’Ajuntament de Girona, tots els documents van anar arribant al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) en tres etapes, entre el setembre del 2012 i l’agost del 2013. L’ens municipal es va comprometre a digitalitzar i organitzar aquesta important documentació, i tornar a les illes els documents originals una vegada copiats i desats.
